ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Jocs i percepcions

27/3/2019 |

 

Programa: Funktion

Lloc i dia:Can Framis

El conjunt Funktion va oferir a Can Framis un concert matinal amb obres de Kurtág, Ravel, Lucier i una estrena absoluta de McCaffrey, en el marc de l’Obertura City+..

És natural que dins de la programació del Barcelona Obertura Spring Festival el que desperti més expectatives siguin les visites de grans noms internacionals al Palau, al Liceu o a L’Auditori. Tanmateix, per un festival tant enfocat al turisme, els concerts etiquetats com a Obertura City + són sens dubte els de mes valor afegit per a la ciutadania. Es tracta d’una sèrie de concerts gratuïts que tenen lloc a espais escampats per tota la ciutat, com museus o centres cívics. Són, per tant, propostes assequibles i de proximitat, dues característiques poc associades a la música clàssica.

Un exemple són els dos concerts que va oferir el prestigiós grup de música contemporània Funktion, amb Erica Wise (violoncel), Jonathan Brown (viola) i Helena Satué (violí, en substitució de Vera Martínez Mehner). El primer dels concerts va tenir lloc al Museu Can Framis, un dels espais que la Fundació Vila Casas dedica a l’exhibició de la seva col·lecció particular d’art i un entorn immillorable per a l’audició d’obres contemporànies: envoltats de pintures de gran format que convidaven a cercar relacions estètiques amb les peces interpretades i amb un agradable sol de migdia que entrava per un enorme finestral. Cada cop em fa més l’efecte que el format de concert matinal amb llum natural és l’òptim per gaudir plenament de la música, especialment quan es tracta d’obres que requereixen una escolta oberta i atenta. No hi havia estímuls superflus. A l’esquerra el públic podia contemplar Home aspirat, d’Agustí Puig, una pintura que semblava encaixar bé amb els jocs tímbrics i d’articulació que explora György Kurtág al recull de miniatures Játékok (“joc”, en hongarès), set de les quals van servir de fil conductor al programa. Menines, també de Puig, es trobava al fons, darrere dels músics, i va proporcionar a Jonathan Brown una bona referència visual per il·lustrar la seva explicació de la pareidolia, fenomen que dona nom a la peça escrita per A.J. McCaffrey i encàrregada del Festival Barcelona Obertura, que Funktion va interpretar per primera vegada a Can Framis. Aquest fenomen psicològic consisteix a assignar un significat concret a un estímul vague, com ara les formes que imaginem als núvols o a les taques de parets i altres objectes. McCaffrey crea una pareidolia musical a partir d’una massa sonora atonal i amorfa, que a poc a poc deixa entreveure un substrat tonal i melòdic. La identitat d’aquest substrat indefinit queda a càrrec de la imaginació de l’oient.

El programa es va completar amb dos moviments de la sonata per violi i violoncel de Ravel i amb Disappearances, d’Alvin Lucier. En aquesta obra els músics comencen tocant tots la mateixa nota fins que un d’ells modifica arbitràriament l’afinació i genera una forta dissonància audible en forma de batecs. A partir d’aquí comença un joc de desaparició i persecució, en el que dos dels músics han de modificar la nota que toquen per tal de retrobar-se amb el company i recuperar així l’afinació temporalment, fins que un dels tres torni a iniciar el procés.

Disappearances, com tantes altres composicions de Lucier, pertany a una categoria d’obres de gran potencial pedagògic, ja que il·lustren de forma clarament audible per tothom una sèrie de conceptes tècnics -en aquest cas la relació entre dissonància i batecs- que rarament s’expliquen als espectadors. Amb el seu breu comentari previ, d’una claredat exemplar, Erica Wise va oferir una lliçó de divulgació musical. Tant de bo més músics s’animessin a compartir amb el públic els seus coneixements com van fer Wise i Brown. 


Elio Ronco i Bonvehí.
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet