Cerca de crítiques

Enquesta

Lírica a Can Urpí de Sabadell

10/4/2018 |

 

Lloc i dia:CavaUrpí de l'Hotel Urpí

Obres de Mozart, Bellini, Verdi, Martínez Valls, Guridi, Serrano, Fernández Caballero i Chapí.   

Laura Obradors, soprano. Carles Daza, baríton. Víctor Galiano, piano.

CavaUrpí de l’Hotel Urpí. 8-4-16.

 

Amb una oferta teatral i musical de petit format suficientment variada i eclèctica, l’acollidora CavaUrpí de l’Hotel Urpí programava diumenge un recital líric. Era una de les apostes sobre música clàssica del trimestre per part d’un cicle que, amb el toc distingit de l’espai i el servei de còctels, versiona l’antic esperit dels salons, cafès i clubs musicals decimonònics en el seu paper divulgatiu i d’agent social del fet musical en l’àmbit ciutadà. Una activitat gens desestimable complementària a les altres entitats musicals que, en aquest cas, oferia una oportunitat de rodatge per a cantants com la soprano sabadellenca Laura Obradors i el lluïment estimable en figures prou consagrades com el baríton Carles Daza. Dues veus familiars i estimades pel públic local que van convèncer amb cinc duos i quatre àries d’òpera i sarsuela cadascú, acompanyats al piano per Víctor Galiana.

D’una banda Obradors mostrava evidents millores des de les primeres intervencions mozartianes. La línia en el fraseig, l’expressivitat, els ascensos a un registre agut més polit i, en general, atacs pulcres denotaven el caràcter de pacient treballadora de la veu. A més va saber mantenir temprança en els passatges que li suposaven un major risc com en l’ària “Oh! Quante volte” d’ I Capuleti e I Montecchi de Bellini o el duo “Dite alla giovinne” de La Traviata verdiana. De l’altra, Daza va exhibir el centre ample, la nítida dicció i el domini canor com a baríton líric tan assenyalats la darrera dècada en les temporades operístiques de l’AAOS. No hi va faltar el toc teatral en les personificacions vocals suggerides a “Hai già vinta la causa!” de Les noces de Fígaro mozartianes o “Junto al puente de la peña” de La canción del olvido de Serrano.

Tot plegat es resumeix és una agradable vetllada recompensada per l’entusiasme d’un públic que omplia la sala i que va motivar dos bisos idonis: el papagènic duo de La flauta màgica de Mozart i el “Lippen schweigen” de La vídua alegre de Léhar, cantat en català. És a dir, una proposta puntual i digne amb què UiU Promotors va enfortir l’agenda de la segona ciutat musical catalana que és Sabadell en paràmetres de diversitat, intensitat i oportunitats als professionals autòctons.

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com