Cerca de crítiques

Enquesta

Sobredosis brahmsiana?

22/10/2018 |

 

Programa: Brahms: sonates per a violí i piano

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Brahms: Sonates per a violí i piano núm. 1 a 3, Scherzo de la Sonata FAE.

Duo Almirón-Reguera

Teatre Principal de Sabadell. 19-10-18.

 

El cicle de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell va inaugurar divendres la seva nova temporada al Teatre Principal amb un monogràfic dedicat les sonates per a violí i piano de Johannes Brahms. Es pot discutir si convocatòries com aquesta són enriquidores com a projecte artístic de l’entitat. Segurament no. Però cal atendre a les circumstàncies d’una entitat que lluita contra els impediments econòmics i de descens d’abonats, oferint una temporada suficientment variada. És a dir, l’uniformitat implícita en un programa com aquest és contraproduent per l'ampliació d'horitzons del melòman sabadellenc ja que no el treu de la seva zona de confort, però garanteix una assistència elevada. Ho avalava la satisfacció general en acabar.

En aquest sentit, el pianista Josep Maria Almirón i el violinista Alberto Reguera van abordar les tres sonates mostrant que aquest corpus és tant característic de Brahms com les simfonies o altres combinacions cambrístiques. Per això aquestes obres seran la futura carta de presentació discogràfica del Duo Almirón-Reguera, amb la seguretat de bastir-les sobre la consistència arquitectural, el pols rítmic i l’idiomatisme servits per la seva fusta musical. L’ Scherzo de la sonata F.A.E. de 1853, peça poc abordada en sales de concert, i els moviments centrals de la Tercera sonata van ser la millor mostra d’una recreació bella, hàbil en clarobscurs, convincent en estructura, de concepte romàntic i amb l’evidència que Almirón tendeix a propulsar el duo. Especialment quan Reguera, amb un abundant ús del vibrato, hauria de ser més insidiós en l’afinació (Sonata núm.1) o no resol puntuals dificultats tècniques i de caiguda de tensió, sense perdre la meritòria precisió en els atacs i un fraseig noble en els moments lírics més expansius i afirmatius.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell