Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Més Guinovart al piano

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Guinovart: 5 poemes per a piano, els 24 preludis per a piano, 5 nocturns i Tre ninne nanne

Albert Guinovart, piano.

SONY 19658815852 DDD 71 minuts

SONY

Fa uns mesos el segell Sony va publicar un nou enregistrament amb l’obra per a piano d’Albert Guinovart (Barcelona, 1962), batejat Poems without words. El títol ja evidencia el predomini del lirisme, l’evocació abstracció i l’emotivitat de les quatre obres recollides, en el rerefons de les quals s’hi percep una llarga i variada escola pianística del segle XIX que va des de Chopin, Schumann o Brahms fins a Granados, Albéniz, Liszt, Scriabin o Rachmaninov.

D’aquesta manera s’amplia el llegat de Guinovart afegint-se a la gravació de l’òpera Alba, als seus dos concerts per a piano i orquestra i al disc Nocturn. Precisament, ara cinc nocturns s’afegeixen a la col·lecció fidels a l’idiomatisme habitual del compositor i pianista català. És a dir, s’allunyen de l’especulació tímbrica i harmònica i es basen en un devessall melòdic i rematats per aquells girs cadencials que li confegeixen el segell fàcilment identificable de Guinovart, cercant una emotivitat contemplativa i temperada servida per una construcció on generalment la mà dreta tendeix a un cantabile perllongat, líric; mentre la mà esquerra acompanya aquesta mena d’àries, amb un ritme i contrapunt afegits al teixit harmònic sempre transparents i de densitat polifònica mai abusiva ni tampoc superficial. Un bon exemple és Nocturn a Eulàlia, compost el 2020, que pren temes de la coneguda sintonia del culebrot televisiu Nissaga de poder convertides en peça de concert.

Malauradament, les notes de carpeta contenen més literatura que substància musical i no aporten res com a guia d’audició en l’assimilació dels trets distintius de l’estil i peculiaritats de les. De fet, la deixadesa documental en favor de la retòrica i la poesia estèril arriba al punt de que enlloc s’indica l’any de composició de cap de les composicions. Un fet que ens fa clamar davant la necessitat urgent d’elaborar un catàleg actualitzat, documentat i comentat amb un mínim de rigor sobre l’obra i personalitat creativa de Guinovart, tant la d’autor com els arranjaments.

En aquest sentit, el disc no informa dels orígens ni motivacions de les quatre obres aplegades: 5 poemes per a piano, els 24 preludis per a piano, 5 nocturns i Tre ninne nanne. Els 24 preludis, per exemple, els escriure i difondre per xarxes socials durant el confinament de la pandèmia de 2020. Per aquest motiu i ateses les limitacions de difusió d’aquestes xarxes socials, cadascun duren vora un minut. En conjunt combinen un cert bagatelisme amb la disciplina com a exercicis tècnics, passant per totes les tonalitats des de l’infreqüent inici en Si major fins al Do major del darrer preludi. Uns arrengleren lirisme, distensió i cantabile mentre que altres destaquen per una rítmica més enrevessada i de dificultat acrobàtica, de certa força física per a extreure agilitats i sonoritats poderoses en efectes percussius, fortíssims, diversos tipus d’atacs dins una estètica romàntica (o neoromàntica, més ben dit). Una estètica associada a Guinovart i que, sovint, és vehiculada amb desenvolupaments contemplatius però orgànicament variats en el caràcter i la modulació. En resum, es tracta d’un disc que proporciona un estimable plaer musical i que ell mateix interpreta amb la solvència de qui es manté com un dels millors pianistes catalans dels nostres dies.

Albert Ferrer Flamarich