ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Suite sobre música contemporània
Suite sobre música contemporània
Suite sobre música contemporània
Suite sobre música contemporània

Suite sobre música contemporània

Classificació temàtica: Sense classificar


La mà de Guido, Columna Música

Les discogràfiques catalanes estan versades en la recuperació patrimonial i en la projecció dels nostres intèrprets de manera preeminent. També mostren una significativa sensibilitat per la música contemporània i en aquesta ressenya es comenten quatre de les aportacions en aquest terreny editades per La mà de Guido i Columna Música el 2017. D’una banda, aquest darrer segell ha editat un compacte amb vuit obres del basc Luis de Pablo nascut l’any 1930, un dels màxims representants contemporanis espanyols (1CM0368 DDD 59 min). L’eix central rau en el clarinet, protagonista que es combina amb altres instruments com la flauta a Un día tan solo, el violoncel en la suite J.H, un altre clarinet com a Dúo o un conjunt instrumental com a Nubilus. En elles s’hi explora un gran ventall de recursos tècnics i expressius a mig camí entre el divertiment virtuosístic i l’experimentació més agosarada del diversos paràmetres musicals amb una gran prestació solista de Camilo Irizo.

 

Möebius: quartet de saxofons

 

En primer lloc cal fer una breu menció al disc interpretat pel quartet de saxòfons Möebius, fruit d’un projecte que l’any 2014 commemorava el bicentenari de naixement d’Adolphe Sax (1814-1894), inventor del saxofon. Es presenten sis obres amb gran varietat d’estils i matisos (LMG 2149 DDD 51 minuts), tres d’elles encarregades als compositors Javier Utrabo, Javier Vázquez i Víctor Vallés que es van estrenar durant el XVII Congrés Mundial de Saxòfon a Estrasburg el juliol de 2015. Entre aquestes destaca Deconstruccions de Vallés construïda a partir del subjecte de la Fuga en Mi del Clavicèmbal ben temperat de Bach com a treball sobre música preexistent i Desórdenes 3 de Vázquez basada en el preludi de Tristany i Isoldaen un tractament hiperbòlic fins a la deformació amb ús recurrent de glissandi. A elles se sumen les de Patrick Burgan, Jean-Denis Michat i Take a Wild Guess de Jacob Ter Veldhuis, la més trencadora que barreja el quartet de saxofons amb una banda sonora amb baix i percussió amb reminiscències de hip-hop. De tots ells no apareix cap referència cronològica ni en l’inlay ni en les notes de carpeta d’un disc amb un disseny elegant, modern i en dijipack infreqüent en el catàleg de La mà de Guido. 

 

Jorge Peixinho: emblema portuguès

 

Per la seva part, la música de la segona meitat del segle XX també és una línia d’actuació molt significativa en el catàleg de La mà de Guido. Les composicions de Jorge Peixinho (1940-1995), considerat el millor compositor portuguès de la seva generació, protagonitzen un cd (LMG 2147 DDD 63 min) que aplega sis obres que es mouen entre les tendències serial, experimental i aleatòria en diversos graus. Són composicions dels anys 60, 70 i 80 que juguen amb continuïtats i discontinuïtats, amb gran llibertat expressiva, sovint de caràcter immersiu i aparença d’improvisació. Cal citar la participació de la mezzosoprano Susana Teixeira a Ulivi i Sine Nomine, dues composicions on la paraula dóna estructures rítmiques i sintàctiques que, alhora es reflecteixen en termes de ressonància simbòlica i de significació. El Grupo Músic Contemporánea de Lisboa, fundat pel mateix Peixinho l’any 1970 i que ha esdevingut una referència en la difusió de l’avantguarda portuguesa interpreta  aquest disc. El quart, editat per a La mà de Guido.

 

Panisello, icona contemporània

 

Columna música ha editat l’enregistrament de tres obres de Fabián Panisello, compositor argentino-espanyol de projecció internacional. En ell, l’ús de la paraula s’integra de manera textual en la pròpia trama i estructura de la música. D’aquesta manera la paraula dóna estructures rítmiques, harmòniques i sintàctiques que, alhora es reflecteixen en termes de ressonància simbòlica i de significació. És a dir, la paraula-estructura-figura-motiu-ritme com a expressió de la voluntat com demostra “A dream within a dream” del cicle Gothic Songs (2012) per a baríton i piano sobre textos d’Edgar Allan Poe dotat d’essencialisme, dificultat per a la veu i on els acords puntegen el discurs com a sosteniment que marca un batec enigmàtic en el desenvolupament del poema. Destaca també L’officina della resurrezione (2014) per a baríton, electrònica i quartet de corda que és un monodrama en set parts nodrit amb textos en diverses llengües on el baríton es desdobla entre dos personatges: el profeta i el poeta concloent en un diàleg imaginari.

 

En conjunt es tracta d’un enregistrament (1CM0361 DDD 57 min) que exemplifica algunes de les darreres tendències contemporànies interpretat pel propi compositor al capdavant del conjunt instrumental fundat per ell. Especial menció mereixen la soprano Laia Falcón i el baríton Holger Falk aborden unes pàgines molt exigents en tècnica vocal i expressivitat. Quelcom extensible al pianista Alberto Rosado en el cicle Canciones de Sílvia (2006)- L’edició en dijipack conté unes il·lustratives notes de carpeta però no els cantables dels cicles de cançons. 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de