Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu estrena «Tiefland», basada en «Terra baixa», d'Àngel Guimerà

2/10/2008 |

 

El Gran Teatre del Liceu estrena avui un muntatge de l'òpera d'Eugen d'Albert Tiefland, basada en Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Feia 36 anys que no es presentava al teatre barceloní, aquesta obra, que es va estrenar el 1903 a Praga i que no va arribar a Barcelona fins al 1910. Es tracta d'una òpera envoltada de polèmica, ja que era una de les preferides de Hitler i va ser portada, a petició seva, al cinema per Leni Riefenstahl el 1954. Del text més popular de Guimerà, se n'han fet sis adaptacions cinematogràfiques i dues òperes (Le Borne i D'Albert). El director d'orquestra Michael Boder, que a partir d'aquesta temporada assumirà la direcció musical del Liceu, dirigirà l'obra, que es representarà fins al dia 20 amb Peter Seiffert i Petra Maria Schnitzer en els papers principals.

«S'han dit moltes bajanades sobre aquesta òpera, sovint en boca de gent que no l'ha escoltada prou», advertia en roda de premsa Joan Matabosch, el director artístic del Liceu (i recentment elegit president d'Òpera Europa), durant la presentació del muntatge. Alguns d'aquests «tòpics» relacionen amb males intencions l'obra D'Albert amb Puccini, però segons Matabosch un plagi és «impossible perquè Puccini és posterior».

L'òpera d'Eugen d'Albert introdueix canvis al text de Guimerà i modifica els noms d'algun personatge. Manelic, per exemple, passa a dir-se Pedro. Tiefland hi afegeix, a més a més, un pròleg que pretén introduir els caràcters i situar el conflicte central del drama: un infamant casament entre Pedro i Marta tramat per Sebastiano per tal que Marta es mantingui a prop seu per satisfer-lo sexualment, mentre ell, ofegat pels deutes, es veu obligat a casar-se amb una pubilla rica.

En l'àmbit musical és una obra que beu de diferents tradicions. «L'orquestració musical encaixa perfectament en aquest drama farcit d'emoció i sentiments forts, i es podria parlar de verisme alemany perquè manté el to germànic i hi afegeix la cançó italiana», explicava Michael Boder, que dirigirà l'obra. Pel director alemany, aquesta confluència d'estils tan oposats atorga a la peça una extraordinària «originalitat». «En els seus treballs pianístics, D'Albert era més clàssic, però en l'òpera aconsegueix una complexitat singular gràcies a una combinació entre el cant emotiu i un treball profund del text a l'estil wagnerià.» El músic va subratllar que D'Albert va ser un músic avançat al seu temps, precursor d'un estil que després van seguir altres compositors.

Pel que fa a la posada en escena d'aquesta producció de l'Opernhaus Zürich, signada per Matthias Hartmann, pretén mostrar l'oposició central entre la natura, habitada pel bon salvatge rousseaunià, i la civilització, depravada i bruta: «És una estètica que de vegades costa d'entendre, però, finalment, això és el menys important en una representació; en canvi, té molt d'humor, un humor estrany.»

V. GAILLARD
El Punt