ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Iréne Theorin, favorita dels liceistes

16/3/2019 |

 

Programa: Iréne Theorin

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

La soprano sueca va oferir un sentit recital al Liceu

El públic del Liceu té els seus favorits i la soprano sueca Iréne Theorin és entre ells. Ella mateixa es va encarregar, amb el seu talent, d’augmentar aquest vincle en el seu recital de dijous al Gran Teatre amb un programa ‘liederístic’ que, en principi, emmarcaven dues immenses àries de Wagner i Puccini, però un refredat va fer que es cancel·lés l’última peça, segons va anunciar la mateixa artista, acompanyada de la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, que va obsequiar la cantant amb un ram de flors en agraïment per deixar el seu rostre per a la imatge de la nova temporada del Gran Teatre que Theorin inaugura l’octubre com a protagonista de ‘Turandot’.

Durant el recital la intèrpret no va donar mostres ni de cansament ni de problemes vocals; tant és així que, com per escalfar la veu, va obrir la vetllada amb l’ària d’Elsa de ‘Lohengrin’, peça que va esculpir de veus mitjanes i accents expressius. Amb les cançons de Schubert –amb partitura– va arribar una Theorin preocupada de dosificar el cabal vocal i va aconseguir moments meravellosos com ara en ‘Du bist die Ruh’ gairebé xiuxiuejat, que va contrastar amb els altres ‘Lieder’ exposats sempre amb accent heroic, dramàtic i expressiu. A Richard Strauss se la va veure còmoda, malgrat algun detall d’afinació i algun so escanyat, amb un ‘Ruhe, meine Seele’ brodat.

En la segona part van sobresortir obres com ‘Önskan’ de Nystroem i les cinc peces de Sibelius –alguna d’aquestes, un autèntic monodrama–, i també les cançons de Rangström, molt suggeridores i d’un curiós sentit poètic

L’ària de ‘Turandot’ va ser reemplaçada per ‘Te amo’ de Grieg, dita amb un gust exquisit abans d’acomiadar-se amb una cançó sueca a ‘cappella’. La va acompanyar al piano un incòmode Matti Hirvonen, que només va assolir la plenitud a Strauss i Sibelius. 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de