ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Colors orientals

21/5/2019 |

 

Programa: Romeu i Julieta de Prokófiev

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Notable concert de l’OBC que mostra un magnífic estat en aquest final de temporada. El programa, que s’orientava cap a l’orient, convidava a exhibir-se: tant el Ballet Suite núm. 1 de Xostakóvitx, com el Romeu i Julieta de Prokófiev són partitures exuberants, amb passatges breus contrastats, de gran lirisme uns, amb marcat caràcter rítmic els altres, que fan que una orquestra ben treballada tingui l’ocasió perfecta per mostrar-se i agradar-se. L’exigència que reclamen sobretot a les seccions rítmiques i als metalls va ser assolida amb escreix amb una direcció ferma i precisa d’un Kazushi Ono que voldríem més present davant el faristol.

Però allò distintiu del programa no era aquesta mirada de mitja distància cap a l’Est sinó la llarga, al Japó. Encàrrec del director Ono al jove compositor català Fabià Santcovsky l’estrena del ‘Homenatge a Casals & Cant de l’ombra doble per a dos Shamisens i orquestra’ és una interessant obra escrita específicament pels germans Yoshida, virtuosos i renovadors d’aquest instrument, assimilable al llaüt occidental, però amb un so molt més auster i sec. Santcovsky porta al límit les capacitats expressives tant de les cordes, amb nombrosos glissandi; com dels metalls, creant continus passatges ventosos, així com de la percussió, en especial dels dos gongs que tenen un paper excepcionalment protagonista.

L’obra, amb referències al sentit oriental de l’ombra basades -com reconeix al programa de mà el compositor- en el clàssic ‘Elogi de l’ombra’ de Tanizaki, explora les possibilitats del shamisen en un joc entre els solistes, que ara convergeixen, ara s’allunyen juganers, sobre un marc sonor creat per l’orquestra, a voltes gairebé imperceptible però que sempre torna amb impressionants ones sonores. A instàncies del mateix director Ono l’autor salpebra la composició amb subtilíssimes referències a El cant dels ocells, popularitzat pel nostre Pau Casals. Referències que fan explicitar-se amb tota transparència en el reclamat bis dels germans nipons.
 


Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet