ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Paco Azorín: "Si aquest estil de vida l'escull lliurement, jo no em sento capaç de jutjar-la"

5/8/2019 |

 

El Festival de Peralada es modernitza enguany amb una nova producció de La traviata firmada per Paco Azorín. L’espectacle, que s’estrena el dia 5 d'agost al Festival de Peralada, comptarà amb l’Orquestra Simfònica del Gran Liceu, dirigida per Riccardo Frizza, el Coro Intermezzo i un cast ben interessant: Ekaterina Bakanova interpretarà Violetta Valéry, René Barbera serà Alfredo Germont i Quinn Kelsey serà Giorgio Germont.

Parlem amb Paco Azorín, el director d’escena que firma la nova producció de La traviata, un espectacle que pren el feminisme com a bandera i pretén rentar la cara a un dels títols cabdals del repertori operístic que, com tants altres títols, es desplega al voltant de la desgràcia femenina. En aquest cas concret, Azorín proposta un punt de vista innovador sobre l’òpera i convertir l’extraviada en una dona forta i poderosa.

Mar Medinyà: M’agradaria que ens expliquessis què fa que aquesta Traviata sigui feminista.
Paco Azorín: La fa feminista el fet que l’enfocament prengui com a punt de partida el punt de vista de la Violetta Valéry. Tradicionalment, la perspectiva d'aquesta òpera ha estat sempre la dels homes en general, i la de Giorgio Germont en particular. Des de la mirada d'ells, nosaltres la titllem d'extraviada, de dona perduda, que no té futur, perquè això és el que pensa Germont; ara bé, si li apliquem un gir de 180 graus i hi aportem una nova òptica (la d’ella), la protagonista deixa de ser una dona perduda per ser una dona absolutament lliure.

MM: Segons el teu parer, què vol dir lliure, en aquest context?
PA: Lliure per a mi significa que el personatge de Violetta és lliure de pensament, lliure d’acció, és una dona que no necessita un home al seu costat per decidir res, i m'agradaria fer un parèntesi, últimament es parla per tot arreu de la llibertat d'expressió, però segons la meva opinió la llibertat de pensament és molt més poderosa i important. És a dir, Violetta és una dona absolutament lliure del que pensa i el que fa. El 100% de les decisions que pren al llarg de l’òpera les pren lliurement.

MM: És lliure a nivell de decisions però no deixa de prostituir-se i per tant dependre (sobretot econòmicament) dels homes.
PA: Sí, nosaltres hem proposat una posada en escena contemporània pensant no tant en el fet de que ella sigui una prostituta (ja que jo no crec que per parlar del tema l’òpera adequada sigui La traviata, crec que hi ha òperes més interessants per tractar aquest tema) sinó que a mi m’agrada parlar d’una mantinguda. Una dona que viu dels homes, que té diners, que no té una professió particular, sinó que viu dels homes que té a la vora. Si aquest estil de vida l’escull lliurement, jo no em sento capaç de jutjar-la.

MM: El fet de pretendre convertir aquesta òpera en feminista no us ha fet tenir més en compte la visibilització de les dones professionals del sector? En l'equip artístic hi ha dues dones d'un total de 12 persones.
PA: Absolutament d’acord. Hi ha una part de l’equip que depèn de mi exclusivament, i una altra que no, però en qualsevol cas hi ha una manca de presència femenina, segur.

MM: Quines novetats podrem copsar en el personatge de Violetta Valéry?
PA: Jo crec que hi ha un enfocament innovador i molt important: Violetta és una dona absolutament forta i, sobretot, que no perdona. El segon quadre del II acte, quan Alfredo la menysprea públicament i li llença un grapat de diners, el quadre sol solucionar-se amb el perdó de Violetta, que tendrament li ofereix a Alfredo. Jo he aplicat una mirada molt ferma i no puc deixar de veure Alfredo com un maltractador, que fereix i humilia la protagonista. Ella, en aquest cas, no el perdonarà tan fàcilment, sinó que es manté ferma.

Mar Medinyà
Barcelona Clàssica

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet