Cerca de notícies

Enquesta

Xavier Puig fa recerca etnomusicològica al FeMAP

19/7/2018 |

 

El Cor de Cambra Enric Granados de Lleida actuarà al FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) el proper 21 de juliol a les 17:30h a l’Església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia i el dia 22 a l’Església de la Mare de Déu de Ribera de la Pobla de Segur, a les 18:30h. En ambdós casos, els concrts van acompanyats de visites al Museu Municipal de Llívia i al Conjunt Modernista Casa Mauri de La Pobla de Segur, sempre amb la voluntat d’unir cultura, territori i paisatge. Parlem del programa “Cançons populars antigues del Pirineu” amb el director del Cor, el mestre Xavier Puig.

Aina Vega: Participar al FeMAP és reivindicar que Lleida és terra de Pirineus?

Xavier Puig: No només, però sens dubte! El FeMAP va nèixer amb un suport molt explícit del Pirineu lleidatà i de la Diputació, de manera que fer-hi participar agrupacions i músics de Lleida ha estat sempre en els seus objectius.

AV: “Cançons populars antigues del Pirineu” és resultat d’un projecte de recuperació a partir de la documentació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1920-1936), però heu treballat intensament amb autors contemporanis. Quina és la sonoritat resultant?

XP: Doncs és molt interessant. El projecte té una vessant etnomusicològica de redescobriment d’un patrimoni sonor molt ric, però també una voluntat de presentar-ho al públic actual i a les orelles del nostre temps. Hem triat melodies modals que s’avenen als instruments antics i compositors interessats en aquestes sonoritats i llenguatge. El resultat és una combinació preciosa que demostra que el vell i el nou es troben feliçment. Ben bé com deia el poeta Foix, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”…

AV: Esteu acompanyats d’un ensemble amb soprano, flauta de bec, viola de gamba, tiorba, violone i percussions. Quin dels arranjaments resulta ser el més fidel a la tradició i quin és el més trencador?

XP: Per als compositors ha estat un repte treballar amb aquests instruments que no són habituals. N’hi ha que els han tractat com a acompanyament i d’altres que han fet música de cambra i els donen més protagonisme. No en destacaré un de sol perquè tots ens han fet uns arranjaments fantàstics. Només destacaria la combinació de compositors consagrats com Bernat Vivancos, Josep Ma.Guix o Ramon Humet, al costat de generacions joves que empenyen amb força com Joan Magrané, Xavier Pastrana o Carles Prat, i sense oblidar joves de les terres de Lleida com Bernat Giribet o Jordi Castellà. A tots ells els agraïm l’entusiasme pel projecte i la creativitat que, un cop més, demostren els músics del nostre país.

AV: Aquest projecte es podria considerar una segona part de “Ressons de l’Al-Andalus” però, en aquest cas, encarregat a més compositors?

XP: De fet n’hi ha haver un de previ: el Cançoner Popular de Ponent, on també van participar-hi diversos compositors. De manera que és el tercer projecte de recuperació del patrimoni musical popular. Deixeu-me reivindicar la figura d’en Josep Lluís Guzman-Antich, que és qui em va encomanar aquesta devoció per la cançó popular i que va participar en tots ells amb la seva saviesa i mestria. Malauradament ens va deixar fa un any i mig, i tot i que li havia parlat del projecte ja no hi va poder participar. A mode d’homenatge hi cantem una cançó seva del Solsonès, d’un projecte anterior que havia fet per a l’Orfeó Nova Solsona, arranjat ara per als instruments antics.

AV: En la teva tasca com a director mires molt per la cultura catalana “sense barretina i sense ser xirucaire”, buscant partitures injustament oblidades.

XP: Cada cop trobo més sentit i gratificació en el descobriment dels nostres compositors: els d’ara, els d’abans i les connexions que s’hi estableixen que són el què en podem anomenar “música catalana”. Segurament no tenim una gran tradició simfònica, tot i que el modernisme i el noucentisme ens van llegar autors i obres molt remarcables, però sens dubte tenim una tradició coral prou significativa. A l’escola ens ensenyen la nostra història social i política, i en alguns conservatoris fins i tot la història de la música, però als escenaris no podem escoltar la nostra història sonora: d’on venim en qüestió de música. En realitat estem lluny de conèixer-la en la seva profunditat i extensió. Falta encara molta curiositat i confiança en els nostres autors…

AV: Un exemple més de la recuperació seria el Cant de les Estrelles de Granados. Com va ser l’experiència?

XP: Aquest va ser el cas peculiar d’una obra que es donava per perduda i va reaparèixer. Tenim poca obra coral de Granados i era indiscutible que el Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida la interpretéssim en el què va ser l’estrena a l’estat espanyol.

AV: Però també heu fet El follet o Gaziel, de Granazos, com a projectes estrella.

XP: Aquest sí que era un buit imperdonable: el desconeixement del Teatre Líric Català en general i de les aportacions de Granados en particular. Crec que ha estat l’aportació més destacable dels Anys Granados i el llegat més fructífer que en quedarà per al futur. Sobretot El follet va significar el descobriment d’una obra encantadora…

AV: Les experiències que heu tingut viatjant arreu d’Europa serveixen per situar-se en un marc global i ser més conscients de les virtuts i les mancances de la formació?

XP: Sortir a fora sempre et posa a prova, motiva i suposa un repte per al cor. De totes maneres hem passat, com tothom, uns anys difícils en els quals ens hauria agradat fer-ho més…

AV: Heu enregistrat CD’s amb música religiosa de Mompou i Blancafort, cançons populars de ponent… quins és el proper pas?

XP: Ens agradaria molt poder gravar aquest recull de Cançons dels Pirineus. Esperem trobar els mitjans i l’ocasió! Pel curs vinent ens espera un concert dedicat al centenari de Bernstein, una producció dels Requiem de Fauré i Rutter, i un programa amb en Lluís Vilamajó com a director convidat, que segur que ens ajudarà a seguir creixent.

AV: Amb quins reptes es troba el cor de cambra actualment?

XP: Jo diria que el fonamental seria el repte de la renovació. És un territori difícil per als joves músics i cantants i retenir i engrescar una generació jove ens costa sobretot en els aspectes de constància i esforç…

AV: Què esperes del concert al FeMAP?

XP: Doncs tornar aquestes tonades al seu origen, i explicar als néts i besnéts del qui les van cantar als anys 20 i 30 que aquestes són les seves arrels sonores. Em fa molta il·lusió que coneguin la història de l’Obra del Cançoner Popular i aquelles dones (cantar sempre ha estat més de dones!) que van aventurar-se a recollir cançons pels Pirineus en uns temps en els què la tradició oral de la cançó encara era viva i es cantava treballant, fent festa, flirtejant, per adormir els nens… Estic segur que els oients ho rebran amb curiositat i interès, o potser fins i tot amb l’emoció de reconèixer alguna melodia o alguna àvia cantadora… 

Aina Vega i Rofes
Núvol