Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El Far Blau: un altre segell català

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Schumann: Carnaval Op. 9

Liszt: Itàlia dels Anys de peregrinatge.

Milà: Carnaval Op. 43

Enrique Bagaría, piano.

El far blau. RTAC CD 020 DDD 74:22 2011

 

 

El Far Blau

Brotons: Quatre cançons sobre poemes de Martí i Pol, Saló de tardor, Dos sonets de’n J.V. Foix, Cromos d’història natural.

Milà: Cicle Milà, Cicle dispers, Cicle Goethe, Cicle Rosend Llates.

Moraleda: Dues cançons

Oltra: Quatre cançons

Guinovart: Sis balades amargues

Besses: Sis lieder

Martha Mathéu, soprano. Pau Bordas, baríton. Maria Lluïsa Muntada, soprano. Inés Moraleda, mezzosoprano. Assumpta Mateu, soprano. Maria Àngels Sarroca, soprano. Carles Masdeu, tenor. Antoni Besses, piano. Josep Surinyac, piano. Leonora Milà, piano. Coloma Bonnín, piano. Albert Guinovart, piano.

El far blau. RTAC CD 019 DDD (CD 1, 59:04 min. / CD 2, 47:09 min. / CD 3, 42:41 min.) 2011

Entre el ventall de discogràfiques catalanes cal citar a una de jove amb seu a Vilanova i la Geltrú: el Far Blau. Es tracta d’ una productora independent amb la finalitat d’oferir novetats audiovisuals divulgatius, reportatges, entrevistes i documentals. En aquesta línia també ha creat una línia discogràfica que comparteix els paràmetres dels segells catalans en la potenciació del repertori i els intèrprets autòctons. Entre els seus compositors i intèrprets més vinculats en destaca Leonora Milà (1942) de qui el segell n’està enregistrant l’obra alhora que la fa partícip com a intèrpret. De fet es podria dir que ella n’és l’ alma mater en tant que el segell està gestionat artísticament pel seu fill.  

Entre les darreres novetats cal citar l’enregistrament que el pianista barceloní Enrique Bagaria ha realitzat amb la col•lecció Carnaval Op. 9 de Schumann i el Carnaval Op. 43 de Milà. Enmig, la Itàlia dels Anys de peregrinatge de Liszt estableix un pont entre els 150 anys que separen els dos Carnavals que són subtils miniatures tenyides de referències extramusicals en les que Bagaria desplega un discurs amb pinzellades conté pinzellades de lluminositat i jovialitat, fluctuant entre la transcendència i el bagatelisme en dues obres amb contrastos interns acusats i exigents. Cadascuna d’elles remet a un món expressiu i dóna unitat al conjunt entorn una fantasia suggerent i d’un nítid vol poètic que deixa fluir la música. Tanmateix per l’obra de Liszt que Bagaria recrea amb un caràcter melancòlic i nostàlgic, de colors velats, sense manllevar un gust per l’expressió i l’expansió que també s’ adiu a les diu obres del extrems de l’audició.  

Més ambiciós és el pack de tres compactes amb un repàs de la cançó catalana a través de compositors com Brotons, Milà Guinovart, Moraleda, Oltra i Besses inspirats en poetes com Martí i Pol, Foix, Pere Quart, Espriu, Goethe. Altres tenen lletra dels mateixos compositors. En conjunt es tracta d’una simbiosi entre música i lletra majoritàriament d’arrel catalana aplegada en diversos cicles. Uns cicles que s’ofereixen en primer enregistrament mundial –no s’indica quins ho són i quins no- i que són recreats per un ample mostrari de músics catalans: Marta Mathéu, Assumpta Mateu, Inés Moraleda o Pau Bordas acompanyats al piano per alguns compositors –sobretot per Antoni Besses- i per Josep Surinyac. Accents, dinàmiques, fraseig, efectes, atacs i entonació semblen estar ben ubicats en un ample mostrari creatiu que fluctua del dramatisme a la faceta de lieder popular, combinant llenguatges tonals, modals, atonals que evolucionen del melodisme a la prosòdia i l'sprechgesang.   

Cal destacar l’esforç en el disseny: tan artístic com poc pràctic. Els dijipacks sense un suport de plàstic que fixi els compactes en faciliten el deteriorament atesa la fricció amb el cartó en els reiteratius usos. Tanmateix pels llibrets en tres idiomes, amb notes de carpeta orientatives però sense els textos.

Albert Ferrer Flamarich