Cerca de crítiques

Enquesta

Un Bach concertant brillant

17/2/2019 |

 

Programa: Vespres d'Arnadí. Palau 100 Bach

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El darrer concert del cicle Palau 100 Bach ens ha donat l’oportunitat de sentir intèrprets catalans d’un alt nivell. És gratificant no haver de recórrer als grans noms internacionals per gaudir d’interpretacions excel·lents. En aquest cas, els intèrprets van ser l’orquestra Vespres d’Arnadí, dirigida des del clavecí per Dani Espasa. Juntament amb solistes instrumentals, van interpretar tres concerts de Bach, entre els quals el Concert de Brandemburg núm. 5. El resultat va ser altament satisfactori.

Vespres d’Arnadí és una orquestra barroca creada el 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa. Fa poc més d’un any els vam sentir acompanyant Xavier Sabata en el concert que va fer al Teatre Lliure. Ja aleshores vam poder copsar la qualitat d’aquesta formació. En aquesta ocasió, però, Vespres d’Arnadí es va veure dràsticament reduïda a dos instruments per corda, potser encara més exigua que l’orquestra de divuit músics que el príncep d’Anhalt-Köthen havia posat a disposició de Bach quan va compondre els concerts.

Però les dimensions de l’orquestra van anar en relació inversament proporcional amb la qualitat de l’execució. En el Concert per a clavecí núm. 1 en re menor, BWV 1052, qui va brillar va ser Dani Espasa, que es va reivindicar com un intèrpret de gran agilitat i amb un sentit del ritme molt acurat. El clavecí és un instrument de so feble, que li costa sobresortir quan l’envolten altres instruments. En aquest cas es va agrair la petitesa de l’orquestra. Espasa va mostrar un domini tècnic molt evident i un bon coneixement de l’obra. Va brodar les melodies enrevessades del clavecí a una velocitat gairebé de vertigen. En tot moment l’orquestra el va secundar tot limitant la seva potència sonora.

El Concert per a oboè i violí en re menor, BWV 1060R, és en realitat una adaptació que Bach va fer d’un concert per a dos clavecins. Sabem que Bach va versionar concerts seus i d’altres autors —com ara Vivaldi— per a diferents instruments. En aquest cas els solistes van ser la violinista concertino Farran Sylvan James i l’oboista Pere Saragossa. James va tocar amb desimboltura, brillantor i una afinació perfecta. I seguint els cànons historicistes, en primeres posicions i sense gairebé vibrar les notes. A l’oboè de Saragossa, en canvi, se li van notar massa les limitacions d’un instrument d’època en no poder articular totes les notes de manera precisa en els passatges més ràpids.

La darrera obra del programa, tal com va explicar Espasa posteriorment, era ja una peça plena de llum, com és el Concert de Brandemburg núm. 5 en re major, per a traverso, violí i clavecí solistes. Aquí és on va aparèixer l’última solista de la nit: la flautista Marina Durany, que va fer una interpretació fantàstica i plena de lleugeresa que atorgava bona part de la llum del concert. James tornava a mostrar la seva sòlida tècnica en el violí i Dani Espasa va poder fer un lluïment extraordinari a la cadenza de 65 compassos al final del primer moviment, on semblava que improvisava sobre la partitura original de Bach. El domini del clavecí d’Espasa, el so minso de l’instrument i una orquestra reduïda van fer que els moviments ràpids brillessin i volessin, i en canvi, als lents els faltés un xic de pesantor i d’assentament.

Sens dubte, ens hem de felicitar que una formació catalana com Vespres d’Arnadí tingui aquest nivell d’excel·lència i que es prodigui en concerts arreu d’Europa i també en enregistraments discogràfics. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol