Una tècnica inigualable, un amor incondicional per la música i la feina, bona companya i unes interpretacions úniques. Aquest és el llegat que, segons cantants i directors d’orquestra, ens ha deixat Montserrat Caballé.

ANNA ALÀS

“Ser del sud d’Europa no és cap límit per triomfar”

“Com a professional, el primer és la tècnica, i ella tenia un domini de l’instrument buscat per emocionar gràcies a l’aire i a les dinàmiques, a la contenció. El filet de veu que et queda quan estàs trist per l’emoció el va transportar a la música. Va ser una inspiració. També ens ha deixat el seu desig, la força i passió per la feina -si no, no hauria arribat a tants públics ni hauria tingut una carrera tan longeva-, i el seu llegat com a ambaixadora dels cantants del sud d’Europa, que sovint ens preguntem si tindrem lloc en aquest món de la música clàssica que, salvant Itàlia, es va construir als països del nord. Caballé, Carreras, Aragall, Conxita Badia o Victòria dels Àngels ens han demostrat que ser d’aquesta zona d’Europa no és cap límit per aspirar a ser dels millors”.

DAVID ALEGRET

“La seva constància ha de ser un referent per als joves”

“Ens ha llegat la seva veu, especial, la seva manera de cantar, uns pianissimos que et deixaven glaçat, la seva tècnica posada al servei de l’emoció. També la capacitat de treball. Ella va començar des de baix, treballant en companyies de Basilea i petits teatres d’Alemanya, fins que li va sorgir l’oportunitat del Carnegie Hall. Però la seva constància hauria de ser un referent per als joves, ja que aquesta és una professió molt difícil i s’ha de picar molta pedra. Ella ho va fer. També ens queden les moltes cançons catalanes, d’Eduard Toldrà i altres compositors, que va dur per tot el món, com Victòria dels Àngels”.

AINHOA ARTETA

“Va ser mare, dona i una extraordinària cantant”

“Caballé ha sigut una llegenda en vida i ho seguirà sent per tot el que ha sigut tant en l’àmbit professional com humà. Per a mi ha sigut un grandíssim exemple de com es pot ser mare, dona i una extraordinària cantant conservant la unitat familiar. També el seu mestratge en el control del legato a través del control de la respiració, cosa que li va proporcionar una carrera molt longeva. Ha sigut una dona i cantant extraordinària”.

ELENA COPONS

“Ha sigut un referent per a tots els estudiants”

“Ha sigut una de les més grans sopranos de la història i un referent per a tots els estudiants que van venir després per la gran aportació tècnica que ens ha llegat. Jo no hi vaig treballar mai directament, però en soc una gran admiradora. La seva gran tècnica és indiscutible i admirada a tot arreu. La seva veu i la seva manera d’interpretar han sigut molt inspiradores”.

ALBERTO GARCÍA DEMESTRES

“Caballé és l’eternitat, l’infinit i la llibertat”

“Em deixa la seva immortalitat. Com Pavarotti, són gent que traspassa el fet de morir. Caballé és l’eternitat, l’infinit i la llibertat. La seva veu no sabies on acabava perquè de fet no s’acabava mai, anava més enllà de la veu. Per compondre tinc una sèrie de referents: Pavarotti per a la veu de tenor, Fischer-Dieskau per a la de baríton, i Caballé i Freni com a sopranos. És com un ideal per al qual escrius, i ja saps que ningú cantarà com ella, però si tens un ideal els cantants s’hi acosten. I en el terreny personal em queden les moltes anècdotes que Pavarotti m’explicava d’ella; sempre en parlava com d’una grandíssima artista”.

MARÍA JOSÉ MONTIEL

“M’ha donat tanta felicitat que l’hi agrairé tota la vida”

“Dissabte va ser un dia terrible. Tinc una enorme admiració per Montserrat Caballé. L’he sentit cantar moltíssimes vegades, al Teatro de la Zarzuela i a l’antic Teatro Real, i al Liceu. Recordo especialment un Don Carlo amb Carreras i Obraztsova irrepetible. Era un exemple de la puresa cantora, de bellesa, d’art. Quan l’escoltava de petita ja em transportava a una altra dimensió. A part dels seus pianos celestials, vull destacar la seva força arrasadora. M’ha donat tanta felicitat que l’hi agrairé tota la vida. En la tècnica va ser totalment generosa, ens va ensenyar a respirar, amb els seus cursos amb el llibre sobre l’abdomen. Avui es canta molt millor gràcies als seus ensenyaments. Per a mi ella sempre seguirà aquí; el seu record és tan potent que sempre la portaré amb mi”.

JOAN PONS

“Sempre tenia temps per donar-te un consell”

“Ens deixa un llegat impagable, una lliçó de cant contínua. Recordo les moltes vegades que vaig cantar amb ella, a Tosca, Adriana Lecouvreur, Roberto Devereux, Semiramide... És curiós perquè sempre semblava molt ocupada, però sempre tenia temps per ajudar els altres, per donar-te un consell. Sempre serà recordada i tenim gravacions d’ella meravelloses, com aquella Norma del festival d’Orange. Per a mi ha sigut un autèntic privilegi cantar tantes vegades amb ella i aprendre de la seva respiració i d’aquells legatos impressionants i preciosos. Només puc sentir agraïment i admiració”.

JOSEP PONS

“La seva veu és un traç finíssim vers l’infinit”

“El seu llegat és tot el que va fer. El cant és aire i se l’endú el vent, però ens ha deixat grans enregistraments, un gran testimoni que hauran de valorar les pròximes generacions. Però ¿què era Caballé? Una gran intèrpret, una de les grans veus de la història. Sempre apareix en qualsevol travessa que fem: és una dels 10 millors cantants de la història en repertori germànic i bel canto, és una de les tres millors veus de la història... Caballé va ser única per les seves condicions tècniques, pel seu aparell fonador, per la col·locació de la veu, per les seves condicions morfològiques... Tot plegat li donava una veu amb molt de color, molt rica, i per molt bé que a classe expliquis com s’ha de cantar i quina era la seva tècnica no ha sorgit ningú com ella, les seves dots eren unipersonals. La seva veu era com un pinzell de tres pèls que pinta de color roig robí amb una pinzellada que s’afina de manera continuada fins a passar al rosa pàl·lid i s’allarga en un traç finíssim cap a l’infinit”.

STEFANO PALATCHI

“M’estirava a terra i em posava 10 quilos a sobre”

“Vaig cantar amb ella per primera vegada a l’òpera Cristóbal Colón, al Liceu, el 1989. Estava tremolant perquè per a mi era una autèntica institució i jo feia del seu marit, Ferran el Catòlic. Després vam cantar moltes més vegades en òperes, concerts, vam fer gires. Va ser un privilegi haver-la conegut. Tenia un caràcter molt fort, però també t’ajudava. Jo vaig aprendre d’ella la tècnica de respiració per dominar l’instrument. M’estirava a terra i em posava peses sobre l’abdomen, 10 o 15 quilos, i encara ho faig”.

ISABEL REY

“El seu gran llegat és la tècnica”

“El seu gran llegat és La Tècnica, així, en majúscules, perquè no n’hi ha cap altra que et permeti el cant perfecte. I va ser tan generosa que va passar el testimoni a qui tingués les orelles obertes. Ella ens va ensenyar com es pot cantar amb una tècnica extraordinària i alhora ser expressiu, perquè actualment hi ha gent amb una grandíssima tècnica però són freds. La seva Casta Diva de la Norma d’Orange és d’una emotivitat estremidora, i això ho aconsegueix perquè el so vibra allà on hi ha els harmònics, utilitza totes les cavitats del crani i la veu surt emotiva. I també ens va demostrar que per cantar bé hi has de dedicar milions d’hores, tenint un bon instrument no n’hi ha prou si no treballes. Va ser única”.

ANTONI ROS MARBÀ

“Va aportar una evolució al bel canto”