ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Barroc aquàtic fastuós al Palau

31/5/2019 |

 

Programa: Akademie für Alte Musik Berlin

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

L’Akademie für Alte Musik Berlin, una formació caracteritzada pel rigor interpretatiu, ens ha delectat amb un programa dedicat a l’aigua dins la temporada de Palau 100. Bastir un programa al voltant d’un fil conductor sempre és un punt afegit en un concert. Com que en el Barroc la música programàtica és molt habitual, no és estrany que el fil fos un element de la natura. Al costat de la imponent Música Aquàtica de Händel, l’Akamus va interpretar la Música Aquàtica de Telemann i dues peces del barroc francès també dedicades a l’aigua. La impressió que va deixar l’actuació de la formació de Berlín va ser d’un triomf absolut, en un desplegament de so i d’elegància.

El concert es va obrir amb la “Tempête” de l’òpera Alcione, de Marin Marais, una peça curta, però plena d’efectes sonors que reflecteixen el vent i la força de la tempesta. El barroc francès va continuar amb la suite Les fontaines de Versailles, de Michel-Richard Delalande, coetani de Marais, i que va fer la carrera musical com a compositor al servei de Lluís XIV.

Els membres de l’Akamus van tocar sempre tots drets, inclosos els dos violoncels. La interpretació del barroc francès va ser sensual i cortesana, amb passades d’arc lleugeres i un so més aviat juganer i volàtil. L’estil interpretatiu va canviar completament quan van canviar de latitud i van passar a Telemann. El barroc alemany és clar i ordenat, i el so de l’Akamus es va fer incisiu i més ple.

La Música Aquàtica de Telemann no té gaire res a veure amb la de Händel. La va compondre el 1723 per celebrar el centenari de l’Almirallat d’Hamburg. Per tant, es tracta d’una música commemorativa, no per interpretar-se necessàriament dalt d’un vaixell, com sí que havia passat amb la de Händel, l’any 1717. Les cròniques de l’època diuen que darrere la barca amb què Jordi I navegava pel Tàmesi n’anava una altra amb una orquestra de cinquanta músics encapçalats pel mateix Händel. A petició del rei, van tocar fins a tres vegades les peces de la coneguda després com a Música Aquàtica.

Els membres de l’Akamus eren la meitat dels que tenia Händel. Tot i així, la interpretació de la seva Música Aquàtica va ser tan sòbria com excepcional. Va haver-hi tothora un equilibri perfecte entre vent i corda. Sobretot, s’ha de remarcar que les dues trompes no van fer ni una sola errada, cosa del tot excepcional, tenint en compte que són instruments sense pistons. L’Akamus, dirigida pel seu concertino, Georg Kallweit, va optar per no tocar tres suites diferenciades, sinó, d’acord amb una nova edició revisada de l’obra, tocar el seguit de danses, l’una rere l’altra, com un continu. El cert és que encara ara no se sap amb quin ordre es van tocar durant el passeig reial pel Tàmesi.

Probablement si Jordi I hagués sentit la meravellosa interpretació dels membres de l’Akamus també els hauria fet repetir l’obra dues vegades. Són una formació que demostren el prestigi a cada concert amb interpretacions pulcres, meravelloses i plenes de matisos. El gran coneixement que tenen de l’estil barroc és un element primordial que els converteix en un conjunt de referència de la música antiga. 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de