Cerca de crítiques

Enquesta

Realitat última

17/6/2019 |

 

Programa: Missa en Si menor BWV 232 de J.S. Bach

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Com si d’una ana­lo­gia de la con­cepció de J.S. Bach de què l’essència mateixa de la música cons­ti­tu­eix, per se, una enti­tat reli­gi­osa, i, d’aquí la seva obsessió per la revisió, “per fer, gra­du­al­ment, allò molt bo, allò molt millor i allò per­fecte” dient-ho amb parau­les de J.N. Forkel, la majo­ria dels grans direc­tors de l’obra del músic d’Eise­nach han neces­si­tat revi­sar la seva lec­tura i visió d’aquesta cate­dral de i per a l’espe­rit que és la Missa en si menor. El direc­tor belga Phi­lippe Her­reweghe n’ha rea­lit­zat fins a tres enre­gis­tra­ments comer­ci­als (1988, 1996 i 2012) i, dime­cres, el Palau de la Música en va aco­llir una inter­pre­tació basada en aquest dar­rer. En aquesta lec­tura, Her­reweghe cons­tru­eix un equip vocal basat en el Memo­rial al Con­sell de Leip­zig escrit pel mateix Bach, el 1730, on explica com la música sacra con­cer­tada ha de divi­dir els can­tors en dues clas­ses: solis­tes i ripi­e­nis­tes. Aquests solis­tes, però, inter­ve­nen en la inter­pre­tació vocal en tot moment i, així, va ser com els solis­tes de dime­cres també for­ma­ven part del magnífic, empas­tat i estra­tosfèric Colle­gium Vocale que, amb tota justícia, és l’hereu directe de la tra­dició inter­pre­ta­tiva bac­hi­ana amb cri­te­ris històrics.

També en aquesta reflexió per a una música eclesiàstica ben nodrida, Bach par­lava de comp­tar amb tres vio­lins pri­mers i una dis­po­sició orgànica com la que se’ns va ofe­rir per poder apro­xi­mar-nos a l’essència d’una obra on el seu cre­a­dor s’eri­geix com una ment cre­a­tiva que explora i ens fa ado­nar com l’essència de la música reflec­teix i incor­pora la rea­li­tat última de Déu i l’uni­vers. Si haguéssim guar­dat més temps de silenci en fina­lit­zar, ho hauríem cap­tat força millor.

 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui