ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Olivier Latry i la majestuositat de J.S. Bach

21/7/2019 |

 

Programa: Olivier Latry

Lloc i dia:39è Festival Internacional de música Pau Casals

El principal ambaixador mundial de l’orgue, ​Olivier Latry​, ens va oferir un concert en el marc del 39è Festival Internacional de música Pau Casals. En aquesta representació, anomenada Bach i els grans organistes francesos, ens mostra les clares influències de ​Bach ​per a desenvolupar el seu geni com a instrumentista i compositor, com són: ​François Couperin, Louis Marchand Jean-Adam Guilain i Nicolas de Grigny​.

Sota un públic expectant a l’espai litúrgic, el concert va començar amb una petita ressenya del propi Latry, el qual ens posava en context sobre el seguit de peces que interpretaria posteriorment a partir d’una pantalla situada al creuer de l’església. Acte seguit, va començar a tocar la primera peça, ​Suite del primer to de J.A. Guilain, composició que explora els diferents registres de l’orgue i fa que l’espectador es concentri amb el que està escoltant, endinsant-lo en un ambient tranquil i solemne. Els canvis molt contrastats d’intensitat, timbre i tempo tan utilitzats durant el Barroc serien una dinàmica que gaudíriem durant tot el concert, com també la tècnica emprada, que no deixa cap dubte del gran potencial de l’organista. L’artista principal d’aquest concert era Bach, per això es van anar intercalant obres seves amb obres de les seves influències, mostrant-nos des d’un Bach més jove fins arribar a la maduresa musical. A partir d’aquestes obres es podia veure el camí que va adoptar per tal d’arribar a la magnificència del Barroc.

A continuació, Latry va interpretar la ​Fuga en Sol menor BWV 578 ​de Bach, on es sobreposen les diferents línies melòdiques que constitueixen el teixit polifònic. Latry interpretava les obres amb una delicadesa i professionalitat que s’encarregava de transmetre al públic. El seu virtuosisme amb l’orgue feia que la pantalla per on vèiem el concert s’empetís amb tanta perfecció. Als ​Extractes de la Missa Parroquial de F. Couperin​, considerats una de les obres fonamentals de les misses dels grans organistes francesos, Oliver Latry ens va mostrar una gran eloqüència amb l’obra representada. La gran qualitat demostrada i els diferents canvis de registres desencadenaren un gran final.

Seguidament, en la ​Peça d’orgue BWV 572​, Olivier Latry ens va demostrar la majestuositat de Bach, amb una línia complexa i de gran virtuosisme que anava modulant a través del dibuix melòdic fins reforçar-se en una harmonia acoixinada de canvis subtils. Una obra d’inspiració francesa que transmet un gran dinamisme i alegria, un sentiment que s’allarga fins a finalitzat la composició, fent èmfasi a la magnificència de les notes que denotava talent pur. La solemnitat acompanya tota la composició de Marchand, ​Fond d’orgue, una obra molt lineal i sense floritures, però amb subtils progressions harmòniques. Il·lustrant una gran tranquil·litat i puresa, Latry enlluernava amb aquesta obra. El sentiment que es palpava a l’església res tenia a envejar al que es podia sentir a la catedral de Nôtre Dame o a qualsevol escenari on Latry on executés el seu repertori.

Amb la ​coral In dir ist Freude BWV 617​ ens transmet una gran vivacitat, amb presència de delicada ornamentació i embelliments. Aquesta melodia està fragmentada en motius amb salts intervàlics entre les diferents veus i ens va transportant per diferents senders sonors plens de matisos que requereixen gran destresa. La penúltima obra interpretada, ​Diàleg a dos registres de Cromorne i dos cornetes per a la Comunió​, de Grigny, ens interpreta diferents veus, les quals totes tenen el seu moment de complaença dins de la composició. D’una magnificència absoluta, Olivier Latry va saber transportar l’espectador com si d’un viatge al temps fos, al Barroc més pur. L’organista va saber transmetre’ns el seu art d’una manera que ens anava deixant emmetzinats cada vegada més, portant-nos pels camins -o “bach”, rierols- fins arribar a la culminació d’una època.

El públic va gaudir molt del concert, sent la Tocata i ​fuga en Re menor BWV 565​ la que més passió va desfermar, ja que és la més popularment escoltada. Seguint la creença que aquesta peça es va fer per a provar la màxima potència de l’orgue, la seva composició ens mostra que aquesta teoria hauria de ser correcta. Aquesta obra, composada en la joventut de Bach, va fer brillar encara més la seva representació ja clarament extraordinària.

Al finalitzar el concert, Olivier Latry en honor a Pau Casals i producte d’una improvisació, ens va delectar amb una nova composició a partir d’El cant dels ocells. Amb gran sentiment i bellesa en les seves notes, va fer emocionar tot el públic amb aquesta versió a orgue que es va saber fer seva, sense oblidar l’esperit de Pau Casals. En definitiva, el concert d’Olivier Latry va ser una total experiència on els cinc sentits estaven totalment sincronitzats amb cadascuna de les peces interpretades. Una representació esplèndida en un lloc tan important com és l’església parroquial del Vendrell amb el seu monumental orgue i plena de simbolisme, on Latry i Casals van unificar la seva passió per la música. 


Maria Isabel Quero
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet