“És l’òpera típica, la clàssica italiana. Si voleu sentir Itàlia, veniu!”, exclama la soprano napolitana Anna Pirozzi. Està exultant perquè demà s’estrena per partida doble: canta per primera vegada al Liceu i debuta en el paper d’Odabella, l’heroïna d’ Attila, de Giuseppe Verdi. L’òpera es representa en versió concert -diumenge hi ha una segona funció-, però això no vol dir que el repte de Pirozzi, el protagonista, el baix Ildar Abdrazakov i la directora musical, Speranza Scappucci, sigui menor: “Sembla una obra molt fàcil, però és molt difícil”. “És una òpera juvenil de Verdi -afegeix-, però ja és ell. La partitura és molt elegant i plena de colors, i experimenta amb un dels seus temes favorits d’aquesta època, els elements de la natura”.

Pel que fa a Odabella, és un paper exigent: “Requereix resistència física. Odabella és una dona que estima profundament la seva pàtria i té tots els sentiments per ser una dona combativa. La primera ària, Santo di patria indefinito amor, és com una mena d’insult a Attila, però alhora l’està seduint perquè el vol utilitzar per venjar la mort del seu pare. L’escriptura de Verdi demana una soprano amb força amb els aguts, agilitat i estómac”, diu Pirozzi. És precisament l’exigència vocal el que fa que Attila no es representi escenificada més sovint: “Necessites protagonistes espectaculars, són papers brutals i necessiten els cantants justos”, afirma la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann. Speranza Scappucci va més enllà i creu que l’obra encara és una sorpresa: “La música d’Attila s’està redescobrint i s’està veient que hi ha veus per fer-la”. A més, la directora creu que és una obra que funciona molt bé en concert: “Verdi ho fa tot per nosaltres. La música és molt teatral dins la seva simplicitat, i la interpretació que en fa l’orquestra ja trasllada la sensació del teatre”.

El paper somiat d’un cantant

Per a Ildar Abdrazakov, Attila va ser una revelació: “El primer any que estudiava al conservatori no volia cantar òpera, sinó música clàssica i pop, i l’endemà d’escoltar un enregistrament de l’obra amb Samuel Ramey sota la direcció de Riccardo Muti em vaig dir a mi mateix que volia cantar el paper d’Attila”. El seu somni es va complir: el director el va cridar per fer-la i en aquell moment la seva assistent va ser Speranza Scappucci. A més d’Abdrazakov i Pirozzi, el repartiment d’ Attila està format pel baríton Vasily Ladyuk (el general romà Ezio), guanyador del Concurs Tenor Viñas; els tenors Josep Bros (el cavaller d’Aquilea Foresto) i Josep Fadó (Uldino, l’esclau bretó d’Attila), i el baix Ivo Stanchev (el papa Lleó I). “Sento l’estil verdià molt pròxim”, afirma Ladyuk.

L’acció transcorre després que el rei dels huns hagi envaït Itàlia, arrasat Aquileia i n’hagi mort el rei, el pare d’Odabella. En el temps del Risorgimento, tots aquests elements van servir per reivindicar el patriotisme italià poc abans que esclatés la primera guerra de la independència del país. Així i tot, el compositor no va dibuixar Attila com un bàrbar sinó com un “home molt elegant”, conclou Scappucci.