NOTÍCIA

Al càsting del Liceu, Liudmiyla Monastyrska debuta en el rol de Manon Lescaut. Comparteix sessions amb Maria Pia Piscitelli, que en aquesta posada en escena ha donat un altre valor al seu personatge. Manon evoluciona en la complexitat psicològica i també en la seva manera de cantar: d’un fraseig fresc a una certa floritura i unes notes agudes finals que “a més de la seva bellesa, evidencien l’emoció” del personatge exhaust, delirant, comentava dijous Piscitelli a la roda de premsa. Ara, ha entès que el seu personatge no és víctima del destí, si no d’ella mateixa: “Ara veig moltes Manon a la vida: dones que, en la seva simplicitat, són molt complexes.” La seva capacitat de seduir l’acaba traint. En la versió actual, Garonte trasllada Manon a un bordell. Ella es prostitueix. No sap reaccionar. Per a Livermore, la jove Manon del llibret original que va a viure a casa de Garonte tampoc no és lliure, també abusen de la seva ingenuïtat.

Jorge de León també debuta com a jove enamorat (compartint rol amb Gregory Kunde i Rafael Dávila). La posada en escena ha permès aprofundir molt més en la complexitat del seu personatge i fa intuir que ja el coneix molt millor que en qualsevol altre debut. De León adverteix que s’ha de vigilar vocalment perquè s’ha de transmetre tanta emoció en aquesta música intensa que es pot fer malbé la veu. Kunde, que també ha cantat a La Bohème, ha acabat preferint el rol de Renato Des Grieux per la seva emoció intensa, que el fa plorar, sovint, en l’acte final.

I com s’ha introduït el canvi d’escena? Un madur Renato Des Grieux (Albert Muntanyola) de 80 anys visita Ellis Island al 1954, just moments abans que el tanquin per sempre més. Demana als agents, en un diàleg sense música de 40 segons, que li permetin recordar una estona. Ho necessita per fer les paus a la seva pèrdua, “per alliberar el seu record”, narra Livermore. Aquells cinc minuts de records seran els de repàs de la seva vida amb la jove i passional Manon.