Cerca de notícies

Enquesta

L'endemà de les temporades km 0

22/8/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/lendema-de-les-temporades-km-0-200601

Les principals institucions musicals del país lluiten per mantenir talent català davant la fi de les restriccions de mobilitat internacionals.

Venim d’una temporada complicada, del retorn activitat concertística, amb moltes propostes de cambra en què les principals sales catalanes han fet valdre el talent local davant les restriccions de mobilitat. Molts artistes, amb l’activitat centrada majoritàriament a l’estranger, han tornat a Catalunya, han impulsat propostes i alguns, fins i tot, s’han guanyat el suport d’institucions del país.

Una de les moltes crítiques que es fan del sector musical clàssic de casa nostra és l’encegament cap al talent estranger i el desconeixement dels artistes locals, o la poca confiança per part de programadors i públic de l’èxit d’una proposta encapçalada per un artista resident a Catalunya. Després d’una tendència creixent a l’aposta per allò de casa, ens preguntem quina és la dinàmica que s’establirà en aquesta nova temporada. Les programacions tornaran a caure a la moda prepandèmica de deixar-se encegar per l’artista estranger i deixar les engrunes a un reduït grup de talent nacional, o el precedent no catastròfic d’una temporada passada amb accent català haurà deixat rastre al curs 2021-2022? Ho descobrim a partir de l’anàlisi de les programacions de quatre grans institucions culturals del país com són el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona i L’Atlàntida de Vic.

El Palau de la Música, una immersió al llegat musical català
Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música, reivindicava a la presentació de la nova temporada el seu compromís a l’hora de donar cada cop més oportunitats al talent local.

Pel que fa al Cicle Primer Palau, aquest “compromís” es materialitza en què, de les vuit apostes d’enguany, hi ha dos catalans que aspiren a prendre el relleu de la violista madrilenya Cristina Cordero, guanyadora de l’edició 2020, un artista català menys que l’any passat. La soprano Sara Bañeras ho farà el 14 d’octubre de 2021. La barcelonina és una de les joves promeses del panorama líric català i ha guanyat notorietat després de l’èxit de la seva participació primaverenca al Teatre de Sarrià amb La Ópera de Cuatro Notas. El pianista Eudald Buch, és el segon català que hi participarà, el 18 d’octubre de 2021, i ho farà mostrant la tècnica organística aplicada al piano amb el Preludi i fuga per a orgue en Re major, BWV 532 de Bach i la Sonata en Si menor, S.178 de Liszt. Buch representa un exemple d’artista que estava construint la seva carrera a l’estranger, però que amb la pandèmia ha apostat per seguir la seva formació a l’ESMUC i, ara, viu un moment dolç com a artista resident a Catalunya perquè aquesta temporada està cridant l’atenció de múltiples programadors.

Si hem de buscar artistes catalans, però, hem de parlar del cicle Intèrprets Catalans que, aquest any, es transforma en la marca Patrimoni Català, que impregna altres cicles del Palau amb artistes de proximitat.

Com a veterana sala de concerts, el Palau està estretament lligat a la història musical del país. Els aniversaris de tres compositors catalans, Gerhard, Manén i Toldrà, van ser motiu de celebracions destacades a la passada temporada. Enguany, es torna a celebrar la música de tres creadors del país: el 150è aniversari del naixement d’Amadeu Vives, que se celebrarà a finals de novembre amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de Cambra del Palau i la direcció de Xavier Puig, els 60 anys del traspàs d’Eduard Toldrà i els 110 anys del naixement i els 20 anys de la mort de Xavier Montsalvatge. La temporada, però, començarà el setembre amb el concert de cloenda de l’Any Joan Manén, amb obres del mateix compositor i del jove Marc Migó, que comptarà amb dues destacades veus del panorama líric vinculat a Manén: la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el tenor David Alegret.

Kaija Saariaho i l’empordanès Marc Timón van ser els compositors convidats a la temporada passada, un honor que es revalida aquest nou curs per a tots dos compositors i s’hi uneix el viral puntal català Joan Magrané. L’artista visual Alba G. Corral també repeteix com a convidada a la programació i la parella de poetes Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual s’estrenen com a plomes de la institució. Com és habitual al Palau, el compositor i pianista Albert Guinovart també tindrà l’oportunitat d’interpretar algunes de les seves creacions; serà el 15 d’octubre de 2021 acompanyat pel clarinetista Joan Enric Lluna.

El Cosmos Quartet és una de les formacions catalanes residents aquesta temporada i oferirà dos concerts en marc del cicle Palau Cambra, on compartirà cartell amb molt de talent del territori. La nova creació de Josep Maria Guix ocuparà un important espai en els programes de la pianista Laura Farré, el 16 de setembre, i la violinista Anna Urpina, el 25 d’octubre. El Trio Lluna-Claret-Colom interpretarà el Puzzle, per a clarinet, violoncel i piano de Joan Guinjoan, el Quartet Casals actuarà el gener de 2022, i el Quartet Gerhard ho farà el mes de maig de 2022. Al Cicle Palau Piano també hi ha dos noms catalans en el conjunt d’estrelles del firmament: Ignasi Cambra i Daniel Ligorio.

El Gran Teatre del Liceu, el repte d’incorporar veus catalanes a l’imaginari del públic
Malgrat la dificultat per fer canvis tendencials al món operístic, el Liceu ja se salva en comptar amb una orquestra pròpia amb gran presència catalana i que progressa a gran velocitat, sota la direcció de Josep Pons. Dins el gran mosaic de nacionalitats de les produccions del Liceu veiem intèrprets catalans en alguns papers destacats. Els intèrprets que més premia l’òpera de La Rambla són la soprano Sara Blanch, com a Zerbinetta a Ariadne Auf Naxos i com a Reina de la Nit a Die Zauberflöte, i el tenor Roger Padullés, al paper del mestre de dansa a l’òpera de R. Strauss i com a Monostatos a la de Mozart.

Die Zauberflöte lluirà grans veus catalanes el juny de 2022 amb un repartiment amb accent local format per les sopranos Núria Rial, Serena Sáenz, el tenor Albert Casals i el baríton Joan Martín-Royo. La celebrada soprano tarragonina Marta Mathéu serà la protagonista el juliol de 2022 a Norma de Vincenzo Bellini, i el contratenor Xavier Sabata aproparà al públic del Liceu aquest novembre la imprescindible música de Schöenberg amb l’obra Pierrot Lunaire.

Pels que s’hagin quedat amb ganes d’escoltar més Sara Bañeras, tindran l’oportunitat de fer-ho amb el Rigoletto de Giuseppe Verdi a la primera quinzena de desembre. Bañeras estarà acompanyada d’altres intèrprets catalans com la mezzo Laura Vila i el tenor Josep Bros.

Malgrat no comptar amb òperes fetes per compositors catalans contemporanis a la sala de concerts, el Foyer acollirà un dels primers progressos de la revolució operística que vol viure el Liceu a llarg termini. Diversos compositors contemporanis, entre ells els catalans Marc Migó i Núria Giménez-Comas, presentaran micro òperes al juliol de l’any vinent amb l’esperança de convèncer un públic, sovint obstinat amb clàssics de l’òpera, i poder-ne estrenar alguna en un futur a la sala gran.

Pel que fa a propostes extraoperístiques, és destacable la proposta de Jordi Savall que, junt amb La Capella Nacional de Catalunya, dirigirà el 15 de desembre de 2021 la Simfonia núm. 8 en Fa major, op. 93 i la Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125 de L. V. Beethoven. L’Auditori de Barcelona també acollirà el músic en un concert el 22 d’abril de 2022.

La sala del Fort Pienc no s’immuta amb la fi de les restriccions i es consolida com la casa gran de l’excel·lència musical, interpretativa i creativa, al país. A la ja envejable Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, L’Auditori espera sumar-hi una nova formació d’alt nivell. La institució segueix apostant pel talent català i per aportar el seu granet de sorra a la construcció d’una constel·lació de formacions estables al país. És per això, que aquesta primavera van anunciar la creació del Cor de L’Auditori, un nou cos estable professional dirigit per Xavier Pastrana, que construirà llocs de treball per a artistes del país. La formació s’estrenarà el 9 de gener 2022 amb una obra coral del compositor barceloní Manuel Oltra sobre poemes de Pere Quart, Federico García Lorca, Joan Salvat Papasseit i Jacint Verdaguer.

Robert Brufau, director de L’Auditori, reafirma la seva preferència històrica en la figura de Bernat Vivancos, un compositor que no pot tenir millor lligam musical en les noves generacions que les obres de Joan Magrané. Tots dos són els compositors convidats d’aquesta temporada, cosa que els permetrà oferir 9 programes del total la sala, oferiran obres d’estrena i altres títols que ja tenen en catàleg. L’estada de Magrané a L’Auditori inclourà la presentació a Catalunya d’Obreda per a orquestra, així com l’estrena de dos encàrrecs de la mà de l’OBC amb el Cor de L’Auditori i també el conjunt Graindelavoix. Respecte a Vivancos, sonaran cinc obres en primícia absoluta. Magrané explicava així el seu paper com a compositor convidat a L’Auditori aquesta temporada 2021-2022 al Twitter de la institució:

La sala s’alça amb l’espectacular xifra de trenta-dos concerts amb obres vinculades al patrimoni català, amb què homenatjarà la figura de Pau Casals i la seva orquestra, posarà de manifest la importància Robert Gerhard i aprofundirà en la nova creació de casa, amb noms com Jordi Cervelló, Enric Palomar, Miquel Oliu o Benet Casablancas. Als concerts també s’hi reivindicaran compositores catalanes com Raquel García-Tomás o Mariona Vila.

No hi faltarà l’esperit regenerador de la música antiga de Dani Espasa; el clavecinista dirigirà el 3 de març de l’any que ve la formació Vespres d’Arnadí a la versió concert de l’Amadigi di Gaula de G. F. Händel, i l’OBC, l’Orfeó Català i la soprano Patricia Petibon en un recital estiuenc amb obres de W. A. Mozart, Ch. W. Gluck i Carles Baguer el 16 de juliol de 2022.

També es crearan oportunitats a artistes joves amb el Festival Emergents i l’experimentació creativa de Sampler Sèries, que donaran protagonisme a la innovació, catalana i internacional.

L’Atlàntida de Vic, un nou referent fora de Barcelona
Als darrers anys, el complex cultural vigatà s’ha erigit en una gran eina de promoció cultural del país en tots els aspectes, clàssica inclosa. El passat mes de juliol, veiem com L’Atlàntida se situava en la primera línia de la nova creació operística amb l’estrena de Ferides del jove compositor Jofre Bardolet. Aquesta aplaudida aposta es tornarà a escenificar amb motiu de la diada nacional de Catalunya amb un elenc 100% català.

El cicle grans concerts acollirà una majoria d’artistes catalans. A L’Atlàntida de Vic, Dani Espasa també hi serà present. El músic dirigirà el 2 d’octubre de 2021 el Cor de Teatre i l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí a l’òpera Dido i Aeneas de Henry Purcell. La proposta comptarà amb intèrprets com la mezzosoprano Mireia Pintó, el tenor Salvador Parron, el contratenor Jordi Domènech, la soprano Frigolé o el tenor Eduard Mas. Després de participar al Primer Palau, Eudald Buch viatjarà el 26 de novembre a Vic i hi interpretarà obres de Bach, Haydn i Liszt, i el Cosmos Quartet sumarà forces el 16 de gener de 2022 amb el violoncel·lista Arnau Tomàs del Quartet Casals. 

Pau Requena
Núvol