Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Baroque&Religious Arias per Victoria de los Ángeles

Classificació temàtica: Música sacra

Baroque & Religious Arias        

Obres de Mozart, Haendel, Bach i Franck.

Victoria de los Ángeles, soprano. Richard Lewis, tenor. EvelinGerald, oboè. Moore, piano. George Thabell-Ball, organ. Temple Church Choir. London Symphony Orchestra. The Goldsbrough Orchestra. Bath Festival Orchestra. Sir Adrian Boult, director. Yehudi Menuhin, violí i director. 

Fundación Victoria de los Ángeles FVdA-15 DDD 66 minuts. 

Fundación Victoria de los Ángeles

El llegat discogràfic de Victoria de los Ángeles segueix engrandint-se gràcies a l’incansable tasca de la fundació que porta el seu nom. Entre les moltes activitats cal destacar els cursos i masterclasses per a alumnes i, ocasionalment, l’activitat de la jove orquestra, així com també el Life Festival que en poc més d’un lustre de vida s’ha convertit en un puntal de qualitat indiscutible com a certamen liederístic cobrint un dèficit molt important a Barcelona.

Qualsevol de les onze peces compilades de Mozart, Haendel, Bach i Franck és una lliçó de cant en uns anys on la soprano estava al cim de les seves qualitats. Des del “Laudate Dominum” de les Vesperae Solennes de Confessore K.339 de Mozart al “V’adoro pupile” de Giulio Cesare de Haendel passant per l’ària “Ich dein detrübtes Kind” de la cantata BWV 199 de Bach regalimen l’excel·lència de la línia de cant, sempre elaborada i meticulosa en tots els paràmetres musicals que, sumats al text, va enaltir la poètica musical. Una sublimació basada en la fluïdesa i seducció, gens afectada, lluminosa i fruit de la homogeneïtat i naturalitat d’un cant sense un esforç aparent, de sensibilitat única amb que aconsegueix cims apol·linis poc igualats d’aquestes peces. El seu enfocament sembla seguir un mateix patró, de pregària, amb una setinada suavitat i amb una encoberta morbidesa a l’expressivitat i el timbre. Qualsevol ària “So shall the lute and harp awake” del Judes Maccabeo haendelià suposa una excel·lent mostra de la prístina dicció, meticulositat artística i elaboració rítmica, així com de la polida articulació i precisió a l’enllaç d’ornamentacions, picats i d’altres notes en stacatto perfectament col·locades sense perdre la riquesa de l’esmalt tímbric. “Sit nomen Dominum” del Laudate Pueri Dominum del mateix compositor suma un magnífic equilibri amb la segona veu que canta l’oboè obligat.

A les gravacions hi participen varies orquestres i solistes instrumentals el tenor Richard Lewis, el tremp Church Choir –en una recreació sensacional Ave Verum Corpus K.618 de Mozart-, la London Symphony Orchestra amb Sir Adrian Boult i la Bath Festival Orchestra dirigida per Yehudi Menuhin. La lentitud dels tempi casa amb un concepte anterior a criteris historicistes en unes recreacions austeres, de plans sonors transparents sense renunciar a la densitat de so conjunt com a La Procession de Frank construïda amb sobirana organicitat en aquestes gravacions d’estudi. Unes gravacions, per cert, que no es varen comercialitzar davant la desaprovació de la soprano i de Manuhin. Anys més tard, el segell Testament va acabar publicant-les en una edició limitada, avui ja exhaurida.

El disseny manté la línia de la col·lecció que, fins no fa gaire, havia editat el segell Columna Música tot i que les tres darreres referències publicades ho han fet amb el segell de la pròpia fundació. Cal assenyalar l’absència de l’autoria de Haendel en el Laudate Pueri Dominum (pista 8) en l’inlay de la contracoberta. El crític musical i professor universitari, Jaume Radigales, signa les notes de carpeta amb el rigor que el caracteritza centrant-se primordialment en el comentari de les obres. En atenció al seu profund coneixement sobre la cantant com a autor d’un dels pocs llibres de qualitat escrits sobre de los Ángeles en l’àmbit espanyol, i també com a membre del patronat de l’entitat, hauríem volgut un text més centrat en les circumstancies de les gravacions, les seves actuacions amb figures com Sir Adrian Boult i Yehudi Menuhin, així com el comentari més detallat de l’art canor de la soprano en aquestes preses sonores.

En resum, gràcies a un projecte de micromecenatge i al suport privat, el melòman té de nou al seu abast en format físic un disc excepcional, aparentment d’una altra època però la seva musicalitat i perfecció el converteixen en atemporal. Sens dubte, es tracta d’un disc antològic, una delícia, l’audició del qual narcotitza en un hedonisme majúscul des d’un emotiu i subjugant equilibri.

Albert Ferrer Flamarich