ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Un recuerdo al futuro

Un recuerdo al futuro

Classificació temàtica: Sense classificar


Un recuerdo al futuro.

Luciano Berio.

Acantilado, Barcelona, 2019. 128 pàgs.

ISBN: 978-84-17346-37-9

Acantilado

Acantilado segueix el seu camí per l’assaig musical erudit i divulgatiu amb un títol que manté la singularitat i heterogeneïtat que caracteritza el seu catàleg, un dels puntals i més actualitzats en aquest camp en llengua espanyola. En aquesta ocasió presenta la redacció de les conferències ofertes pel compositor Luciano Berio (1925-2003) a Harvard durant el curs acadèmic 1993-94. La matriu d’aquesta traducció neix a partir de la seva edició italiana (Un ricordo al futuro, Lezione americane. Turí, 2006), que divergeix en alguns passatges del material anglès primitiu, el títol del qual pertany a unes paraules de la seva òpera Un re in ascolto amb llibret de Italo Calvino.

Dividit en sis capítols corresponents a les sis intervencions, aborda temes que ens conviden a considerar aspectes com la parcialitat dels discursos sobre la música per la limitació del llenguatge i la impossibilitat de traslladar el contingut musical al verb. En aquest sentit l’arrel estètica vehicula un pensament que també il·lumina aspectes de la història, la semiologia i l’anàlisi musical. Això, per exemple, ho desenvolupa a la sisena ponència a partir de l’interrelació entre la poètica i l’anàlisi, els procediments i límits d’aquest com a diàleg amb i a partir de l’obra, entesos respectivament com a plaer especulatiu i instrument teòric per a la conceptualització de la música. També l’obra musical com obra oberta i les inevitables influencies d’Umberto Eco entorn la semiosi il·limitada són la matriu per introduir la inclusió de l’atzar en la musica en front el serialisme, el work in progress i el silenci com espai obert (capítol 4). En altres apartats Berio s’enfoca cap el teatre musical i la relació amb el visual (capítol 5), la memòria i el patrimoni musical (capítol 3) i la relació amb instruments (capítol 1). No hi falten comentaris de composicions en concret, com La consagración de la primavera i Agon de Stravinsky o les seves Sequenza III i Chemins, que il·lustren el devenir teòric. Les esmentades Chemins i el valor de Béla Bartók com a compilador folklòric il·lustren el marc discursiu sobre la traducció, la notació, la còpia i la transcripció en el segon capítol.

En conjunt, el relat és concís, fluït, dens i amb idees potents que estableixen una xarxa de temes fonamentals i de gran extensió. Algun d’ells, per cert, molt debatuts des de diferents àmbits i disciplines musicals però sempre suggerents pel filtre i enfocament de Berio, més estimulant en el detall que en el genèric. Després de 25 anys, els punts tractats, segueixen sent camps fèrtils i susceptibles de aprofundir-hi i rellegir des de noves perspectives, tot i que amplament treballats des de la musicologia internacional i la ultraespecialització de les ciències de la música de les darreres dècades. Per aquesta raó, aquests records al futur poden semblar un elogiós record d’idees i plantejaments vàlids del passat. Com menys, suposen una lectura recomanable com a bibliografia bàsica acadèmica i un atractiu exercici assagístic.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet