ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Espurnejant cantates i sonates barroques

26/5/2019 |

 

Programa: Maria Hinojosa & Ensemble Méridien

Lloc i dia:Santuari del Miracle

Maria Hinojosa & Ensemble Méridien
Elisabeth Bataller i Maria Gomis, violins
Carla Robirosa, violoncel
Juan de la Rubia, clavicèmbal
Santuari del Miracle, Riner
25 de maig de 2019

El segon cap de setmana d’aquesta segona edició de l’Espurnes Barroques s’iniciava amb una proposta a l’Espai Barroc del Santuari del Miracle amb un programa amb dues Trio sonates i dues Cantates de compositors coetanis, de dos compositors italians (Vivaldi i Steffani) i un alemany (Händel) que de jove s’amarà sobretot a Roma i Nàpols de l’estil italià però que acabà sent un dels grans sintetitzadors dels estils nacionals.

La Trio sonata és un dels formats més emprats durant el Barroc i es defineix com a música instrumental (en contraposició a la cantata, que es canta) per a tres veus: dos instruments solistes que porten la melodia principal –en aquest cas els violins- i el baix continu. De la multitud de repertori que ens ha arribat, els Méridien van seleccionar obres de joventut dels dos genis Vivaldi i Händel. La del primer basada en el model francès amb danses com la Corrente o la Sarabanda, i la de Händel representant el model italià que intercala, contrastant com era tan del gust del XVIII, moviments lents i animats. En ambdós casos la música va sonar plaent però, tot i que en alguns passatges s’endevina el nivell dels compositors, sobretot en Vivaldi amb espurnes de la seva característica frescor i lluminositat, encara són obres de tempteig d’aquests gegants que els Méridien van interpretar ajustadament.

Els grans moments de la vetllada però van arribar amb l’aparició de Maria Hinojosa, soprano profundament coneixedora del repertori barroc - tot i estar oberta a altres estils-, que amb el seu potent instrument va aconseguir emocionar els assistents gairebé des de la primera nota modulant perfectament la seva poderosa veu sempre amb una perfecta dicció amb fortíssimi que ens clavaven a la cadira i amb preciosos pianíssimi d’una gran sensibilitat i domini vocal. Les dues cantates seleccionades eren d’amore, però ambdues amb un caire greu, trist. La d’Steffani ens adverteix, recelosa, dels perills de l’amor; la segona, més coneguda, de Händel, Dietro l’orme fugaci de l’Armida abbandonata que, òbviament, no acaba bé i que ens va enamorar en l’ària Ah! Crudele e pur ten vai, de gran intensitat on Hinojosa va deixar-se la pell. I, de regal, la conegudíssima Lascia ch’io pianga també de Händel.

Molt rellevant l’èxit de les Espurnes Barroques en ser capaços de seduir músics de gran qualitat que toquen arreu del món (dilluns mateix de la Rubia surt cap a una gira pel Japó) duent-los a aquests escenaris minoritaris. Un premi per als connoisseurs que són capaços d’estar-ne al cas i poder gaudir de gran música, magníficament interpretada a la curta distància i en propostes 360 graus com les que ofereix aquest festival que ens permet viure intenses jornades a la barroca manera. 


Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de