Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Gustav Mahler, visionario y déspota

Classificació temàtica: Sense classificar

Gustav Mahler, visionario y déspota.

Constantin Floros.

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 2022. 251 pàgs.

ISBN: 978-84-9044-560-0.

Ediciones Universidad Castilla-La Mancha

Les Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha sembla ser que estan elaborant una col·lecció pròpia de primera magnitud que incorporarà títols de referència d’àmbit internacional i estudis elaborats per musicòlegs espanyols que ompliran forats flagrants com el corresponent al Pare Antonio Soler, l’obra del qual apareixerà comentada en diversos volums, completant d’aquesta manera la tasca iniciada per Paulino Capdepón. Ell mateix signa el pròleg a la present edició de Gustav Mahler, visionario y déspota, publicat en alemany el 1998 per Constantin Floros (Salonica, 1930). En el seu text, Capdepón repassa la tasca musicològica de l’autor dedicada a Mahler i de la Societat Gustav Mahler d’Hamburg. Això esdevé una part essencial per a prendre consciència de la dimensió d’un dels més excepcionals, fèrtils i complets musicòlegs de les darreres dècades i un dels més profunds especialistes en l’obra mahleriana juntament amb Adorno, La Grange i Mitchell. Amb aquest volum excel·lentment traduït per la investigadora i professora Nieves Pascual León, la causa mahleriana ja compta amb més d’una vintena de llibres en llengua espanyola. A la mateixa Pascual León també es deuen les traduccions del tractat per a violí de Leopold Mozart (Editorial Arpegio), la monografia Bruckner, personalidad y obra (Publicaciones UCLM), així com La música como mensaje y El Hombre, el amor y la música sent aquest tres títols del mateix Floros.

Dividit en dos blocs repartits en 22 capítols d’una extensió mesurada i en epíleg, Floros perfila reflexivament la personalitat i part de l’obra mahleriana, centrant-se en els lieder i amb un comentari bastant detallat de la cantata Das Klagende Lied – inclòs el seu efecte amb la banda fora de l’escena al tercer acte-. La construcció episòdica se sosté a partir de l’exposició d’una tesis o afirmació i la seva constatació exemplificada dins de l’obra del compositor o bé referendada tant amb successos i declaracions del propi Mahler com amb aportacions d’altres estudiosos. Metodològicament no abunda en preceptes iconologics com a la monografia de Bruckner (tot i que sí que ho fa en els altres volums dedicats a Mahler, pendents de traducció) i ofereix un plantejament diferent a aquesta, però similar en l’agilitat discursiva basada en un estil d’escriptura directe, de frases breus, coordinades i un ingent aparell documental del qual donen testimoni les 659 notes a peu de pàgina. Amb elles demostra una gran capacitat de síntesi, un enorme densitat conceptual i un domini aclaparador -diríem, absolut- de tota la bibliografia i historiografia de la matèria, que li permeten desgranar i esmentar allò concret per l’assemblatge i cimentació del seu relat, tan substancial en el rèdit extret  dels material matriu en el conjuntural i històric com antitètic a les maneres alambinades i arcs gramaticals de tensió esgotadora d’Adorno o Dahlhaus; no menys admirables aquests dos filòsofs de la música en la superpoblació d’idees.

A diferència de l’esmentada monografia bruckneriana i sense demèrit en cap cas, aquest estudi sobre Mahler resulta molt més diversificat ja que el subjecte i la seva obra ho faciliten. Per aquesta raó es percep curull de curiositats amb més recurrència: des de les opinions sobre Johann Strauss i Carl Loewe fins a la preferència del compositor pel quadre Concerto de Giorgione; passant per la influència de Rudolf Baumbach en els texts dels Lieder eines Fahrenden Gesellen i del Tristán e Isolda wagnerià a la Desena simfonia. Floros també es agut en rebatre les acusacions de trivialitat d’alguns poemes musicats i trenca l’etiqueta de Brahms com a compositor burgès, al qual connecta amb Mahler en el pla conceptual i discursiu. En d’altres casos, també desperta l’interès per conèixer figures poc presentades en les grans monografies com la del físic, Arnold, Berliner (1862-1942), de qui els intercanvis epistolars sobre lleis i ciències naturals són alguns dels punts de gran interès que poden trobar-se juntament amb debats sobre estètica mantinguts amb Gustav Mahler des dels anys de la seva titularitat a l’Òpera d’Hamburg.

Editat partint del grafisme i llibre de l’estil d’Editorial Alpuerto –encara que no s’indica cap vincle-, aquesta publicació no presenta errades significatives: una de digitació, a l’atribuir a 1810 la carta a Guido Adler i no a 1910 (pàgina 60); i un altre de contrast d’informació a l’indicar que la fotografia de la pàgina 128 es va fer a Viena el 1897 i no el 1907. Quelcom que, por descomptat, no resta mèrit a un volum que es clou amb un epíleg sobre l’actualitat de Mahler i els seus elements de modernitat que, a la manera de resum, repassa les credencials creatives del compositor des de categories semàntiques, estètiques i expressives; així com tècniques i d’anàlisi formal. Tal i com defensa Floros amb la seva metodologia, totes estan interrelacionades. A més a més, compta amb una taula cronològica i un índex d’amics, coneguts i col·legues del compositor, arrodonint un magnífic llibre per a iniciar-se en el coneixement de Mahler –a excepció de les qüestions més tècniques en l’anàlisi musical- o per repassar-lo gairebé com un decàleg dels principals temes: des de la subjectivitat, el judaisme i l’antisemitisme, la seva fe i el sentit de la seva missió com artista fins el caràcter despòtic com a director d’orquestra i el conflictes amb els intendents dels teatres pel quals va treballar; sense descuidar el patiment, l’humor i la ironia com a element constitutiu de la seva obra.

Albert Ferrer Flamarich