Cerca de notícies

Enquesta

L'argentí José Cura estrena 'Il Corsaro' de Verdi al Liceu

31/1/2005 |

 

El tenor protagonitza la representació de l'òpera, inèdita a Barcelona.

A José Cura (Rosario, 1962) se li podran reprotxar moltes coses, però mai que sigui un tenor domesticat. Ben al contrari. És d'aquells artistes que han de deixar la seva empremta en tot allò que fan i que no s'espanten, com ho va demostrar el desembre del 2000 quan, després de ser escridassat per part de la platea del Teatro Real de Madrid, va parar la representació d'Il trovatore i es va encarar amb ells.

Per això, tot i haver sentit rumors que els que el van increpar llavors preparen "alguna cosa" per a l'estrena d'aquesta nit d'Il corsaro al Liceu, ell es mostra molt tranquil. "A Barcelona això no és possible", assegura Cura, que espera que les representacions d'Il Corsaro i les de l'any que ve d'Otello ajudin a crear un vincle amb el públic que li permeti "estar molestant per aquí durant molt de temps".

INSPIRADA EN BYRON
Inspirada en un poema de Lord Byron, Il Corsaro, que no s'ha representat mai al Liceu, no és tampoc una òpera aliena a les crítiques, començant per les del seu mateix compositor, Giuseppe Verdi: "S'ha de veure Il Corsaro amb perspectiva, ja que és una obra de transició en què apuntava coses que després des- envoluparia a La traviata i Otello".

Com a tenor, Cura considera que és "una obra molt exigent, ja que reuneix moments en què se li exigeixen registres molt greus al tenir una orquestra molt densa i, per contra, d'altres de molt lleugers en què tot just té la companyia d'una arpa, un violí i una flauta". Al seu costat, Josep Ribot, Marina Mescheryakova, Susan Neves, Carlo Guelfi i José Manuel Zapata completen el repartiment d'aquesta versió concert de l'obra amb direcció musical de Marco Guidarini.

Cura i Plácido Domingo, que està representant Parsifal, es repartiran aquesta setmana les nits del teatre barceloní. Un fet que no és indiferent, si es té en compte que, des que va saltar a la primera plana de la lírica, a Cura sempre se l'ha comparat amb Domingo: "Si fos una desena part de com ha sigut i és ell de llegendari i mític, podria dormir en pau", assegura Cura, que situa la recentment desapareguda Victòria dels Àngels en l'Olimp de la lírica.

L'artista, que va començar a cantar als 12 anys, a dirigir als 15 i va debutar en l'òpera quan en tenia 30, espera "equilibrar la seva carrera", i per això té previst potenciar la seva faceta de director i, fins i tot, provar sort en el camp de la programació si finalment fructifica el projecte de José Luis Moreno de construir el Coliseo de las Tres Culturas: "És un projecte faraònic. S'haurà de veure com es desenvolupa. Però ell ha triomfat, no crec que sigui el primer fracàs de la seva carrera".

Fidel a la seva fama d'enfant terrible ha preferit que el seu últim disc abandonés els cercles de distribució habituals i ha apostat per fer-ho a través d'internet: "El més lògic seria que als punts de venda hi situessin els cavalls per la seva qualitat i no en funció del que se li doni a l'acomodador".

Finalment, el cantant dóna una clau per entendre l'eclosió de grans tenors com Juan Diego Flórez i Marcelo Álvarez al con sud: "Allà existeix la necessitat de lluitar, la ràbia d'anar per totes, que en el primer món no existeix perquè els joves estan instal.lats en la comoditat".

Roger Pascual
El Periódico