Miquel Barceló, que fa temps que remena el fang com a material pictòric, serà un dels artistes plàstics convidats de la temporada 2018/19 del Palau de la Música. La intenció de Barceló és convertir el Palau en una cova de fang, la qual cosa té evidentment limitacions patrimonials i econòmiques. “Hi ha la voluntat d’inspirar-se en aquesta idea, però l’abast de la intervenció és el que hem de treballar. No sabem com ho farà, però sí que tindrà un efecte crida important”, explica el director general del Palau de la Música, Joan Oller. “Ara es tracta de modular el somni”, afegeix el director artístic adjunt, Víctor García de Gomar.

La intervenció de Barceló, prevista per a l’abril del 2019 i que tindrà un caràcter efímer, té com a referent Vidre de meravelles, l’obra efímera de gran format -un fresc de fang sobre el vidre d’unes finestres de 6 metres d’alt per 190 de llarg- que l’artista mallorquí va fer a la Biblioteca Nacional de França, a París, l’any 2016, i que tenia connexions amb altres obres emblemàtiques de Barceló, sobretot amb la capella de Sant Pere de la catedral de Mallorca. Com es materialitzarà al Palau de la Música? Això és justament el que han de concretar, tot i que l’espai més adient per a una intervenció com la de París són les portes de vidre de la part renovada de l’edifici. Tanmateix, a hores d’ara totes les possibilitats estan obertes.

Barceló també interaccionarà amb els cors de l’Orfeó Català en dos “concerts performatius” durant els quals s’estrenarà una composició encarregada a Pascal Dusapin, i també hi haurà “una escultura sonora” que reproduirà els sons que Barceló i Dusapin han enregistrat a la cova de Chauvet. “Barceló entrarà i sortirà de l’escenari disparant fang contra els cors”, avança García de Gomar. L’acció pot instigar metàfores sobre l’origen de l’art, quan les muses representades al Palau ni tan sols havien sigut imaginades.

L’apartat no estrictament musical de la temporada tindrà altres convidats: Antoni Llena, que hi exposarà dibuixos i escultures de paper i farà un taller artístic familiar, i el poeta Màrius Sampere, que hi presentarà una antologia poètica. “El Palau de la Música és més que una sala de concerts; és un centre cultural”, defensa Joan Oller, que recorda que a més de 116 concerts hi haurà més de cinquanta activitats que “inclouen no només les conferències prèvies als concerts i les exposicions, sinó també les tertúlies postconcert i diferents activitats” aixoplugades sota el nom de L’Hivernacle del Palau, un espai “on la calor de la paraula ajuda a fer créixer l’estima per la música”.

El fang com a matèria primordial que proposa Barceló s’adiu amb una programació musical que té com a eix el concepte origen. “L’origen com a principi i com a final que dona pas a un altre principi. No hi ha la pretensió que aquest concepte abraci tots els concerts, però sí que ens ha permès triar algunes obres que hi tenen a veure, com La consagració de la primavera, que és un origen tribal; la Tercera de Mahler, que fa referència a un origen gairebé geològic, o les últimes sonates de Beethoven, que pràcticament anticipen el jazz”, explica Oller.

Al marge del cicle Palau 100, que ja es va presentar fa unes setmanes, i de la col·laboració amb orquestres i festivals de la ciutat, la temporada tindrà moments especials al voltant dels dos compositors convidats: Philip Glass i Josep M. Guix. De Glass se n’interpretaran una trentena d’obres en una dotzena de concerts, incloent-hi Einstein on the beach. Pel que fa a Guix, la seva obra serà present en deu concerts, el més rellevant dels quals serà el de la interpretació d’ Imatges d’un món efímer, a càrrec de l’Orquestra del Liceu. En la programació de la temporada hi destaquen també els retrats d’artistes. Així, continua el projecte de Philippe Herreweghe amb el Collegium Vocale Gent, el de Juan Diego Flórez, el de Benjamin Alard amb la integral de l’obra per a clavecí sol de Bach i el del llaütista Thomas Duford. A més, el Quartet Gerhard començarà la revisió dels sis Quartets de Mozart dedicats a Haydn.

Gira per la Xina de l’Orfeó

Els cors de l’Orfeó, el pal de paller del Palau de la Música, faran una gira de cinc concerts per la Xina en el marc del 20è aniversari del Festival Internacional de les Arts de Xangai, del 23 al 30 d’octubre. En el repertori de la gira, el Rèquiem de Brahms i obres de Casals, Toldrà, Fauré i Guinovart. A més, el Cor de Cambra i l’Orfeó cantaran l’any que ve a Madrid i a Munic amb la Filharmònica de Munic sota la direcció de Gustavo Dudamel. El director dels cors, Simon Halsey, seguirà incorporant repertori contemporani, com ara l’estrena d’una obra de David Lang.

El pressupost artístic de la temporada és de 2,6 milions d’euros, i Oller preveu que el 90% es cobreixi amb la venda d’entrades. La previsió sembla assenyada, perquè l’any 2017 el Palau va tenir 196.000 espectadors, 18.000 més que el 2016.