ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Un gran èxit de públic acomiada el cicle 'Off Liceu'

5/5/2019 |

 

Un concert amb obres de Marc Timón, Agustí Charles i Bernat Vivancos tanca la tercera edició

Amb aquest concert amb obres de Marc Timón, Agustí Charles i Bernat Vivancos va finalitzar la tercera entrega de l’‘Off Liceu-diàlegs musicals’, el cicle de música vocal contemporània del Gran Teatre que busca incentivar tant els creadors, tenint la veu com a instrument fonamental, com el públic, amb la idea que entri en diàleg amb compositors i intèrprets. La mateixa Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu i creadora de la iniciativa, va saludar i va acomiadar la vetllada acompanyada del presentador, Albert Galceran, que té un gran pes en el programa ja que introdueix les obres i interroga els responsables de cada peça.

El primer a mostrar el seu treball va ser Marc Timón (1980), periodista i músic que diu que escriure i compondre són les seves dues passions. Amb posada en escena de Jordi Pérez Soler, va presentar ‘Apologia i escarni de l’estupidesa humana’ (2019), seleccions d’una òpera de cambra a càrrec de la simpàtica soprano Elena Tarrats –que sense micro va tenir problemes per fer-se sentir– molt ben secundada pel tenor Toni Viñals en una obra que al final sembla centrar-se en la importància de la mida del penis i els seus traumes.

Una obra sobre l’amor
També va presentar un resum d’una obra de més envergadura Agustí Charles (1960), que a ‘Primary colors reloaded’ (2006), inspirada en la pintura de Kazimir Malèvitx i en la poesia de Vladímir Maiakovski, investiga, mitjançant dos percussionistes, de l’excel·lent soprano Anaïs Oliveras i de l’eficaç mezzo Marta Valero, en un món de sonoritats desconstruint els textos, entrega en què va sorprendre Foscor, molt ben interpretada per Oliveras.

Amb ‘Nigra és, Pulchra sum’ (2006), el reconegut i aplaudit Bernat Vivancos (1973) va presentar aquesta “obra sobre l’amor”, com ell la defineix. L’antic escolà de Montserrat va explicar que en el cant diari que va practicar durant la seva estada al monestir va aprendre molt sobre música i emissió vocal. L’obra que va proposar, la més interessant de la nit, s’introduïa en el ‘Cantar dels cantars’ de Salomó; utilitzant sis veus ‘a cappella’ teixeix harmonies i complementa veus i tímbrica en un collage meravellós, mirant sempre cap a la música espectral i la polifonia medieval, però des del segle XXI, introduint a més el sorprenent cant ‘difònic’, un aspecte que Vivancos ha investigat en algunes de les seves creacions. 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de