Cerca de crítiques

Enquesta

La cobla viva, fèrtil i reivindicativa a Sabadell

25/12/2018 |

 

Programa: Obres de Borgunyó, Pons, Serra, Timón, Moraleda, León, Martínez i Comín, Ros-Marbà, Viladesau.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

51 è Concert de Sant Esteve

Obres de Borgunyó, Pons, Serra, Timón, Moraleda, León, Martínez i Comín, Ros-Marbà, Viladesau.

Cobla Sabadell i Cobla Jovenívola de Sabadell. Bernat Castillejo i Gerard Pastor, directors.

Teatre Principal de Sabadell, 23-12-18.

 

L’agrupació Sabadell Sardanista va oferir el seu tradicional concert de Sant Esteve, enguany celebrant cinquanta una edicions amb un programa potent, variat, sensible a efemèrides i que aplegava obres clàssiques i de nova creació. Van ser interpretades alternativament per la Cobla Sabadell i la Cobla Jovenívola de Sabadell a la primera part i conjuntament a la segona. El concert va ser una nova demostració que la sardana i la cobla, malgrat uns circuits reduïts i a vegades inadvertits respectes altres gèneres musicals cultes, es manté viva i gaudeix de bona salut gràcies, en part, al seu grup d’incondicionals.

 

Ho corroboraven les dues estrenes de Joan Lluís Moraleda i Jordi León, mestres indiscutibles i pilars de referència, i el Tiet Ferriol de Marc Timón, baluard compositiu actual d’aquest i altres gèneres amb un ventall cada vegada més ric discursivament mantenint un respecte perceptible a l’estructura bàsica de la sardana. L’ Ofrena al poeta Joan Brossa del primer, evocativa a partir d’uns poemes del poeta i amb una important ambició simfònica, com també Ressonàncies del segon, dirigida pel propi Jordi León, van ser mostraris de diversitat i dialèctica en la instrumentació en unes composicions fidels el marc del llenguatge tradicional. La de León, la seva primera escrita per a dues cobles, a més, en els seus 99 passos llargs homenatjava a l’entitat Sabadell Sardanista amb la cita de la coneguda sardana de Serra que duu el nom de la ciutat. El bis final també li va pertànyer en una prestació global proteica i enèrgica que participava de l’èpica present en aquest concert. També hi figurava l’element programàtic en l’original Girona 1808 de Ricard Viladesau, inclosa com Alt Empordà en ocasió del seu centenari de naixement.

 

Amb els seus directors al capdavant i sense, les dues cobles va assolir un estàndard sonor molt satisfactori, ben treballades en el conjunt i en les individualitats amb una concertació eficient i seducció en els diàlegs entre tibles i tenores o la grandiositat d’alguns ‘tutti’. La precisió també va determinar detalls com els jocs de ‘mordentes’ i trinats en la difícil De Calonge a Palamós de Ros-Marbà o els ‘sforzandi’ de Mar tan blau de Pons. Jordi Saura va arrodonir la festa musical amb les seves brillants i documentades locucions, de sana ironia i un esperit reivindicatiu indestriable del context polític actual. El groc tampoc hi va faltar.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell