ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Una carta amagada

15/1/2019 |

 

Programa: 'Madama Butterfly' de Puccini

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Madama Butterfly
Direcció musical: Giampaolo Bisanti. Direcció d’escena: Moshe Leiser i Patrice Caurier
Gran Teatre del Liceu, 13 de gener 

La jove soprano ita­li­ana Maria Teresa Leva va tri­om­far en el debut al Liceu
Com que havia vist la pro­posta escènica de Madama But­terfly con­ce­buda per Moshe Lei­ser i Patrice Cau­rier en les dues oca­si­ons ante­ri­ors que ha estat pro­gra­mada (amb 22 repre­sen­ta­ci­ons al 2006 i 13 al 2013) al Liceu, copro­duc­tor del mun­tatge junt amb el Covent Gar­den, vaig optar per assis­tir a la funció de l’endemà de l’estrena, que va tenir lloc dis­sabte amb la soprano armènia Lianna Harou­tou­nian com a pro­ta­go­nista, moguda per la curi­o­si­tat davant del fet que, als 54 anys, Ain­hoa Arteta hagi deci­dit debu­tar en el paper de Cio-Cio-San en con­si­de­rar que ha arri­bat a la madu­resa vocal i emo­ci­o­nal per abor­dar-lo. Era un al·lici­ent.

Tan­ma­teix, a causa d’una larin­gi­tis, la soprano basca ha hagut d’ajor­nar el debut i, de moment, ha renun­ciat a les dues pri­me­res fun­ci­ons (el 13 i el 16 de gener) de les cinc ini­ci­al­ment assig­na­des. El Liceu ho va anun­ciar dos dies abans, de manera que el públic podia tenir-ne consciència, però a última hora hi va haver una altra baixa: el tenor koso­var Rame Lahaj, afònic, tam­poc va poder actuar i així debu­tar al Liceu encar­nant Pinker­ton, l’impre­sen­ta­ble ofi­cial de la marina nord-ame­ri­cana que com­pra, ena­mora i aban­dona una jove japo­nesa que, con­ver­tida en geisha a causa de la ruïna fami­liar, manté la innocència per creure en la idea de l’amor: de fet, Madama But­terfly és la història tràgica d’un desen­gany. El cas és que, en ser anun­ci­ada la baixa de Lahaj, va insi­nuar-se una xiu­lada al Liceu que es va inter­rom­pre en comu­ni­car-se que seria subs­tituït pel canari Jorge de León: una basa segura que, amb la seva experiència i soli­desa, forma part del “pri­mer repar­ti­ment” de la nova tanda de fun­ci­ons (que són “només” deu) d’aquest mun­tatge que, amb una esce­no­gra­fia mini­ma­lista de por­tes cor­re­dis­ses que van tan­cant-se perquè But­terfly vis­qui en penom­bra la seva soli­tud amo­rosa, va repe­tint-se exhi­bint una elegància exempta de risc i ni tan sols prou deter­mi­nada a fer la lec­tura femi­nista i anti­co­lo­ni­a­lista a la qual con­vida l’òpera de Puc­cini.

Pel que fa a Cio-Cio-San, el Liceu va treure una carta ama­gada: la jove soprano ita­li­ana Maria Teresa Leva, que, amb poc més de trenta anys, no només debu­tava al Liceu, sinó també en l’atrac­tiu, però exi­gent, rol de la dis­sor­tada geisha. La carta va resul­tar un trumfo. Amb una tècnica cor­recta, un tim­bre agra­da­ble i sobre­tot unes excel·lents capa­ci­tats dramàtiques, Leva va anar de menys a més i va pas­sar de sobres la prova d’Un bel dì vedremo, la cèlebre ària amb la qual Cio-Cio-San encara expressa l’espe­rança en el retorn de Pinker­ton, que ja s’ha casat amb una nord-ame­ri­cana que, encara que li demani perdó sense que ho faci el covard del seu marit, està dis­po­sada a pren­dre-li la cri­a­tura. La soprano ita­li­ana va trans­me­tre ple­na­ment el dolorós reco­lli­ment final del per­so­natge i el públic va aplau­dir-la amb entu­si­asme. També a una nota­ble Jus­tina Gringyte com a Suzuki, la fidel cri­ada de But­terfly, i, sens dubte, a la direcció de Giam­pa­olo Bisanti, que con­tri­bu­eix a una inter­pre­tació tan intensa com mati­sada de l’Orques­tra del Liceu.


IMMA MERINO
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de