ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Dario Fo exhuma al Liceu una òpera còmica de Rossini

15/6/2005 |

 

El Nobel italià rescata de l'oblit 'La gazzetta' i en firma la direcció escènica.

Amb gairebé dos segles de retard, el Gran Teatre del Liceu estrena dilluns que ve La gazzetta, una òpera còmica de Rossini que no va triomfar fins que Dario Fo, premi Nobel de literatura, va assumir el repte de rescatar-la de l'oblit al Festival de Pesaro del 2001. El director musical d'aquella producció, Maurizio Barbacini, i diversos cantants que la van interpretar llavors --Bruno Praticò, Pietro Spagnoli i Marisa Martins-- actuen al Liceu, que farà un DVD del muntatge.

"Quan Pesaro em va fer l'oferiment vaig pensar que era una broma, que buscaven la meva ruïna", va recordar ahir a Barcelona l'escriptor i dramaturg italià, autor, entre altres, de Misteri buffo i Mort accidental d'un anarquista. L'obra arrossega fama de desafortunada. "Rossini hi va fracassar. Humiliat, va repartir la partitura entre altres òperes seves. M'he dedicat a recompondre-la. Se n'havien perdut fragments i, per restaurar-la, he utilitzat com a base el text de Goldoni que va donar origen al llibret", va explicar.

Abans de llançar-se, Fo va consultar un expert en l'autor d'El barber de Sevilla per calibrar les possibilitats d'exhumar l'obra amb èxit. Juntament amb Philip Gosett, assessor musical, i Maurizio Barbacini, va reciclar passatges d'altres partitures de Rossini, com feia el compositor, per inserir-les en l'òpera. Fo està orgullós d'haver-hi inclòs una tarantella, "cosa que un tenor no cantaria mai i que funciona perfectament".
El text narra la història de dos mercaders italians que aprofiten una visita a París per casar bé les seves filles. Amb aquest fi un d'ells, Don Pomponio, publica un anunci en un diari (la gazzetta del títol). Les noies, però, s'enamoren aviat i, després d'un cúmul de situacions vodevilesques, amb ball de màscares inclòs, faran triomfar l'amor.
"Rossini va ser un visionari. Amb aquesta òpera va anticipar el futur, la força que tindrien els mitjans de comunicació", va assenyalar Fo, que va criticar durament la societat actual. "Avui domina la ignorància, la falsedat i la hipocresia. Tot va enfocat a destruir la cultura. Vegin l'interès que desperten els espectacles banals, els concursos de misses, les models i els futbolistes davant de l'escassa resposta que ha tingut una consulta importantíssima el referèndum sobre la llei de reproducció". Això li fa pensar que "el deure de les classes dirigents a Itàlia és desinformar".

CONTRA LA CRÍTICA
Fo situa l'obra després de la primera guerra mundial, "una època en què comença a existir un interès per la publicitat, el cine i les primeres desfilades de moda". La seva posada en escena beu de la Commedia dell'Arte napolitana, no en va La gazzetta va ser escrita i estrenada al Teatre dei Fiorentini de Nàpols el 1816. "He robat moltes coses de la Commedia dell'Arte però els crítics no se n'han adonat. No és que s'hagin distret, no. És que no ho saben", va declarar amb sorna. "És bonic viure en un món en què els crítics són ignorants", va afegir, demanant perdó a continuació per si n'hi havia algun de present.

Rossini va compondre el personatge principal de Don Pomponio pensant en el gran actor i cantant Carlo Casaccia, "que era el bufó del rei d'aquella època". Avui Fo assumeix aquest paper: "El bufó dóna la dimensió real de les coses, sense bufó no hi ha veritat". Després de l'estrena del muntatge, molts van voler veure en aquest personatge el seu etern enemic, Berlusconi, encara que Fo afirma que l'apreciació el va sorprendre. "No he volgut retratar cap personatge famós en aquesta òpera".

Marta Cervera
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de