Cerca de notícies

Enquesta

La versatilitat estètica del Kebyart Ensemble

15/3/2019 |

 

En un mes de març extremadament atapeït per la gran oferta de concerts amb primeres figures mundials a Barcelona en el marc del Barcelona Obertura Spring Festival, el subfestival paral·lel Obertura city + apropa a la ciutadania els talents emergents del país amb concerts en diversos escenaris de tota la ciutat en els que el públic pot accedir gratuïtament reservant la seva invitació amb anterioritat. Dintre d’aquesta oferta trobem concerts de formacions ja consolidades i amb una trajectòria tant en el nostre país com internacionalment. Aquest és el cas del concert del passat dimecres 6 a la Fàbrica de creació Fabra i Coats que va oferir-nos el Kebyart Ensemble, que el dia anterior ja va participar en l’acte d’inauguració del festival.

El Kebyart Ensemble l’integren quatre saxofonistes catalans: Pere Méndez, Víctor Serra, Robert Seara i Daniel Miguel. Neix a Barcelona el 2014 i amb només cinc anys de trajectòria, han estat programats, a casa nostra, en temporades del Palau de la Música i L’Auditori, així com també han ofert concerts per tot el continent europeu i han estat guardonats per concursos de prestigi.

 

El repertori del concert va ser extremadament variat quant a estètica musical, amb un repertori amb quatre obres, cada una d’un segle diferent, que s’estén més enllà del propi de la formació. Les transcripcions del repertori no original per quartet de saxòfons són elaborades pels mateixos músics, cosa que els permet adaptar-ho explotant al màxim les qualitats individuals i de l’agrupació. El bon resultat d’aquest procés creatiu queda clarament reflectit en el programa d’aquest concert en les obres de Schubert i Falla.

Van iniciar el concert amb el Contrapunctus I de L’art de la fuga de J. S. Bach, amb una interpretació molt clara i entenedora de la fuga, destacant en tot moment el subjecte dotant-lo d’una accentuació molt concreta i diferenciada de la resta dels motius. Amb aquesta obra inicial ja vam poder percebre el so del quartet, molt homogeneïtzat entre els seus integrants i dotat d’un timbre rodó i ric en harmònics, sense cap rastre d’estridència. Tot i ser una interpretació molt correcta que facilitava seguir el tema principal a l’oient, no vam poder gaudir de la gran profunditat interpretativa que ens van oferir en les altres obres del programa, al fer que la resta dels temes que componen la fuga quedessin en un segon terme molt més difús i sense ser dibuixats amb tanta precisió i riquesa.

Seguidament van interpretar el Quartet per a cordes n. 10 en mi bemoll major de Franz Schubert. En aquesta obra, el quartet va fer gala del seu profund coneixement de la interpretació de repertori clàssic, una tasca admirable per un quartet de saxòfons en la que es mostra l’interès per aprendre d’altres formacions cambrístiques que han dut a terme durant la seva trajectòria. La senzillesa, l’elegància, el contrast i l’humor van ser les eines claus, molt adequades per una obra de joventut de Schubert, sobre les que van fonamentar la interpretació de l’obra, en la que també va destacar una gran precisió i cura del fraseig, les articulacions i els balanços sonors. En resum, una interpretació que realment van excel·lir.

La tercera obra del concert va suposar un salt radical d’època, amb una obra original per la seva formació, el Quartet per a saxos de George Friederich Haas, composta l’any 2014. L’obra de Hass d’estètica minimalista i utilitzant l’espectralisme com a mètode compositiu, va mostrar una altra faceta del quartet, que va demostrar la seva avidesa en la interpretació de música contemporània, amb una obra de gran complexitat i exigència pels intèrprets que requeria un gran control de les tècniques esteses del saxo, ja que contenia una gran quantitat de microtonalismes (quarts de to i sisets de to) i de multifònics. Els Kebyart van conduir amb avidesa el flux sonor de l’obra en les seves construccions i descomposicions, creant una gran expectativa en tot moment i dotant l’obra d’un hipnotisme per la descoberta de les noves sonoritats.

L’última de les obres del concert, va ser un altre arranjament fet pel mateix quartet de la Danza del molinero del Sombrero de tres picos de Manuel de Falla. Una obra que van incloure al programa fent-la coincidir amb la celebració del centenari de la seva estrena, i amb la qual van seduir el públic amb un molt bon joc de l’ús del silenci i els canvis d’agògica.

Després d’agrair al públic la seva assistència i al festival l’oportunitat de poder tocar a casa, ens van propinar amb dos bisos de música de caire humorístic: The Little Nigar de Claude Debussy i la Sérénade comique del Petit quatuor pour saxophones de Jean Françaix.

El públic assistent, que majoritàriament no era assidu a concerts de música clàssica sinó que hi assistia pel fet de ser un concert en una ubicació propera i amb entrada lliure, va estar guiat pels mateixos intèrprets en tot moment pels comentaris explicatius de cada obra, buscant així una proximitat i facilitant la comprensió de les obres pel públic, que va quedar immensament satisfet. Un concert que va respondre perfectament a la finalitat del Barcelona City +. 

Tània Fogàs
Núvol