Cerca de notícies

Enquesta

L'Orquestra Filharmònica de Dresden i el pianista Francesco Piemontesi al Palau de la Música

17/1/2024 |

 

L’Orquestra Filharmònica de Dresden i el pianista Francesco Piemontesi interpretaran Mahler, Strauss i Mozart al Palau de la Música Catalana el proper 22 de gener.

El cicle Palau 100 del Palau de la Música Catalana convida l’Orquestra Filharmònica de Dresden, formació amb més cent cinquanta anys d’història, que vindrà acompanyada pel pianista Francesco Piemontesi, considerat un intèrpret excepcional i de tècnica brillant. El concert, que tindrà lloc dilluns 22 de gener (Sala de Concerts, 20 h), estarà dirigit pel director asturià Pablo González i comptarà amb obres de W. A. Mozart, Gustav Mahler i Richard Strauss en un programa que abasta un ampli arc de música germànica entre el Classicisme i el Romanticisme tardà.

La sessió començarà amb el Concert per a piano núm. 25, Do major, K. 503 de Mozart de la mà de Piemontesi, solista convidat i precisament conegut per les seves interpretacions del compositor salzburguès. Aquest és el darrer concert que Mozart va compondre en aquesta tonalitat “i el més llarg dels que va escriure per al teclat. És també una partitura que marca una diferència amb les seves obres concertants amb instrument solista, perquè anuncia una nova manera, més simfònica i amb menys contrastos”, segons el què explica la periodista Rosa Massagué al programa de mà del concert. Un concert que “avui és considerat amb tota la raó una obra mestra del catàleg concertístic de Mozart”.

Seguirà l’“Adagio” de la Simfonia núm. 10, en Fa sostingut major de Mahler, obra que no va concloure, perquè mesos després d’iniciar-la (1910) el compositor moriria (1911), i de la qual només en quedà complet i orquestrat aquest moviment. “Les anotacions que havia fet a l’esborrany de la Desena revelen el patiment físic i emocional de l’autor”, explica Rosa Massagué. “És l’obra més innovadora de les que va compondre. Amb moltes dissonàncies i cromatismes”. El concert clourà amb el poema simfònic, de gran càrrega psicològica, Mort i transfiguració de Strauss. Estrenada a Eisenach el 1890, l’obra narra “les darreres hores d’un moribund, un artista que ha aspirat als ideals més elevats. Amb Mort i transfiguració Strauss intenta esbrinar el misteri de la mort i del més enllà. Estructurat en quatre parts, incorpora una orquestració amb la novetat de dues arpes, i unes harmonies molt avançades”, detalla Massagué. 

Catclàssics