ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Un tema de Haydn envoltat d'altres meravelles

25/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-tema-de-haydn-envoltat-daltres-meravelles-129677

El viola Antoine Tamestit i la directora Giedrė Šlekyté, convidats de l’OBC en un programa inusual

El proper concert de l’OBC a l’Auditori els dies 30 i 31 d’octubre porta per títol Un tema de Haydn, en referència al nom de la composició de Brahms que figura al programa. Cal dir, però, que la naturalesa de les cinc peces que podrem sentir és ben eclèctica, ja que en l’arc temporal van des del barroc de Telemann fins a la modernitat més transgressora de Ligeti. Dels cinc compositors n’hi ha dos d’alemanys, Telemann i Brahms, dos d’hongaresos, Ligeti i Kodály, i un de català, Manuel Pla i Agustí.

Els solistes que acompanyaran l’OBC són de reconegut prestigi. D’una banda, el viola francès Antoine Tamestit, conegut com a fundador i integrant del Trio Zimmermann, i la jove directora lituana Giedrė Šlekyté, que als trenta-un anys ja ha dirigit algunes de les principals orquestres europees, com ara la Staatskapelle Dresden o l’Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt, i té un ampli bagatge en la direcció d’òpera i de música simfònica. A més a més, és un goig veure una dona brillant en una professió tan masculina com la direcció orquestral.

El programa és variat i integrat per un seguit d’obres bastant inusuals. La peça inicial és l’Obertura en Fa Major, composta per Manuel Pla i Agustí el 1757. A diferència dels seus dos germans, també compositors, Manuel Pla va treballar sempre a la cort de Madrid i va conrear gèneres diversos, des de l’òpera fins a la música religiosa. Darrerament l’Orquestra Barroca Catalana ha enregistrat part de la seva producció religiosa. L’obertura que sentirem és una peça d’estil italià, escrita probablement per a una sarsuela avui perduda.

El programa continuarà amb l’aparició d’Antoine Tamestit per interpretar el Concert per a viola en Sol Major, TWV 51:G9 de Georg Philipp Telemann, el compositor més prolífic de la història, probablement perquè va viure vuitanta-sis anys, una edat insòlita al segle xviii. El concert que sentirem té la particularitat de ser el primer que es va escriure per a viola del qual es té notícia. Compost entre 1716 i 1721 per a orquestra de corda i solista, s’estructura en quatre moviments i té un cert aire vivaldià. La calidesa del so de la viola dona un aire inusual a la música barroca que estem més acostumats a sentir, amb el predomini del violí.

Com la majoria d’obres contemporànies, aquesta sonata està farcida de dificultats tècniques
Després del concert de Telemann, Antoine Tamestit continuarà a l’escenari per interpretar, en solitari, dos moviments de la Sonata per a viola que György Ligeti va escriure entre 1991 i 1994, inspirat per Tabea Zimmermann, després de sentir-la tocar a la ràdio. Com la majoria d’obres contemporànies, aquesta sonata està farcida de dificultats tècniques, que el músic francès sabrà capejar. Tanmateix, si la sonata consta de sis moviments, Tamestit només n’interpretarà dos: Loop i Presto con sordino, que són el segon i el quart.

Suposem que en aquest punt arribaria la pausa, però que a causa de les restriccions sanitàries, tots els concerts s’interpreten de manera seguida. Així doncs, després de Ligeti arriba l’obra que dona títol al concert: les Variacions sobre un tema de Haydn, op. 56a, de Brahms. Es tracta d’una obra escrita el 1873 en una doble versió, per a dos pianos i per a orquestra. L’estiu d’aquest mateix any, Brahms la va interpretar, en la versió pianística, al costat de Clara Schumann, en una trobada d’amics a Bonn. Al novembre, Brahms n’estrenava la versió orquestral des de la batuta al capdavant de la Filharmònica de Viena, amb molt bona acollida per part de públic i de crítica.

El compositor d’Hamburg es va interessar per la música de Haydn gràcies a Karl Ferdinand Pohl, bibliotecari de la Societat d’Amics de la Música de Viena, que el 1870 li va fer a mans uns divertimentos per a instruments de vent atribuïts a Haydn. Brahms va posar l’ull especialment en un moviment del Divertimento núm. 46, anomenat Coral de sant Antoni, una melodia robusta i simple que sembla feta exprés per escriure’n variacions. El que Brahms no va arribar a saber mai és que la peça original no era de Haydn, sinó d’un alumne seu, possiblement Ignaz Pleyel. Pels volts del 1800 era habitual que els editors publiquessin partitures d’autoria incerta amb un nom de pes al capdavant per així vendre-les millor. Una pràctica que avui dia ens horroritzaria, i que dos-cents anys enrere era una estratègia lícita de mercat.

Brahms va fer una autèntica creació d’aquesta melodia, tant en el tema com en les variacions

Sens dubte, Brahms va fer una autèntica creació d’aquesta melodia, tant en el tema com en les variacions.En el tema respecta la distribució original per a instruments de vent i és ja en les variacions on emergeix la corda i sentim l’orquestra a ple funcionament. És un conjunt de vuit variacions i un colofó final que fa palesa la mestria i la sensibilitat de Brahms en el tractament de l’orquestra i cadascuna de les seves seccions. El moviment final, a manera de coda, reprèn la melodia del tema i la fa esclatar a plena orquestra, amb timbals i l’ús del triangle, inhabitual en Brahms.

És una peça orquestral esplendorosa en què posa en joc tots els recursos tímbrics i fa que els sons populars dels gitanos que ell recordava quedin embolcallats pel so líric i potent d’un conjunt que s’allunya força dels sons tradicionals
La darrera peça del programa tornarà a ser l’obra d’un compositor hongarès del segle xx, Zoltán Kodály, les seves Danses de Galánta, que daten de 1933. Es tracta d’un encàrrec que li va fer la Societat Filharmònica de Budapest per celebrar-ne el vuitantè aniversari. Galánta és una ciutat que avui pertany a Eslovàquia, però que fins al 1918 va formar part del regne d’Hongria, quan Kodály hi va viure durant set anys de petit. Com a etnomusicòleg que va ser, va compondre aquestes danses amarant-se del folklore de la regió i dels seus propis records d’infantesa. Ell mateix va deixar escrit: Galánta és una petita ciutat comercial hongaresa, coneguda pels viatgers que van entre Viena i Budapest. És una peça orquestral esplendorosa en què posa en joc tots els recursos tímbrics i fa que els sons populars dels gitanos que ell recordava quedin embolcallats pel so líric i potent d’un conjunt que s’allunya força dels sons tradicionals.Més que unes danses, hauríem de parlar d’un poema simfònic per la seva envergadura.

Giedrė Šlekyté s’enfronta al repte de dirigir un programa complex que va des del barroc fins al segle xx. Antoine Tamestit té el mateix repte, ja que les seves dues peces són pols oposats. En conjunt, però, hi ha una simetria entre els dos blocs del programa, separats per la sonata de Ligeti, que farà d’interludi i permetrà fer un recés a l’orquestra.

Podeu comprar entrades en aquest enllaç

Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet