Cerca de notícies

Enquesta

El premi de viure la música

23/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-premi-de-viure-la-musica-129163

L’ESMUC acull els alumnes guanyadors de les beques Anna Riera

La Sala 4 Alícia de Larrocha es va omplir el passat dimarts 20 d’octubre de la música de quatre dels estudiants de l’ESMUC guanyadors de les Beques de la Fundació Anna Riera. La viola de Celia Libertad Elíaz, la pianista Emma Stratton, el saxo d’Ana Parejo i la violinista Andrea García van protagonitzar un concert gratuït que es va iniciar a les 18.15 i es va allargar poc més d’una hora. Un acte que es va emmarcar en el cicle Dimarts Toca Esmuc, una proposta de la institució acadèmica per mostrar la riquesa del centre.

La quinzena edició de les beques de la Fundació Anna Riera a l’ESMUC, ha concedit ajuts a nou estudiants de quart curs amb un valor de 4.000 euros per cada estudiant amb l’objectiu de premiar l’excel·lència i ajudar econòmicament a seguir dedicant el màxim de temps possible a la formació. Els nou afortunats en aquesta ocasió, a part dels quatre ja esmentats, són Isabel Junquera Benitez, Alejandro López Amado, Maria Isidoro López, Alejandro Manito Domínguez i Marçal Perramon Moreira.

Les beques tenen un valor de 4.000 € per cada estudiant
El concert, que també va comptar amb la col·laboració dels pianistes de l’ESMUC Eudald Buch, Albert Giménez i Miguel Ángel Dionis, es va iniciar amb Celia Libertad interpretant la Sonata per a viola i piano, op.11 núm. 4 de Paul Hindemith. La violista, nascuda a Caracas, va iniciar el seu bagatge artístic amb l’exitós Sistema Nacional d’Orquestres de Veneçuela i, després de creuar l’atlàntic, és alumna de viola des de 2017 de Jonathan Brown, membre del Quartet Casals. El so càlid, nostàlgic i eteri de la viola de Libertad casa amb les melodies plenes de romanticisme i passió desfermada de l’estil inclassificable de Hindemith amb el seu particular contrapunt.

A Libertad la va succeir la pianista empordanesa Emma Stratton que inundà la sala de l’equilibri i classicisme virtuós de la Sonata núm. 3 en sib M, K281 de Mozart, un gènere que queda com anell al dit a la intèrpret i amb què va brillar, especialment al segon moviment. Stratton s’ha convertit en una jove promesa del panorama musical català amb una formació a l’Escola de Música de Palafrugell i a l’Acadèmia Marshall de Barcelona que li ha merescut un gran nombre de premis.

La següent en actuar va ser la saxofonista Ana Parejo. En tractar-se d’un recital amb diversos artistes, s’havien de netejar les eines i el piano cada cop que es donava pas a cada artista, cosa que provocava una escena curiosa en què durant uns minuts els encarregats oferien una melodia que recordava a la Neue Musik o als clústers del jazz a còpia de desinfectar les tecles.

Parejo va interpretar el Chant du Menestrel de Glazunov, originàriament pensada per violoncel i orquestra, arranjada a saxo i piano per la mateixa premiada, i la Rapsodia per a saxo i orquestra de Debussy, adaptada a saxo i piano. La primera és una obra deliciosa, trista i cinemàtica, perfecta per un dia ennuvolat i fosc com el de dimarts, la segona és trepidant, plena d’energia i contrastos. La saxofonista va demostrar un gran domini de l’instrument i a l’hora d’adaptar-lo als volums i la sonoritat del piano amb un excel·lent fraseig.

La darrera en actuar va ser Andrea García amb el seu violí i la Sonata per a violí i piano, núm. 1, op. 105 de Robert Schumann. García va mantenir l’atenció del públic fins al darrer moment donant una gran qualitat sonora als vibratos i als tons greus.

Després de la traca i lluïment del final de cada obra, la sala s’omplia d’aclamacions cap als artistes per part de companys d’estudis, amics i familiars presents. Uns aplaudiments ben merescuts perquè les quatre intèrprets van fer valdre la seva victòria, no només en aspectes tècnics, sinó en l’elecció del repertori i les visibles aspiracions d’esdevenir grans professionals.

Entrenar el concert
Dimarts Toca ESMUC va néixer per compartir amb la població de la ciutat l’incansable treball acadèmic i musical de la institució i potenciar l’experiència de cara al públic dels seus alumnes. Aquest cicle de concerts gratuïts va néixer el 2018 i ha ofert propostes com Jazz, Música Moderna, Música Clàssica, Música Tradicional, Antiga i Flamenco, totes elles especialitats que s’imparteixen al centre. Tot això, amb la cooperació i aprenentatge dels departaments de Composició, Pedagogia, Musicologia, Sonologia, Producció i Gestió. En aquesta ocasió, la temporada 2020-2021 d’aquests dimarts es dividirà en una primera tanda iniciada a l’octubre que acabarà el 24 de novembre, i una segona de febrer a març de l’any que ve.

Tant Dimarts Toca Esmuc com les Beques Anna Riera lluiten contra la visió, encara força compartida, de la música com un hobbie o quelcom no professional, del qual no se’n pot viure. Aquest tipus d’experiències han d’ajudar a aportar serenitat als artistes perquè aprenguin a tenir un control en la sonoritat de l’instrument, adaptar-lo a cada espai i evitar que els nervis traeixin a l’artista en un moment determinat. Els músics han de saber connectar amb el públic i, cada cop, anar-se’l fent més seu per, així, aconseguir que l’art musical sigui cada cop de més persones. 

Pau Requena
Núvol