ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El cèlebre Concertgebouw d'Amsterdam es rendeix a l'OCB

31/7/2018 |

 

Programa: OBC a Amsterdam

Lloc i dia:Concertgebouw d'Amsterdam

La formació catalana va oferir un meravellós concert a la sala holandesa amb dos fitxatges del país, el director Jan Willem de Vried i el pianista Hannes Minnaar. El públic, que va esgotar les localitats, va acomiadar l'orquestra dempeus amb calorosos aplaudiments després de disfrutar amb obres de Sor, Mozart i Schubert

L’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va deixar el pavelló alt a Amsterdam. Aquest diumenge els músics de la formació catalana van brillar a la cèlebre sala del Concertgebouw, que va esgotar les localitats. El públic dempeus va acomiadar l’orquestra amb calorosos aplaudiments després de disfrutar amb un magnífic concert dirigit per un magnètic Jan Willem de Vried que va pivotar entre el classicisme i el romanticisme amb obres de Ferran Sor, Wolfgang Amadeus Mozart i Franz Schubert.

De Vried, principal director convidat de l’OBC, va fer una petita presentació al públic just abans de començar per situar la gent respecte a Sor, compositor barceloní que va triomfar a Europa però que, com va recordar, “només coneixen ara a Espanya”. El cert és que la música del seu ballet ‘Cendrillon’, estrenat en el King’s Theater de Londres, va sonar rodó. De Vried que dirigeix sense batuta no va necessitar fer contínues precisions. Se’n va contenir bastant confiant en uns músics que es van entregar des del primer moment. I això que havien arribat aquell mateix dia a la capital holandesa i havien hagut de matinar.

El concert va anar a més amb la següent obra: el ‘Concert per a piano i orquestra núm. 9’ o ‘Jeunehome’, de Mozart. De Vried va comptar com a solista amb el seu compatriota Hannes Minnaar, un dotat intèrpret de 33 anys. Tant ell com l’orquestra van dotar de profunditat el segon moviment amb passatges cambrístics amb un aconseguit diàleg entre la concertino, Carola Leurs, també holandesa, i el solista. L’orquestra seguia a la perfecció les indicacions de De Vried, que va saber extreure tots els matisos a la peça amb un so clar a tota hora. El públic es va entusiasmar tant que els seus continus aplaudiments construïts van portar Minaar a oferir un bis, una cançó de Schubert adaptada per Liszt al piano. D’aquesta manera el músic va enllaçar amb l’última part del programa la ‘Gran Simfonia’ de Schubert, una obra que Schumann va qualificar com “una novel·la èpica en quatre moviments”.

Peça intensa
I així la va llegir l’OBC, que va hipnotitzar el públic. Els músics hiperatents a qualsevol indicació del dinàmic De Vried els gestos poc ortodoxos del qual i salts denotaven la intensitat amb què va viure el concert. Una cosa que va encomanar als 66 intèrprets que van viatjar a Holanda. Tant els vents com les cordes, que van sonar compactes, van traslladar al públic tota la intensitat d’una peça que travessa per diverses emocions, amb passatges més lírics i altres de gran dinamisme i enorme intensitat.

En resum, un concert magnífic que va entusiasmar el púbic i va contribuir a la projecció internacional de l’orquestra. Va acabar la majoria dempeus amb cinc minuts de sonors aplaudiments. Un èxit. El segon de l’OBC a la sala on ja havia actuat el 2002 amb el seu llavors titular, Lawrence Foster. L’estiu que ve a l’OBC li esperen més actuacions a l’estranger, i més lluny. Serà un mes al Japó oferint òpera i concerts amb Kazushi Ono, el seu actual titular, responsable de la part musical de l’olimpíada cultural de Tòquio el 2020.  


Marta Cervera
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet