Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu recupera 'Jenufa', un gran drama de Janacek

17/5/2005 |

 

Nina Stemme i Eva Marton protagonitzen una crua història d'amor, gelosia, culpa i perdó.

El Liceu estrena aquesta nit Jenufa, una gran òpera del compositor txec Leos Janacek, amb llibret de Gabriella Preissova, en una producció de l'òpera d'Hamburg que s'ha vist al Covent Garden i el Metropolitan.

Aquest drama d'amor, gelosia, culpa i perdó arriba amb una posada en escena d'Olivier Tambosi que està basada en una escenografia molt simbòlica que gira al voltant d'una gran pedra que va canviant de forma. "La música de Janacek va directa al cor", diu Tambosi respecte a l'únic títol del compositor moldau que ha muntat. Opina el mateix Peter Schneider, que dirigeix l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Per ell l'estil de Janacek es caracteritza per la perfecta comunió entre música i text. En aquest sentit, Tambosi ha intentat "no malmetre el missatge de l'obra sinó contribuir a obrir una finestra a l'ànima humana".

Les sopranos Nina Stemme i Amanda Roocroft (Jenufa); Eva Marton i Anja Silja (Kostelnicka); els tenors Jorma Silvasti i Miroslav Dvorsky (Laca), i Par Lindskog i Peter Straka (Steva) s'alternaran en els papers protagonistes del muntatge que continuarà en cartell fins al 5 de juny, compartint l'escenari amb una altra òpera, L'elisir d'amore.

LA MORT D'UNA FILLA
Janacek va viure un drama semblant al de Jenufa quan va perdre la seva filla Olga a causa d'un tifus a Rússia, on el seu pare la va enviar per separar-la d'un pretendent. Igual que passa en l'òpera, on Kostelnicka altera el curs natural de les coses al decidir eliminar el nadó il.legítim que Jenufa va donar a llum, Janacek va canviar la vida de la seva descendent al voler trencar una relació no desitjada. "Janacek va bolcar el seu propi turment en Jenufa, on apareixen moltes formes d'amor: l'amor sexual, el filial, el maternal, l'amor caritatiu i l'egoista. L'altre tema clau de Jenufa és el de la responsabilitat i la maduresa o com l'home ha de millorar per poder ser feliç", diu Tambosi.

Recomana al públic que s'oblidi de llegir els subtítols i es concentri en la música perquè la llengua txeca de Janacek s'entén "a la perfecció. La seva música comunica més que qualsevol traducció". Explica que el compositor sempre va donar més importància a la manera de dir les coses que al mateix contingut de les paraules. "Fins i tot va escriure amb un sistema de notes la melodia de les paraules que la seva filla Olga va dir al seu llit de mort".

Janacek va trigar nou anys a compondre Jenufa. L'estrena el 1904 a l'Òpera de Brno va passar desapercebuda. Va haver d'esperar 12 anys per veure-la muntada al Teatre Nacional de Praga i l'any 1918 es va estrenar a Viena, ara traduïda a l'alemany. Des d'allà el prestigi del compositor, que llavors tenia 64 anys, es va estendre ràpidament. Jenufa es considera avui una peça clau del teatre musical modern. Al Liceu s'hi va estrenar l'any 1965 i s'hi va representar per últim cop la temporada 1989-90.

Marta Cervera
El Periódico