Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu reposa la clàssica 'La dama de piques', de Deflo

1/2/2003 |

 

Plácido Domingo serà el gran absent a l'obra de Txaikovski.

El Liceu reposa demà La dama de piques, de Piotr Illitx Txaikovski (música) i el seu germà Modest Txaikovski (llibret), sense la seva gran estrella, Plácido Domingo, que va caure del cartell a causa d'una bronquitis. El públic que esperava veure en el paper de Hermann el tenor espanyol --que no interpretava un rol operístic al coliseu barceloní des d'Adriana Lecouvreur, el 1989-- haurà de conformar-se amb Gabriel Sadé. El tenor romanesoisraelià, que debuta al Liceu, ha ascendit del segon repartiment al primer després de la cancel.lació de Domingo. Encara que no sigui just, haurà de suportar la inevitable comparació amb el tenor madrileny. En el segon repartiment, Sadé serà substituït per l'ucraïnès Vladímir Kouzmenko.
També a la fossa de l'orquestra hi haurà debut: Kirill Petrenko, nou responsable musical de la Komistxe Oper de Berlín que dirigirà l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre.

REPARTIMENT A LA RUSSA

En el capítol de les veus destaca la presència de cantants de països de l'Est liderats per la veterana mezzosoprano russa Elena Obraztsova (comtessa). Altres intèrprets del primer repartiment són Solveig Kringelborn (Lisa), Nikolai Putilin (comte Tomski), Markus Eitxe (príncep Ieletski), Marina Domatxenko (Polina), Nicolai Zlatogor (Tomski). També hi haurà espanyols: Francisco Vas (Txekalinski), Salvador Par- rón (Txaplisti), Mariano Viñuales (Narumov) i Rosa Mateu (Prilepa).
Estrenat el 1992, aquest muntatge de La dama de piques és una de les produccions pròpies del Liceu més aplaudides. Destaca per la seva estètica clàssica, fruit del treball del director d'escena belga Gilbert Deflo i de William Orlando, responsable de l'escenografia i el vestuari.
Deflo situa l'acció a Sant Petersburg, el 1800, el mateix lloc i època en què originalment transcorre l'òpera basada en Puixkin. Al nou Liceu, el muntatge, en què s'utilitzen més de 400 vestits, s'aprofiten al màxim l'amplitud de l'escenari i tots els recursos lumínics.
La proposta de Deflo és l'antítesi de la línia dura proposada per Calixto Bieito. El director no creu que la provocació sigui el millor sistema per renovar el gènere. En la seva opinió, s'ha de ser fidel a la mentalitat original d'uns personatges situats en el passat.

Marta Cervera
El Periódico