ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Dos atletes del piano

5/7/2019 |

 

Programa: Lucas & Arthur Jussen

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El cicle Palau 100 Piano ha tancat amb un concert tan esplèndid com original. El convidat no ha estat un, sinó dos pianistes. Els germans Lucas i Arthur Jussen són dos joves holandesos de 26 i 23 anys, respectivament, prims, amb ulls clars i cabells d’or, dotats de gran talent i intel·ligència. Van abordar un programa exigent i compromès amb passió i creativitat.

Es va produir una alternança entre peces per a piano a quatre mans i peces per a dos pianos. Van començar amb dos corals de Bach transcrits per a quatre mans per l’hongarès György Kurtág. Abans de començar, els germans Jussen, asseguts en una banqueta individual, van estar una bona estona observant el públic, que no deixava de fer un petit soroll rere un altre.

La segona peça va ser la Sonata per a dos pianos, KV 448 de Mozart. Aquí els germans Jussen van mostrar un domini fantàstic de la tècnica pianística, i sobretot, una compenetració molt gran entre tots dos, com si toquessin un sol instrument. Van abordar els passatges de velocitat ràpida amb gran facilitat i desimboltura. Els dits de tots dos anaven perfectament acompassats, les escales i els trinats ara de l’un ara de l’altre sonaven en equilibri diàfan. El so de tots dos era també molt igualat. L’Andante va ser una meravella de lirisme, amb un so cristal·lí, pristi i delicat.

El Schubert que venia després, el Lebensstürme, D. 947, tornava a ser a quatre mans, i aquí els germans Jussen van perdre una mica el control sobre les tecles. Lebensstürme és una peça amb un ritme molt marcat i els dos músics van fer un abús dels ritardando, diluint així aquest sentit del ritme. Sens dubte, l’obra presenta una gran dificultat tècnica, amb creuaments sovintejats entre les mans de tots dos, i els germans Jussen no van saber definir prou bé les frases de la partitura. El cosmos ordenat de Schubert massa vegades perdia claredat i derivava en un petit caos. Potser els dos pianistes, malgrat ser prims, estaven un xic incòmodes en una banqueta individual i no es podien esplaiar a pler?

Però la petita relliscada en Schubert no va entelar el concert, que va continuar amb tres fragments curts de Frederic Mompou, Comptines, d’un to humorístic. Els germans Jussen van tocar-ho mostrant-ne l’estil impressionista, ple de llum.

La segona part estava dedicada exclusivament a la peça que donava títol al concert: La consagració de la primavera de Stravinski. La versió per a dos pianos la va fer el mateix compositor, d’una obra que de fet era un encàrrec dels Ballets Russos de Diaghilev. És ben sabut que la versió per a orquestra és espectacular, amb una exploració sonora total i uns ritmes bruscos i abruptes. En la versió per a dos pianos, els germans Jussen van desplegar tots aquests elements en una varietat colorística impressionant. Es tornaven a veure tots dos en estat màxim de concentració i compenetració. Semblava gairebé l’efecte d’un mirall veure’ls tocant l’un davant de l’altre. Van carregar l’obra de rauxa i de força, però sempre amb una gran precisió en l’execució de totes les notes.

Els joveníssims germans Jussen estan fent una carrera internacional important i ja han fet sis enregistraments per a Deutsche Grammophone. El seu debut a Barcelona ens ha fet comprovar en directe que darrere el màrqueting hi ha dos músics molt sòlids. 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de