Cerca de crítiques

Enquesta

La puta convertida en santa

30/7/2018 |

 

Programa: Plácido Domingo i Ermonela Jaho

Lloc i dia:Festival Castell de Peralada

Thaïs
Amb el baríton Plácido Domingo i la soprano Ermonela Jaho Director: Patrick Fournillier Auditori del parc del Festival Castell de Peralada, 29 de juliol 

Amb l’òpera Thaïs en versió de concert amb la participació del Cor i l’Orquestra titulars del Teatro Real de Madrid, no només Plácido Domingo va tornar diumenge a Peralada, després d’una absència d’anys durant els quals el tenor s’ha reconvertit en baríton, sinó que també ho va fer Ermonela Jaho tot just un any més tard de triomfar-hi amb Madama Butterfly. Amb uns aguts estratosfèrics i una intensa capacitat dramàtica, la soprano albanesa va encarnar l’heroïna d’aquesta obra de Jules Massenet estrenada el 1894 que, adaptant la novel·la homònima d’Anatole France més o menys inspirada en la vida de santa Tais redimida per sant Patrici, presenta la conversió d’una prostituta egípcia per part d’un monjo cenobita (Athanaël) en els primers temps del cristianisme.

Escrit per Louis Gallet, llibretista recurrent dels compositors de la grand opéra romàntica francesa, el llibret és tremend: la dualitat puta-santa s’encarna en una sola dona que, en un moment de crisi en què sent la buidor d’una vida lliurada als que la paguen per obtenir plaer del seu cos, és convertida a la fe cristiana per un home que, havent-la convençut que ha d’expiar els seus pecats a través de la mortificació de la carn, reconeix que la desitja ferventment, de manera que, amb la idea de consumar el seu amor, s’adreça al convent on l’ha confinada i la troba allà agonitzant en estat d’èxtasi fins a morir veient la llum de Crist besant els seus ulls.

Gallet va perpetrar el llibret sense cap rastre de la ironia que travessa la novel·la d’Anatole France. Tanmateix, la pesantor del text dramàtic sovint és contrarestada per la brillantor melòdica de Massenet, de manera que és possible deixar-se transportar per la bellesa d’una música que, a més, aporta més matisos i complexitat al conflicte entre el desig carnal i la voluntat espiritual. Tal bellesa es reflecteix en la Meditació per a violi i orquestra que, sent un interludi que marca el moment de la conversió de la protagonista, és, potser, la peça més famosa d’aquesta òpera. A través de l’afinada interpretació del concertino Vasselin Demirev, la Meditació va ser justament celebrada a Peralada mentre que, dirigida per Patrick Fournillier, l’orquestra del Teatro Real va semblar més ajustada que la nit abans, en la qual, acompanyant el tenor Jonas Kaufmann, a vegades va caure en la disbauxa musical en mans de Joachim Rieder.

L’espectacle, en tot cas, tenia com a reclam Plácido Domingo, que, amb 77 anys, és una llegenda viva del món operístic que continua als escenaris. La seva veu, evidentment, ha perdut vigor i potència, però per això mateix és menys prepotent i potser més capaç del matís.

Allò sorprenent és que, havent interpretat Athanaël en diverses ocasions durant els últims anys i amb tanta experiència al darrere, el cantant semblava molt pendent de la partitura, de la lletra i del director. Però, tanmateix, amb aquest titubeig va expressar com un desig inesperat que el fanàtic Athanaël se senti perdut i fins castigat per haver induït una dona a castigar el seu cos fins a morir. Però, a més de la consistència amb què el tenor Michele Angelini va encarnar el voluptuós Niceas, sobretot hi va haver la força, l’entrega i l’emotivitat d’Ermonela Jaho donant vida a Thaïs.

IMMA MERINO
El Punt / Avui