ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Fritz Hauser improvisa amb la JONC

21/3/2019 |

 

Programa: Fritz Hauser

Lloc i dia:Fabra i Coats

La fàbrica de creació Fabra i Coats, punt de referència de la cultura barcelonina més actual, s’obrí per a rebre un ensemble d’allò més curiós: el percussionista suís Fritz Hauser i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Els organitzadors: Sampler Series i el seu germà gran, L’Auditori de Barcelona.

El vespre musical fou protagonitzat per la improvisació, en aquest cas dirigida per Hauser, personatge cabdal dins del món de la improvisació musical contemporània. La sala de la Fabra i Coats, un espai del tot diferent dels que habitualment acullen orquestres, es definí com un espai diàfan dins del qual hi havia un seguit de cadires col·locades de manera aleatòria pel públic i un escenari baix per als joves intèrprets.

L’orquestra començà a sortir i brave! Altra vegada i seguint amb la línia de la Gustav Mahler Jugendorchester, començaren a sortir noies que ompliren l’escenari i aquelles seccions habitualment poc femenines per a decantar la balança de la paritat i aportar un bri d’esperança al món tan horrorosament masculí de la clàssica.

Un cop tots els i les intèrprets s’assegueren a l’escenari, es féu palesa l’organització d’aquest; les seccions habituals de corda i vent es trobaven, en aquest cas, “desordenades”: vents i cordes compartien espais fins aleshores segmentats.

El concert començà de manera gairebé tímida. Tots els membres de l’orquestra i el seu director començaren a rascar les superfícies disponibles – cadires, instruments i altres – amb un bastó blanc de la mida d’un pam. D’aquesta manera l’espai de la fàbrica començà a omplir-se d’un soroll ambiental que s’anava movent talment com una ona expansiva. Alguns membres de l’orquestra començaren a moure’s per l’espai i acabaren col·locant-se darrere el públic, creant d’aquesta manera una mena de dolby surround que convidava a la tele transportació.

Alguns membres del públic decidiren aclucar els ulls i apostar per un viatge sonor que podia dur-los enmig d’un estany ple de granotes o bé un camp ple de grills tímids. En qualsevol cas, el trànsit en el qual Fritz Hauser i la JONC submergiren la sala fou quelcom extraordinari, i la primera peça del programa, anomenada Schraffur – per a gong i orquestra –, passà com un sospir.

Fou el torn del Solo per a percussió, Hauser retornà del trànsit i començà a disposar de tots els elements al seu abast per a construir una sonoritat bellíssima, apta per als entesos en improvisació contemporània i per als que s’hi acostaven per primera vegada. En aquest solo, Hauser explorà tots els sons possibles del que a primera vista podia semblar una bateria: plats, tambors, bombo i altres objectes envoltaven l’artista, que entrà altra vegada en un viatge sonor, aquesta vegada sense orquestra.

Finalment fou el torn de Rundum, una peça per a orquestra en què tots els intèrprets que es trobaven sobre l’escenari anaren afegint-se a l’onada sonora progressivament, recuperant l’atmosfera de l’inici del concert. Fritz Hauser inicià la roda i de mica en mica, els joves intèrprets que estaven asseguts al seu voltant s’hi anaren afegint amb els seus instruments. Les cordes començaren a fer sonar els seus instruments de manera tímida, alguns feien harmònics, altres notes llargues i sostingudes, i els vents feien quelcom semblant. Fou en aquesta última peça quan es féu palesa la falta de desimboltura de l’orquestra, potser massa jove, potser massa adulta, però sobretot massa clàssica en el sentit més formal de la paraula.

Per aquelles persones avesades a la improvisació no fou gaire difícil veure que els joves membres de la JONC semblaven no gaudir del tot amb allò que els passava, alguns semblaven no saber què fer, d’altres no eren capaços d’afegir-se a la improvisació, sinó que simplement seguien la direcció de Hauser al peu de la lletra. Amb tot i això, escoltar Hauser en un espai tan especial com la Fabra i Coats fou un gaudi. 


Mar Medinyà
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de