Cerca de notícies

Enquesta

Reality Show al Liceu

7/5/2019 |

 

El proper 13 de maig s’estrena al Liceu l’òpera de Georges Bizet Les pêcheurs de perles, protagonitzada per John Osborn i Dmitry Korchak, que va de l’antiga Ceilan a un reality show del segle XXI. Es podrà veure a la Rambla fins el dia 25 de maig.

L’òpera romàntica francesa va viure un moment dolç amb personatges com Bizet, Berlioz o Massenet. El 1863 s’estrenava, al Théâtre-Lyrique de París, Les pêcheurs de perles, d’un George Bizet de només 25 anys, guanyador d’un Prix de Rome, que encara hauria de polir elements melòdics i d’orquestració, però que es convertiria en un exponent de l’opéra-lyrique francesa amb la seva obra mestra Carmen, estrenada deu anys més tard.

Les pêcheurs de perles presenta veritables insuficiències en el llibret d’Eugène Cormon i Michel Carré -especialment per certes incoherències i un final poc creïble i descafeïnat- i poca maduresa en l’orquestració i el disseny melòdic. De fet, un crític de Le Figaro va pronunciar-se així: “No hi havia ni pescadors al llibret ni perles en la música” i, afegia, “l’obra és una pura imitació de Charles Gounod i Félicien David”. Però el cas és que, de fet, escoltada superficialment, Les pêcheurs de perles resulta gaudir d’una suau expressivitat, elegància i sensualitat que la fa molt efectista, alhora que és un gran exemple de la creació d’atmosferes i una exitosa aproximació a l’exotisme sonor amb referències a compositors com Meyerbeer, Mendelssohn o Gounod, així com Wagner per l’ús del leitmotiv.

En el moment de l’estrena, Els pescadors va dividir les veus més prominents de l’òpera. D’una banda, Ludovic Hálevy va considerar que hi havia una “quantitat considerable de peces musicals belles i expressives, plenes de vigor ric i acolorit”, i Héctor Berlioz, a Journal des Débats, premiava la seva originalitat i subtilitat musical. No obstant, futurs admiradors Carmen, com ara Hans von Bülow i Friedrich Nietzsche, van titllar aquesta primerenca obra del compositor com a “opereta tràgica”, fugint a cames ajudeu-me al final del primer acte -en el cas de Nietzsche, cal recordar que encara es trobava sota el signe wagnerià. L’estrena gaudiria d’un èxit escàs, i, després d’unes modificacions, Bizet ja no tornaria a escoltar la seva òpera en vida. El 1893, l’Opéra-Comique la va reposar durant l’Exposició Universal de París i, actualment, Les pêcheurs de perles és una òpera de repertori de forma àmpliament consensuada.

L’heroïna, Leila, és una verge consagrada que trenca els seus vots de castedat per amor. Dos pescadors de perles se’n van enamorar en una primerenca joventut a Ceilan (Sri Lanka). Anys més tard, la tríada es retroba, amb Zurga com a cap de colla, que ha de suportar com el seu amic Nadir gaudeixi de l’amor incondicional de la noia que ell també estima.

'Les pêcheurs de perles' al Liceu
‘Les pêcheurs de perles’ al Liceu

L’acte I comença amb una música intrigant que suggereix moviment i acció, amb la presència d’uns picarols que ens situen clarament a orient. El cant heroic del cor de mariners anuncia les seves gestes combatent les ones i les tempestes marines. Tots decideixen que Zurga serà el seu cap, que demana fidelitat i obediència, i ben aviat entra en escena Nadir, amic del capitost, i amb qui compartirà una cosa ben preuada: un amor de joventut. La melodia descendent en menor quan apareix Nadir denota melangia, i el seu amic ben aviat li demana si ha acomplert el jurament: “Est-ce un ami que je revois/ou bien un traître?”. Ambdós enceten cèlebre un duo que passa per moments de tensió i distensió on es juren amistat eterna mentre recorden l’estimada. S’acosta una noia molt bella que diuen que és casta i pura, introduïda per una orquestra amb una flauta diletant i sensual i el cor, que té una presència rellevant a l’òpera, canta ple de bondat el paral.lelisme entre la dama i la naturalesa de forma dolça i embolcalladora. Zurga li fa prometre mantenir-se verge i submisa i, a canvi, li vol regalar un collar de perles que la farà “digne d’un roi”. Però si la noia el decep, morirà. Nadir està torbat per la bellesa de la dama i s’adona que aquesta és la dona de qui estava enamorat, i entona l’ària “Je crois entendre encore”, amb una orquestració subtil, que cal entonar amb tendresa perquè parla d’un amor incondicional. De mentre, ella s’encomana al déu Brahma en una melodia molt bella fins que es reconeixen l’un i l’altre fins al retrobament amorós.

Al segon acte és de nit i el cel és estrellat en les ruïnes hundús. Leila troba Nourabad i li explica una història de quan era petita en què va salvar un estranger, que després resultarà ser Zurga, i aquest li va regalar un collar de perles que encara conserva. Quan es queda sola canta el seu amor per Nadir (“Mon coeur devine sa présence…”) de forma dolça i entendridora, amb una melodia molt despullada orquestralment que deixa lluir la veu de la soprano. Aleshores apareix Nadir, introduït per una flauta sensual i exòtica que dóna pas a una melodia en menor que es va tornant més lluminosa a mesura que parla dels ulls de l’estimada fins que entonen un duo amb moments dramàtics, ja que la seva unió pot ser fatal, però, tot i així, decideixen trobar-se a les nits. Nourabad els descobreix, la música es torna obscura i nerviosa, accentuada per una orquestració que denota moviment sonor amb arpegis i grans girs melòdics. El personatge els denuncia a Zurga i els pescadors perquè cap pietat s’ha de permetre per als amats sacrílegs (“Ni pieté! Ni merci! Non!”, canta el cor): sona el leitmotiv de l’amor i Zurga, envaït per la gelosia, els condemna a mort. Es declara una tempesta i els pescadors, aterrits, estan persuadits que es tracta de la venjança de la mar ofesa.

A l’acte tercer, Zurga es troba sol a la seva tenda i medita sobre el que acaba de fer i sent remordiments. Leila apareix i es llança als seus peus, suplicant-li que salvi Nadir, oferint a canvi la seva vida. Però aquest amor encara encén més la gelosia i la còlera de Zurga. Veient que la seva hora de la mort s’aproxima, la noia confia el seu collar a un jove pescador, dient-li que sisplau li faci arribar a la seva mare. Zurga identifica immediatament la penyora que fa temps va donar a aquella que li va salvar la vida i, agraït, decideix salvar la vida dels enamorats i facilitar-los la fugida.

John Osborn
John Osborn

Però la gent espera l’execució al peu de l’estàtua del déu Brahma, mentre sona una música solemne. De sobte, una lluentor envaeix l’horitzó. Per dispersar els pescadors que esperen la mort, Zurga ha calat foc al llogaret. Ell mateix porta la terrible notícia: el poble es crema i la gent es dispersa en desordre i Zurga trenca les cadenes dels condemnats, que ara se senten lliures i radiants de felicitat acompanyats d’una música ascendent i triomfal. Quan acaba el foc, Zurga es queda contemplant la seva dissort: ha perdut les propietats i l’amor en un sol dia, però se sent satisfet perquè ha mantingut el seu jurament, els amants són vius i gaudeixen del seu amor: “Ma tâche est achevée,/J’ai tenu mon serment!/ Il vit, elle est sauvée! Rêves d’amour! Adieu!”.

El Liceu presenta una versió que trasllada la remota Ceilan als nostres dies, amb un exercici de l’holandesa Lotte de Beer que la converteix en un reality show. No sabem ben bé com serà l’experiment, però de ben segur que l’escenografia serà d’allò més vistosa i colorista, evocant l’exotisme com a arma de seducció de les audiències. La direcció musical anirà a càrrec d’Yves Abel, principal director convidat de la Deutsche Oper Berlin entre 2005 i 2011 i gran coneixedor de Bizet.

Els quatre personatges de l’òpera estan dividits en dos casts. Les sopranos Ekaterina Bakanova, que destaca en el repertori francès i italià i debuta al Liceu, i Olga Kulchynska, que es va estrenar com a Musetta al Liceu la temporada 2015/16, seran Leila. El seu enamorat, el tenor Nadir, estarà encarnat per dues grans figures de la lírica, John Osborn, que va actuar a Benvenuto Cellini, de Berlioz, i Dmitri Korchak, el guanyador d’un Viñas que hem pogut escoltar a Don Giovanni i l’Otello de Verdi i gran especialista en el rol que desenvoluparà, mentre que el baríton Michael Adams, que també debuta al Liceu, amb una veu madura malgrat la seva jovenesa, serà Zurga al costat de Borja Quiza, que ha desenvolupat rols mozartians i puccinians al Liceu des del 2011. Finalment, els baixos Fernando Radó i Federico De Michellis seran Nourabad. Radó és un conegut de la casa i De Michellis, en canvi, amb la seva profunda veu plena d’autoritat, s’estrena a La Rambla. Tots plegats faran possible una nova experiència amb els pescadors de perles que, des de 1964 no es representava al teatre. Ara podrem gaudir de l’òpera de Bizet del 13 al 25 de maig al Gran Teatre del Liceu.

Aina Vega i Rofes
Núvol