ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Il viaggio a Reims, un triple debut al Liceu

12/3/2003 |

 

DIRECTOR D'ESCENA Sergi Belbel
DIRECTOR MUSICAL Jesús López Cobos
LOCAL Gran Teatre del Liceu
ESTRENA 10 de març del 2003

Des de la seva reexhumació a Pesaro el 1984, Il viaggio a Reims de Gioachino Rossini, a penes coneguda més enllà del seu últim reciclatge, Le comte Ory, aquesta òpera o cantata escènica --tan difícil és la seva adscripció-- ja ha passat pels grans centres lírics del món. Al principi (Milà, Viena i París) de la mà de la producció de Pesaro, firmada per Luca Ronconi i amb decorats i vestuari de Gae Aulenti, i després a través de les lectures d'altres dramaturgs, un dels últims (Hèlsinki, gener del 2003) Dario Fo, que fins i tot va arribar a afegir text propi al llibret. El Liceu, atent als valors de la dramatúrgia catalana, ha confiat en Sergi Belbel com a vèrtex d'un curiós triple debut al teatre de la Rambla: el del director d'escena en l'òpera, el del director musical, ¡Jesús López Cobos!, i el de la partitura de Rossini.
Debut tardà el de López Cobos, saludat amb alegria. Tot i que hi va haver titubejos a l'inici, el director zamorà va saber imprimir sovint brillantor a la partitura, confiant en uns solistes (sobretot vent-fusta i arpa) que van tocar a bon nivell. Com a concertador, a més, López Cobos va sortir molt ben parat d'una òpera que té en el delirant gran pezzo a 14 veus el seu exemple més rotund.
Òpera de conjunt com la primera, en aquest Viaggio destaquen, per qüestions idiomàtiques, dos exemples d'estil: Enzo Dara, un veterà amb una tècnica que li permet fer-se en superioritat de condicions amb cantants més joves, i Nicola Ulivieri, que va interpretar l'ària del catàleg del seu personatge, Don Profondo, amb una comicitat excel.lent i un modèlic cant sil.làbic rossinià. Còmics, en el bon sentit, també es van mostrar Mariola Cantarero, molt més consolidada vocalment que en la seva discreta Marina de Peralada; Josep Bros, divertit cavaller de Belfiore, i el Lord Sidney impecable de Simón Orfila.
Tot i que amb alguna reticència --aquells aguts atacats amb por--, Elena de la Merced va ser així mateix una bona Corinna, i María Bayo, que en aquesta producció renuncia a la seva condició d'estrella, va cantar una Madame Cortese que segurament no passarà a la història de les seves prestacions liceístiques, tot i que la seva poderosa presència a l'escenari és un afegit excel.lent per a les intencions de Belbel, que fa de la burgesa propietària del Giglio d'Oro l'eix del seu Viaggio. Prudent i bon artesà, Belbel explica la història que vol explicar, interpreta Rossini sense perjudicar els cantants i mou amb una coherència total els fils de la seva aposta, que, aprofitant el tènue argument del llibret --un grup d'aristòcrates de tot Europa reunits per assistir a la coronació del rei de França Carles X--, construeix una faula europeista amb moralitat inclosa en un batibull d'imatges projectades que recorren uns quants horrors europeus, des dels Fusilamientos de la montaña de Príncipe Pío de Goya (els afusellaments del 2 de maig) fins a George Bush, passant per, entre molts altres, Hitler i el Guernica de Picasso. Barreja ensucrada, certament una mica dogmàtica i poc diplomàtica que al final deixa el confiat espectador d'aquest Viaggio a Reims amb una trist i gelat somriure.

Joan Anton Cararach
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de