Cerca de crítiques

Enquesta

Piano a 4 mans: entre la tradició i la pedagogia

11/5/2019 |

 

Programa: Obres de López Boada, Barber i Brahms

Lloc i dia:Teatre de l'Acadèmia Belles Arts de Sabadell

Obres de López Boada, Barber i Brahms

Gerard López i Nora Girbau, piano.

Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. 9-5-19.

 

Les sessions musicals de l’Acadèmia de Belles Arts es caracteritzen per una brevetat gens molesta (prop d’una hora) que complementa l’oferta cultural de la ciutat, esdevenint una finestra d’oportunitats a músics de qualitat però que, sovint, encara no ha entrat en un circuit o presenten propostes que altres entitats descarten. Al marge, és clar, d’una sensibilitat més acusada pel repertori contemporani. Especialment des de l’actual responsabilitat compartida per Gerard Torres i Josuè Blanco en alguns eixos de la programació.

Un exemple va ser el de dijous passat amb el recital de piano a 4 mans que els pianistes i músics vinculats al conservatori de Sabadell, Gerard Lopez i Nora Girbau, van oferir amb una selecció de composicions del primer. Unes obres organitzades com a suites amb números breus –quasi aforístics- i que combinaven l’afany artístic amb la pedagogia amb una estètica agradable, arrelades a la tonalitat i els modes, i deutora -en part- del que havia estat la música de saló durant el segle XIX. Les seves són obres que denoten ofici i juguen amb un caràcter contrastant entre fragments mantenint coherència estètica. Bons exemples van ser la Suite XII (2015), que treballa les possibilitats de diversos intervals (segones, terceres, quartes...), i la Suite XIII (2015), de caràcter evocatiu sobre les activitats dutes a terme un estiu amb sorpreses com la puntual de melodies com el pasdoble de l’òpera El gato montés o la melodia d’ Aniversari feliç, sobre la qual estableix una petita paràfrasis amb alteracions generant petits efectes polifònics amb l’incipit del tema.

Els dos pianistes  van abordar el repertori amb precisió i fefaent comunicació, naturalitat i enjogassament al teclat, naturalitat, destacant la rauxa i gaudi fent música de Girbau. En aquest sentit, la selecció de danses hongareses de Brahms va ser una festa rítmica, de color i rauxa que cloïa  un concert del que fa més de cent anys es considerava Hausmusik. És a dir, música domèstica.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell