Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El vestuari al teatre i al cinema

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Vestir al personaje. Vestuario escénico: de la historia a la ficción dramática.

Diana Fernández, Derubín Jácome.

Ediciones Cumbres, 2018. 672 pàgs.

ISBN: 978-84-947063-2-5.

Ediciones Cumbres

Ediciones Cumbres segueix el seu periple de publicacions entorn al fet teatral des de diferents perspectives i metodologies. En aquesta ocasió ha comercialitzat un volum dedicat al vestuari teatral dividit en dos grans blocs a càrrec dels investigadors, docents i dissenyadors de vestuari per al teatre Diana Fernández (Nova York, 1949) i Derubín Jácome (Matanzas, 1948). El primer bloc concentra tres capítols de caràcter historiogràfic on repassen els components i funcions del vestuari, les tendències plàstiques escèniques des de l’antiguitat fins les segones avantguardes del segle XX, els aspectes del vestit com a codi semàntic i lingüístic, així com els seus elements i la seva incidència sintàctica a l’escena. Entre els apartats més suggerents cal esmentar la periodització de l’evolució del vestuari a la història en quatre grans etapes, la síntesi de reflexions teòriques sobre el vestuari i la moda segons intel·lectuals (Simmel, Flügel, etc) i la distinció entre estil, vestit i moda. Igualment destacables són les idees com la del trinomi actor-personatge-vestuari entesa com a unitat inseparable i orgànica, així com la seva versemblança, composició i expressió per aconseguir una atmosfera determinada en funció d’una idea o concepte.

Sense atenció a l’òpera més enllà de dues ocasionals referències al segle XVIII i a Wagner, fet que sorprèn i decep per igual tractant-se d’un espectacle fonamental en la història de les arts escèniques i del vestuari, els autors se centren en la història del cinema. Ho fan sense diluir la sensació d’oferir una condensació abreviada i matisada tot i els incisos en el vestuari, la incidència dels enquadraments, la llum, la importància dels moodboards i la reivindicació de dissenyadores cinematogràfiques com Edith Head i Helen Rose. En atenció a aquest pes d’allò cinematogràfic, cal assenyalar l’absència d’una reflexió i historiografia del vestuari teatral a les dècades 80 i 90, així com la necessitat d’una revisió d’apartats lleument estèrils com el “De la escriptura dramàtica al concepte visual” o “ Del concepte visual a la creació del disseny de vestuari per personatges” dins del capítol tercer, potser, massa centrats en el mètode de treball del dissenyador dins de l’equip de realitzadors escènics.

Precisament al finalitzar aquest capítol del primer bloc, hi ha una errada de paginació respecte al bloc següent: el primer acaba a la pàgina 310 i l’altre comença a la pàgina 401. La segona part del llibre està formada per un annex amb termes del vestit i la moda de vestir, que és una versió corregida i augmentada del text  El traje. Glosario de términos publicat per l’Editorial Pueblo y Educación de La Habana el 1989. En ell es reuneixen veus ordenades alfabèticament amb la definició i un dibuix identificatiu assenyalant el sexe, l’època, la classificació tècnica. No hagués estat sobrer comptabilitzar la quantitat d’entrades d’aquest glossari, només com a dada orientativa, a la introducció signada pels autors. En total, 960 referències a peces de vestuari i a personalitats de diferents èpoques de les que les veus de la ñ i la x queden sense exemples. Sens dubte, es tracta d’un altre dels encerts i punts d’interès d’aquest llibre que, amb les referides irregularitats, ofereix una cultureta bàsica i estructurada d’una vessant sovint només esmentada i no desenvolupada en la recepció dels espectacles.

Per la seva banda, l’edició presenta encertats gràfics, quadres sinòptics, esquemes, dibuixos i fotografies en un ventall il·lustratiu majoritàriament concentrat al plec de pàgines centrals i en les veus de l’annex. S’hi condensen des del mètode de treball d’alguna pel·lícula als aspectes comuns en la metodologia de la creació en el disseny del vestuari per a teatre i cinema (com el de la pàgina 262). La presentació segueix l’elegant estil de l’editorial amb una lletra de cos gran, il·lustracions a dues tintes, marges espaiosos i notes a peu de pàgina. Es tracta d’una línia que també revela el gust pel llibre com a objecte de consum i culte com caracteritza al segell dirigit per Mayda Bustamante.

Albert Ferrer Flamarich