Cerca de crítiques

Enquesta

Les seves 4 estacions

1/5/2018 |

 

Programa: Obres de Vivaldi i Caldara

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Obres de Vivaldi i Caldara.

OSV. Sergey Malov, violí, violoncel da spalla i director.

Palau de la Música Catalana de Barcelona. 28 d’abril de 2018. 

 

 

Pocs compositors de la popularitat d’Antonio Vivaldi han conegut el darrer mig segle una transformació tan radical de la seva imatge a oïdes dels melòmans. Des del redescobriment fet per Marc Pincherle amb la seva tesis doctoral l’any 1913, la seva fama ha crescut fins a convertir les Quatre estacions en un hit del repertori. No obstant, avui dia, que una orquestra simfònica interpreti al compositor venecià és una raresa. Quelcom que no priva a la batejada “Orquestra Innovadora del Vallès” d’oferir-les convocant al violinista i director Sergey Malov, paladí d’aquest repertori.

Allunyats de versions anacrònicament hiperromàntiques i luxurioses, Malov i part de la corda de l’OSV van oferir una lectura moderna tenyida tènuement de criteris d’època. Més enllà del domini tècnic (staccato, dobles cordes, legato, salts intervàl·lics, rítmica,...), Malov és un intèrpret molt musical que coopera amb els músics (diàleg entre concertino i ripieno, indicacions com a director). D’articulació nítida i èmfasi en els efectes descriptius (imitació d’ocells i efectes de la natura), les seves Quatre estacions es basteixen en la flexibilitat rítmica, l’organicitat i la transparència de textures assolint uns relleus molt plàstics tant en els contrastos de colors com en els jocs de dinàmiques. El matisos en piano, mezzoforte i algun crescendo aparellats amb l’habilitat pel fraseig dotaven les obres d’un alè introspectiu, suggerent i personal sense manierismes ni capricis. Especialment, en els passatges del solista i en els moviments centrals, més lineals, amb exemples tan refinats i d’un enfocament creatiu. L’Adagio molto de La tardor va evidenciar el gust del violinista i director per la deliqüescència i la subtilesa reduint la música una la mínima expressió propera al silenci ple de sentit. Els tres bisos van ser el fermall de l’entrega i ganes de fer música del protagonista cap al nombrós públic del Palau.

Llàstima, però, per les notes al programa. Literàriament atractives com a fantasia sobre Vivaldi resultaven estèrils per conèixer les particularitats del violoncel da spalla en els concert per a aquest instrument de sonoritat rica però volum molt limitat que Caldara i Vivaldi van compondre. Amb major mèrit d’aquest últim, allà on Caldara el desnereix quedant sobrepassat fins i tot el baix continu, Vivaldi el fa callar o doblar les cordes esperant intervencions a solo o en diàleg amb algun violí amb encert. A més el programa de mà tampoc comentava les particularitats del Concert per a cordes RV 114 i la seva cadència quasi pianística entre moviments, ni citava el vincle de Caldara amb Barcelona, ni explicava l’autopréstec vivaldià del tema del primer moviment de La primavera en la tercera part de l’obertura Dorilla in temple. Una obra que, com tot el programa, va corroborar l’enginy i la versatilitat de l’orquestra en l’exploració de repertoris menys coneguts amarats als més trillats. Un concert, recordem-ho, programat entre les funcions de Cavalleria rusticana i Pagliacci de l’AAOS.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell