Cerca de notícies

Enquesta

Temptació infernal al Liceu

21/4/2018 |

 

'Demon', d'Anton Rubinstein, s'estrena per primera vegada en rus a Espanya amb una moderna coproducció liderada pel Gran Teatre. Egils Silins i Asmik Grigorian protagonitzen aquest drama romàntic dirigit per Dimitri Bertman i el mestre Mikhaïl Tatarnikov

Tot està a punt al Liceu per a l’estrena, dilluns que ve, de Demon,una òpera d’Anton Rubinstein (1829-1894) protagonitzada per un maligne d’esperit romàntic. L’obra, molt popular a Rússia però desconeguda en gran part d’Europa, es va veure a Barcelona a italià el 1905, al teatre Novedades. És la primera vegada que es podrà disfrutar d’aquesta peça amb elegants melodies i bonics cors en versió original.

Aquesta nova produccción té una estètica moderna i està protagonitzada per una de les sopranos del moment, Asmik Grigorian, que debuta al Liceu, i per Egils Silins, baix baríton wagnerià que en la visita anterior va cantar L’holandès errant. Mikhaïl Tatarnikov estarà al capdavant de l’orquestra i cors del Liceu. «Hem sintetitzat l’òpera eliminant-ne coses repetitives i el ballet, que mostrem d’una altra manera. Però en conservem tota la música important. La nostra és una versió per al públic d’avui, més sintètica», va explicar en roda de premsa Dmitri Bertman, responsable de la posada en escena i de l’Helikon Opera de Moscou, que coprodueix l’espectacle juntament amb el Liceu, la Staatstheater Nuremberg i l’Opéra National de Bordeaux. La seva intenció és redescobrir un dels títols més famosos de l’òpera russa darrere de Boris Godunov, de Mussorgski, i Ievgueni Onieguin i La Dama de piques, totes dues de Txaikovski, alumne de Rubinstein.

Lluita entre dos mons
La seva versió mostra el malèfic com a un ésser una mica envellit i de llarga cabellera blanca que rebutja qualsevol intent de salvació. Però s’enamora de Tamara, una jove ingènua a punt de casar-se. Per aconseguir-la provoca la fi del seu rival, el príncep Sinodal (Igor Morozov, tenor), poc abans del seu casament. A partir de llavors només l’àngel (Iuri Minenko, contratenor) vetllarà per l’ànima de la bondadosa noia que el dimoni no para de temptar. «En la nostra versió veiem com l’àngel i el dimoni lluiten, no en el cosmos, sinó en el nostre món», destaca el director escènic. «El nostre dimoni –afegeix– no pretén fer mal perquè sap que el mal s’estén per si mateix en la terra».

Una enorme estructura cilíndrica de metall recoberta de fusta representa el món dels humans on s’enfronten el bé i el mal. Una enorme esfera inflable dotada amb un projector proporciona les claus per seguir el relat. Reflecteix la presència del dimoni, sempre assetjant i observador omnipresent. Però també serveix per donar les claus de cada escena. L’escenografia abstracta de Hartmut Schörghofer, també figurinista, estableix de forma clara la diferència entre les dues forces oposades a través del vestuari. Tant el dimoni com l’àngel porten un mateix model de frac, amb els colors invertits. Tots dos, com la resta del vestuari han sigut creats al Liceu.

Dedicada a Hvorostovski
Aquesta producció està dedicada a l’enyorat cantant Dmitri Hvorostovski, gran defensor de Demon i mort el novembre passat. «La seva malaltia el va obligar a cancel·lar tots els compromisos. Només va mantenir aquesta òpera», va recordar Christina Scheppemann, directora artística del Gran Teatre. Egils Silins, que va interpretar L’holandès errant la temporada passada, assumeix el repte de substituir-lo en el rol principal. «És una música meravellosa per a baix-baríton. Necessita una veu més lírica per a les primeres dues àries, però el dramatisme de l’últim acte requereix una potència wagneriana», assegura el cantant letó.

Asmik Grigorian, que va cantar aquesta òpera amb Hvorostovski a Moscou, no la volia tornar a representar després d’assabentar-se de la seva mort. «Em va encantar aquella interpretació, per això no volia participar en cap altra producció», va confessar la soprano, filla dels cantants Gegham Grigorian i Irena Milkeviciute. «Assumir una nova producció suposa esborrar tota la feina anterior i no m’agrada. Són molts els rols que em queden per fer i descobrir». Per sort per al Liceu, Bertman la va fer canviar d’opinió. «Aquesta serà la meva única interpretació de Tamara. No vull repetir aquest personatge», afirma contundent Grigorian que, després de triomfar en el seu debut a Salzburg l’estiu passat a Wozzeck, de Berg, tornarà aquest any amb Salomé, de Strauss.

Bertman, que ja havia dirigit abans la soprano, està tan captivat per ella com el dimoni per Tamara. «Asmik és d’aquelles cantants que et fan fer un pas enrere. Té tant talent que ni has d’intervenir. Zefirelli tenia Teresa Stratos; a mi, Déu m’ha m’enviat Asmik. Ella és la meva Teresa».

Inspirada en un poema sacríleg
Al Liceu únicament s’ha estrenat fins a la data una òpera d’Anton Rubinstein, Neró, el 1898. Malgrat que el mateix compositor –també director d’orquestra, pianista que va rivalitzar amb Liszt i fundador del Conservatori de Música de Sant Petersburg– va presentar part de Demon en un dels dos concerts que va oferir a Bar-celona el 1881. Rubinstein va compondre una quinzena de títols operístics, estrenats a Alemanya i Rússia principalment. Interessat per temes universals, va crear Demon en només tres mesos fascinat per un poema homònim de Mikhaïl Lermontov considerat sacríleg i blasfem per la censura de l’Església ortodoxa russa. Rubinstein va trigar tres anys a estrenar-la. Va ser el 1875, al teatre Mariinski de Sant Petersburg. Recentment s’ha descobert la partitura d’una altra òpera seva sobre Jesucrist.

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya