ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

El Nuevo Bayreuth. De Wieland y Wolfgang Wagner

El Nuevo Bayreuth. De Wieland y Wolfgang Wagner

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela


El nuevo Bayreuth. De Wieland y Wolfgang Wagner.

Emilio José Gómez Rodríguez.

Ediciones Karussell. Barcelona, 2013 (434 pàgs.)

ISBN: 978-84-942038-0-0

Karussell Ediciones

Recomanat per Catclassics

La crisi econòmica i la reducció dràstica de finançament públic no han impedit que el sector bibliogràfic segueixi actiu. Ho proven els llançaments de nombrosos segells, principalment d’empreses petites –algunes quasi, amb caràcter domèstic- que intenten fer-se un lloc en la diversitat del panorama editorial. No obstant, la vàlua de l’element intel·lectual, mai prou ponderada en aquesta Espanya de lladres i corruptes, sí se n’ha ressentit fins a límits alarmants. En casos com aquest o similars, l’autor és responsable del muntatge del llibre en una tirada curta i a baix cost. Això eximeix al crític de nombroses crítiques sobre l’estil i el format de la presentació: en aquestes condicions el que s’ofereix és suficient encara que millorable per una revisió específica (especialment en les notes i cites). Per què? Perquè és l'única manera de publicar obres fora de les grans cercles editorials o acadèmics. Uns cercles que, d’altra banda, sovint paguen únicament com a honoraris el 10% de les vendes a partir del primer centenar d’exemplars venuts. Això, quan per contracte, no obliguen a l’autor a comprar una part del tiratge. El lector que faci números ha de considerar que 300 volums és una xifra més que estimable en el sector musical.

En conseqüència, les condicions de publicació a Espanya són lamentables i només en casos específics com el d’Edicions Karussell ofereixen certs atractius. Un d’ells és la consciència que no hi ha negoci possible en el camp de la música i que el compromís cultural passa inevitablement per l’altruisme, com tantes iniciatives bàsiques que són les que veritablement estimulen el sector en aquest país. Un altre és que el seu gerent, Jordi Camp, és un melòman que es guanya el pa en altres sectors. Si a això li afegim que cap col·lectiu musical espanyol (ni tan sols d’associacions i grups Wagner!) ni els actuals gestors del Festival de Bayreuth oficialment han recolzat aquesta obra, només podem donar gràcies per l’enorme esforç i la confiança en la seva edició. Un treball, cal recordar, que és un reflex de la salut de la musicologia espanyola no estrictament acadèmica -encara que formar per ella. És a dir, encara que aquest llibre no s’inscrigui en el context de cap universitat, es pot resseguir l’empremta duna metodologia acadèmica en aquest estudi allunyat del diletantisme i del periodisme descafeïnat. Emilio José Gómez Rodríguez (Cadiz, 1979) ofereix serietat i un desenvolupament sistemàtic, justificació de citacions i ampla documentació bibliogràfica. Les notes tendeixen a ser referències a altres obres i dades específiques a aclarir, fet que no obstaculitza lectura.

Com el títol indica, es centra en el nou Bayreuth com a punt d’inflexió en la història recent de les representacions teatrals wagnerianes, gràcies a la reinvenció de la dramatúrgia en l’element psicoanalític i la reobertura de la sèu com a empresa que combina una gran varietat d’artistes amb el mateix propòsit. Un camí llaurat gràcies als néts Wieland Wagner (1917-1966) i Wolfgang Wagner (1919-2010) i ple de genialitat, provocació, interessos ocults i molta controvèrsia en una etapa molt esponerosa. Aquesta fertilitat es descriu amb gran detall proposant una lectura densa, encara que bastant seqüencial i accessible. Com molts comentaristes i musicòlegs de les noves generacions, l’autor té la capacitat d’evocar persones, llocs, esdeveniments mantenint viu el relat. D’aquesta manera, la relació i la concatenació de les idees estan ben aconseguides; sap on i en quins detalls aturar-se i recrear la història en 34 capítols. Com a clausura s’afegeix un altre capítol dedicat a la discografia amb gravacions de l’època amb unes avaluacions generals no mancades de percepcions personals.

Com en molts altres llibres que han tractat la família Wagner i el Festival de Bayreuth, Gómez Rodríguez revela una història que continua fascinant i un patrimoni que va molt més enllà de l’essència artística. Tracta temes i punts històricament obscurs a partir d’estudis recents: les disputes familiars entre fills, néts, nebodes i nebots; la confrontació entre wagnerianes i bayreuthistes; la relació amb l’extrema dreta i la presència de Hitler o el conflicte per mantenir la tradició i combinar-la amb les produccions d’avantguarda. Ho fa amb un tarannà de crònica que, com admet l’autor en el pròleg, no busca un acostament exhaustiu si no organitzar un seguit de materials i fonts en un acostament que condensi allò significatiu d’aquestes.

A grans trets, els capítols, sempre encapçalats per cites de Richard Wagner i la seva obra, podrien agrupar-se en blocs encara que l’autor no els presenti així. Els cinc primers capítols tracten de l’origen del festival fins la Segona Guerra Mundial, concedint el degut relleu a Cosima, Siegfried i Winifred Wagner, així com a les relacions d’aquesta amb el nazisme. Segueix un bloc (fins al capítol 13) que planteja la  refundació del festival fins al 1951 i la petjada del nét primogènit, amb abundants perfils d’artistes i comentaris de la crítica. En els successius capítols es descriu el període àlgid del "Nou Bayreuth" (1952-65) fins a la mort de Wieland Wagner. A partir del capítol 32 es tracten els anys 1966 i els festivals posteriors. Assenyalo aquesta divisió ja que hi ha discrepàncies sobre la periodització, quelcom que Gómez Rodríguez sembla diluir en un índex enumeratiu dels capítols sense construir grans blocs. En total, 434 pàgines a llegir en una lectura preferiblement dosificada.

Hi ha fotografies i alguna informació de diversa mena il·lustrada però, a risc d’incrementar el nombre de pàgines i els costos d’edició, seria aconsellable incorporar més documentació visual: dels muntatges i artistes, d’estadístiques, de vestuari, de documents originals (cartes, contractes, esbossos, etc). Cal destacar una altra dificultat en l’elaboració del llibre: la majoria de fotografies van pagar els drets d’autor als arxius pertinents, quelcom que sovint no succeeix per tal de facilitar la tasca de l’estudiós. Més, tractant-se d’institucions històriques i de la importància de la referida.

D’altra banda i en resposta a un més que probable quarta edició, seria desitjable afegir un desenvolupament dels festivals celebrats al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1955. Un fet històric, únic a l’època, que només apareix citat de passada, encara que el crític sap que en perspectiva de la quarta edició, aquest punt serà degudament ampliat. Finalment que l’autor del llibre no hagi trepitjat Bayreuth no menysté la ingent tasca, tal i com semblava suggerir algun guru del “mundillo” operístic en la seva ressenya d’aquest llibre. Més paradoxal -o sospitós– que parlar de Bayreuth sense haver-lo trepitjat, és tenir llibres publicats sobre cantants a partir de treballs internacionals sense quasi citar-los com a fonts. O assistir regularment al Festival per a presentar ressenyes insubstancials i mancades de l’ampla visió de l’esdevenir d’aquests i les seves propostes artístiques. Val a dir que l’autor assistirà a la propera edició de Bayreuth i, a jutjar pel presentat en aquest llibre, les seves localitats seran una inversió més productiva que la d’algunes velles glòries de la crítica musical espanyola.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet