ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mā de guido
 

NOVETAT

Suite discogrāfica catalana pel 2017 (III)
Suite discogrāfica catalana pel 2017 (III)
Suite discogrāfica catalana pel 2017 (III)

Suite discogrāfica catalana pel 2017 (III)

Classificació temàtica: Música sacra


Ars Harmōnica, Ficta

En el repàs habitual a la discografia catalana de música clàssica en aquesta ocasió ens atansem a diverses novetats com la del segell Ars Harmònica, que com La mà de Guido, va ser creada per Llorenç Balsach, i la seva proposta de musicoteràpia. A Cosmos (AH 248. DDD 39 minuts), la compositora Carla Broto proposa un recorregut de peces meditatives que pretenen ajudar en l’assimilació de l’equilibri interior i sanació. Com a eina de sonoteràpia, se serveix de diferents vibracions i freqüències dels bols tibetans, així com de l’electroacústica i la programació de sons a partir de la qual s’indueix a una connexió entre el cos i la música que faciliti la relaxació. És, doncs, una música que cal escoltar a mig volum, estirat o assegut, amb els ulls tancats i exercitant una respiració lenta. L’edició és extremadament austera que no s’indiquen el minutatge de cada track. 

 

Cassasses i Mujal

 

El mateix segell també ha editat l’obra d’una altra compositora, Trini Mujal, sobre poesies d’del literat i traductor Enric Cassasses (Barcelona, 1951). A partir de tres llibres del poeta i traductor barceloní, Bes nagana, T’hi sé i Començament dels començaments i ocasió de les ocasions, Mujal selecciona vint-i-tres poemes que transforma en cançons pròximes (AH 247. DDD 37 minuts). Són composicions breus, a vegades miniatures, amb un tractament divers de les estrofes combinen un caràcter de confidència, reflexió profunda, humor, ironia, sensibilitat i tendresa amb pinzellades d’espontaneïtat. Musicalment entronquen amb un tarannà de melodia popular, pinzellades de cabaret i musical, amb la lluminositat mediterrània i ecos del Romanticisme. Christina Koch serveix musicalitat i naturalitat i dolçor en el cant i dicció molt entenedora. Un bon exemple és “L’única cosa que existeix és l’excitació universal” amb aire de cançó de bressol i cantada a capella. L’edició és molt austera sense unes notes que il·lustrin sobre les claus musicals i dels poemes però amb els cantables.

 

Missa Sanctus-Benedictus

El maig de 2015 la coral sabadellenca Lieder Càmera va celebrar els seus 25 anys amb un programa íntegrament “a capella” de repertori sacra i compositors contemporanis d’arreu del món. Es tractava d’una proposta que amalgamava estils diversos que anaven des del perfil heteromètric, homofònic i d’escriptura sil·làbica d’ Ubi Caritas d’ Ola Gjeilo a la delicadesa i refinament del Veni Creator Spiritus d’ Alejandro Consolación II o el breu Psalm 150 d’Ernani Aguiar, passant per la diversificació de textures, modulacions i enorme dificultat d’afinació i concertació de la Sanctus Missae del sabadellenc Josep Vila i Casañas. Precisament aquestes composicions integren l’enregistrament efectuat dos mesos després a l’Escola Municipal de Música Victoria de los Ángeles de Sant Cugat del Vallès editat enguany per la jove discogràfica Ficta (FD0004 DDD 43 minuts).

Acabada el 2014 i estrenada completa en aquella ocasió, és una obra ambiciosa per a doble cor i quartet solista tenyida del plantejament laic propi dels segles XX i XXI i amb un tractament instrumental de les veus. L’ús testimonial i ocasional del quartet solista ho corrobora. Aquesta Missa difereix dels convencionalismes i tradicions en la configuració musical de l’ordinari de la missa però participa de recursos habituals com els jocs antifonals o els retards en les veus, dins una estètica postmoderna que amara optimisme i espiritualitat. Ho exemplifiquen les grans línies expressives contrarestades per fugats i passatges rítmics –no sense cert preciosisme- que remeten a Vaughan Williams i a Pizzetti en determinats ritmes i textures, alhora que juga amb puntuals repeticions minimalistes d’algunes cèl·lules que tracta amb principis compositius de diversitat i variant. Sense perdre, és clar, personalitat en una obra que remet al Rèquiem de Fauré en l’aproximació íntima, pacífica i amable del fet religiós. A banda del Sanctus escrit l’any 1994 i interpretat per nombroses corals arreu del món, en destaca el Credo per l’originalitat de l’escriptura (les figuracions d’ Et vitam venturi) i l’Agnus Dei, el fragment més bell i bressolador, clos amb la dispersió de les veus repetint el text suggerint un efecte de llunyania i de ressacralització del marc acústic que fàcilment remet a Arvo Pärt –però no exclusivament-.

L’entrega i la disciplina del cor aparellades a la diligència i coneixement d’Elisenda Carrasco n’ofereixen una primera gravació mundial equilibrada en textures, cohesionada, de bona dicció i afinació convincent. La captació de so evita reverberacions excessives i arrodoneix una aportació discogràfica que valida la vitalitat del sector a casa nostra i que suma mèrits al conjunt vocal i, també, a Josep Vila i Casañas, qui fa uns mesos es va convertir en el primer director de l’estat espanyol convidat a dirigir el que està considerat un dels millors cors del món, el Cor de la Ràdio de Suècia. Una circumstància que refermava un dels directors de cor més prestigiosos de Catalunya i l’Estat Espanyol, especialment en el repertori vocal a capella. Cal recordar que Josep Vila coneix bé Suècia, ja que hi va passar un any de formació de postgrau amb Eric Ericsson, referent indiscutible a nivell mundial de la direcció coral.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de