Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El teatro lírico de Carlos Fernández Shaw

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

El teatro lírico de Carlos Fernández Shaw

José Prieto Marugán

Ediciones del Orto. 2012 (508 pàgs.)

IBSN: 978-84-7923-462-8

Ediciones del Orto

 

Mentre la musicologia espanyola i l’aprofundiment de la realitat creativa contemporània s’acostumen a limitar als centres de rellevància –sovint dominats per conservatoris, centres d’estudis superiors o teatres-, hi ha petites iniciatives que dinamitzen aquest coneixement. Un exemple és la present monografia sobre el llibretista i escriptor Carlos Fernández Shaw (1865-1911), publicada per Ediciones del Orto. Es tracta d’un llibre de consulta, ben estructurat, a càrrec del periodista i historiador musical José Prieto Marugán, conegut per diverses aportacions sobre música espanyola i, en concret, la sarsuela.

La seva importància rau en ser l’aportació a una matèria, la dels llibretistes de sarsuela i òpera, escassament abordada en estudis profunds o específics. A més, suposa una la culminació de les activitats organitzades (recitals de poesia, funcions de La revoltosa, cicles de concerts, conferències,...) en ocasió del centenari de mort del literat gadità. Alhora s’anticipa al cent cinquantè aniversari del seu naixement, l’any 2015, i complementa la biografia feta pel fill de Fernández Shaw, Guillermo, també llibretista, Un poeta de transición. Vida y obra de Carlos Fernández Shaw (Biblioteca Románica Hispánica. Editorial Gredos. Madrid, 1969). 

Prieto Marugán ha confeccionat un estudi germinal on ordena i estructura l’obra lírica i prescindeix del teatre parlat i poètic, més propis de l’àmbit estrictament literari. Primer ofereix una breu biografia assenyalant la precocitat i la motivació d’una tan ampla com qualitativa producció. També incideix en el seu viatge de joventut i la participació en el diari La época on, gràcies a Peña y Goñi, va entrar en contacte amb el món teatral. El segon capítol és una reivindicació de la figura del llibretista amb incursions tan notables com la carta sobre els drets d’autor (pàgs 38-43, sense data ni receptor), suposadament escrita durant la creació de l’SGAE. 

El tercer i el quart capítols configuren la major aportació de la comesa. D’una banda hi ha l’anàlisi de l’obra lírica (producció, gèneres, temes, personatges, adaptacions, col•laboracions literàries i musicals) i les col•laboracions amb compositors i altres llibretistes, perfilant una història de la sarsuela transversal. De l’altra, a mode de diccionari ordenat cronològicament, s’apleguen les obres explicades segons intèrprets, argument, comentaris de premsa. Hi desplega una estructura amb les dades d’estrena (autors, data, teatre, intèrprets), la sinopsi, la relació de personatges, l’argument. Ho fa prenent, sempre, el llibret com a matriu, no la partitura. Per tant, no hi especifica la corda ni l’extensió vocal dels rol tot i senyalar quan hi ha números músicals. Tanca la presentació de cada títol amb un comentari històric que inclou extractes de la crítica de l’època, les circumstàncies de gestació i altres dades d’interès.  

En conseqüència, cal felicitar a Prieto Marugán per l’esforç i diligència en la lectura dels llibrets a partir del material conservat a la Biblioteca de Música y Teatro Contemporáneos de la Fundación Juan March. D’aquesta manera, moltes sarsueles i la figura de Carlos Fernández Shaw són ubicats adientment en la història superant la cita bàsica en compilacions, en el seu moment també fonamentals, com els quatre volums del Teatro Lirico Español de Luis Iglesias de Souza (Excma. Diputación Provincial de A Coruña, 1990/5) o els dos volums del Diccionario de la Zarzuela en España e Hispanoamérica (ICCMU, 2002/3).   

Cal destacar apartats com el dedicat als teatres on es van estrenar les obres de Fernández Shaw que s’acosta a la sociologia i descobreix els lligams comercials i contractuals de l’empresariat teatral madrileny. O incursions com les cròniques en vers sobre l’èxit de La revoltosa de Chapí que mostren part de la recerca de Prieto Marugán, alhora que el nivell literari i periodisme d’autors com Felipe Pérez Gonzàlez, Julio Hoyos, o Sinesio Delgado. Com a epíleg hi ha dos annexos. El primer presenta l’ordenació de les obres líriques i no líriques en un quadre sinòptic (títol, gènere i actes, autors del llibret, compositor, estrena o publicació) que segueix el mateix ordre alfabètic exposat en el corpus del treball. El segon annex és un recull de discografia i cinematografia. 

Finalment, diversos membres de la Fundación Juan March de Madrid signen un comunicat sobre la recopilació del llegat Fernández Shaw a l’entitat. En detallen l’estructuració en quaderns i l’arxiu epistolar amb bons quadres sinòptics i esquemes. També especifiquen la tasca crítica dels inventaris i les normatives seguides, l’ús dels software i la digitalització del catàleg. Sens dubte és tot una demostració de la professionalització de la biblioteconomia i la conservació del patrimoni espanyol que arrodoneix el mèrit d’una tasca ingent, pacient i compromesa de la que partiran i citaran els autors que abordin la historiografia de la sarsuela decimonònica i la seva problemàtica.  

Errors i puntualitzacions 

Com és natural, especialment en treballs d’aquestes característiques a cavall entre el positivisme analític i la reflexió conseqüent, l’exposició a errades és inevitable. Per exemple, des de la psicologia es pot discrepar de la justificació de la gelosia com una conseqüència de l’amor (pàg. 65). O es podria haver apuntat la motivació i origen de personatges transvestits a la sarsuela (pàg. 70). Metodològicament, a la nota 18 de la pàgina 99 s’indica un subratllat que no apareix, mentre que a la pàgina 108 es cita el 1886 i no el 1866 com a any de naixement del llibretista Carlos Arniches. Finalment manca unificació de criteris en l’exposició de les obres entre els capítols quart i l’annex primer: els títols que duen article com La revoltosa es localitzen a la “L” en un apartat i a la “R” en l’altre.

Albert Ferrer Flamarich