ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

L'OBC emociona amb Brahms

29/1/2019 |

 

Programa: La Renana

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El conjunt català va brillar sota la batuta de Hartmut Haenchen a l'Auditori

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va comptar amb tres convidats en el seu XI concert de la temporada, el director alemany Hartmut Haenchen –un mestre també amb una llarga experiència en el camp de l’òpera, fins i tot a Bayreuth, on va dirigir ‘Parsifal’ després de l’‘espantada’ d’Andris Nelsons el 2016–, el Cor Madrigal que dirigeix Mireia Barrera i el Cor de Cambra de Granollers liderat per Josep Vila Jover. Sí, el romàntic programa dissenyat per als abonats de ‘l’orquestra’ incloïa obres simfonicocorals de Beethoven i Brahms com a excel·lents companyes de viatge de la feliç, optimista i popular ‘Tercera Simfonia’ de Schumann (1850), coneguda com ‘Renana’, ja que el compositor tenia previst anomenar-la ‘Episodi d’una vida a la vora del Rin’. Es tracta de la simfonia més programada del seu autor i en la lectura de Haenchen va poder apreciar-se tot l’ímpetu gloriós d’aquesta gran obra, de saborosos matisos populars i folklòrics, però d’una profunditat incontestable.

El director –un wagnerià de cap a peus– va treure tota la brillantor al grandiós melodisme de l’obra, procurant un fraseig sempre nítid però carregat d’equilibrada solemnitat, aconseguint, a més, interessants colors en corda i fusta. El tercer moviment, ‘Nicht Schnell’, va sobresortir per l’elegància amb què va impregnar el seu lirisme, molt ben assumit per l’orquestra, igual com el sempre emotiu ‘Feierlich’, de caires religiosos i que mira al passat, i que el mestre va enllaçar sense respir amb el ‘finale’, ‘Lebhaft’.

Contrastos marcats i dramàtics
La segona part es va obrir amb la breu i poc divulgada obra de Beethoven ‘Meeresstille und glückliche Fahrt, Op. 112’ (‘Mar en calma i un pròsper viatge’), per a cor i orquestra sobre dos poemes de Goethe, a qui està dedicada, i que l’OBC en aquesta ocasió incorporava al seu repertori. El compositor crearia per a aquesta breu cantata un discurs gairebé teatral, descrivint amb la partitura els poemes gairebé literalment, creant un efectisme de fàcil lectura i que, per moments, recorda alguna escena de la seva òpera ‘Fidelio’. La massa coral es va desenvolupar amb concentració i total eficàcia, igual com en les dues meravelles de Brahms que acomiadaven la vetllada, la dramàtica i sublim ‘Nänie’ composta sobre un poema de Schiller sobre la deessa romana de la mort –gairebé un mini ‘Rèquiem’ pagà– i en la sensible i coneguda ‘Schicksalslied’ (‘Cançó de la destinació’), amb text de Hölderlin.

Hartmut Haenchen va esculpir les tres peces procurant contrastos marcats i dramàtics, buscant clarobscurs, comptant amb l’adequat material vocal de les dues agrupacions catalanes i amb la seva excel·lent resposta. Si l’obra de Beethoven, gairebé un divertiment, va sorprendre el públic pel seu caràcter anecdòtic, l’emoció va omplir la sala Pau Casals amb les dues obres de Brahms, cim del Romanticisme musical. 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de