ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

'Luisa Miller': un Verdi majúscul al Liceu

15/7/2019 |

 

Programa: Luisa Miller, de Verdi

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Sondra Radvanovski i Piotr Beczala triomfen en l'adaptació de l'òpera de Verdi a càrrec de Damiano Michieletto

Res millor que un Verdi per trampejar les calors d’estiu i la xafogor de les tempestes. Així ho pensa el Liceu i per això ha programat deu funcions de la poc representada ‘Luisa Miller’, òpera en la qual es creuen l’amor, els odis ancestrals heretats i el poder polític. Dues famílies enfrontades, els fills de les quals s’enamoren construint un amor impossible que només el salvarà la mort. En aquesta tornada, aquest diumenge, al Gran Teatre, la versió de Damiano Michieletto remou l’obra fins als fonaments a l’asseure els pares dels protagonistes al divan del psicoanalista per mostrar-los la seva relació amb els seus fills en la seva infància, desdoblant-los en un interessant joc de miralls. La proposta funciona si es va al teatre amb els deures fets, és a dir, coneixent la trama verdiana i les idees de Michieletto. Si l’odi entre les famílies és heretat –tipus Montesco versus Capuleto–, és fins i tot probable que els dos protagonistes es coneguessin des de petits.

Però en aquesta mena d’òperes el més important és la música i el cant, i el Liceu ha comptat amb dos dels exponents més grans de la parella protagonista: la soprano canadenca d’origen nord-americà Sondra Radvanovski com una Luisa excepcional, una veuassa gens indòmita que sap aplicar tant pianíssimos i subtileses –va estar simplement meravellosa tant en els detalls de “Tu puniscimi, o Signore” com en els de “La tomba è un letto” i els de “Padre, ricevi l’estremo addio”– com canonades, que és el que demana la partitura. Va ser ovacionada. El mateix es pot dir del sempre elegant Piotr Beczala, que, com Rodolfo, va saber despentinar-se amb uns expressius cops de glotis, uns aguts espectaculars i un torrent vocal demolidor per entregar-se a un personatge apassionat i molt ben plantejat a nivell vocal; la seva escena del segon acte va ser pura dinamita i el públic l’hi va saber agrair.

Tot impecable
També va funcionar la resta de la companyia amb el genial, poderós i ben frasejat Miller de Michael Chioldi, al costat de la convincent i seductora Federica de J’Nai Bridges –una veu d’esmalt preciós– i al sonor i entregat Walter de Dmitri Belosselski. A bon nivell es van moure l’ambiciós Wurm, de Mirko Mimica i la fidel Laura, de Gemma Coma-Alabert.

El tractament del cor –impecable en les seves parts– és estàtic i decoratiu i hi va haver una excel·lent resposta de la Simfònica del Liceu. La partitura exigeix als músics i intèrprets una línia belcantista carregada d’accents dramàtics, que van ser presents en la concertació del debutant Domingo Hindoyan, sempre precís i teatral, reflectint la tensió de la partitura ja des de la simfonia. Sí. ¡Visca Verdi! 


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de